El passat dia 31 de gener, la Nadia Ghulam va fer una xerrada a l’alumnat de 4t d’ESO, que prèviament s’havia llegit “El secret del meu turbant”. En aquest llibre es recullen els complicats anys de la Nadia a l’Afganistan, el seu país d’origen.
A Afganistan va patir els efectes de la cruenta guerra, que ja fa més de 40 anys que dura. El país, que està rodejat de fronteres i disposa d’un gran nombre de muntanyes que contenen infinitat de recursos naturals i minerals, és a ulls de les elits, dels talibans i de grups armats un tresor amb el qual et pots enriquir a base d’atiar el conflicte. La part més dura, però, se l’enduen els afganesos, que moren a diari colateralment.
Amb l’arribada dels talibans també va arribar el masclisme, que va denegar a les dones treballar, ja que era considerat cosa d’homes. Amb la guerra, la Nadia Ghulam i la seva família van patir l’impacte d’una bomba al seu habitatge, cosa que va desfigurar-li el rostre, i el seu germà va morir. Per tal de poder tirar endavant la seva família, la Nadia va fer creure a la gent que la que havia mort per l’impacte de la bomba havia estat ella, i no el seu germà, com realment havia estat. D’aquesta manera, va vestir-se d’home per poder treballar dins d’una societat que denegava a les dones ser tractades iguals que els homes. Amb 21 anys, la Nadia va arribar a Catalunya, concretament acollida per una família badalonina, gràcies a una ONG que havia conegut el seu cas.
Durant la xerrada, la Nadia va explicar de primera mà la seva vida a l’Afganistan o com foren els seus inicis a Catalunya. Tan sols arribar, sense saber dir ni una paraula de català ni de castellà, i amb un nivell bàsic d’anglès, es proposà estudiar un grau superior d’informàtica, ja que tot i la seva situació, els estudis eren el més important per ella. Actualment Ghulam té una carrera d’educació social i està fent un màster de cooperació internacional. Quan pot, visita l’Afganistan, on hi duu medicaments per a la població civil, que ho continua passant malament. Vol ajudar el seu país, especialment les dones que pateixen les conseqüències del masclisme arrelat a la societat. La seva perseverança i el seu caràcter tan lluitador són un exemple per a tots i totes. Com ella ens va dir: “Tots podem ser agents de la pau”.
Dídac Arisa i Arnau Bermudo (3r d’ESO)
