Els alumnes de 1r d’ESO i de l’optativa d’educació visual i plàstica de 4t hem treballat en el programa Art i Escola d’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies. Cada any es proposa que els centres escolars treballin una temàtica diferent, i el tema d’aquest any era “el refugi”.
Els de 4t vam decidir fer cabanyes per grups, tots enfocant-ho d’una manera diferent. Un grup va decidir fer una cabanya per refugiar-se del temps, un altre un lloc de trobada per refugiar-se amb els amics, un va fer una caseta de xocolata representant un centre de menors inspirat en l’abandonament de Hansel i Gretel, un altre els tipus de cabanyes, etc. Per presentar-ho, cada grup vam fer un vídeo, seguit d’una explicació.
Els de 1r van tractar els refugiats. És per això que van construir tot tipus de cotxes, pateres, barques, etc. simbolitzant el refugi que representa per a la gent refugiada. Van fer una petita pel·lícula i van anar explicant i representant el seu projecte.
El passat 21 de març vam anar tots a la Sala Magna de la Universitat de Vic a presentar els nostres treballs davant dels altres centres que hi han participat i, alhora, vam poder veure les seves propostes. Ha estat un projecte engrescador i tots hem estat molt contents de participar-hi. Vam marxar molt satisfets de la nostra presentació i pròximament podrem veure tots els treballs a l’ACVic Centre d’Arts Contemporànies.
Pau Arissa Caellas (4t d’ESO)
Refugi. Un pretext per repensar i redescobrir els refugiats (1r d’ESO)
“Refugi” ha estat el pretext per descobrir o redescobrir aquells fets, paraules, imatges, accions… que estan lligats amb aquest mot i que coexisteixen en la nostra realitat més actual. Els refugiats, el refugi, els processos migratoris, els immigrants, l’exili, la llibertat, la por, la mort, l’ajuda… i moltes paraules i idees han anat apareixent a mesura que ens hem anat endinsant en aquesta paraula.
Amb els alumnes ens hem volgut centrar en el refugi dels refugiats i d’aquesta manera, entrar en l’anàlisi de problemàtiques que vivim en el nostre dia a dia. Per tant un altre objectiu que deriva d’aquestes idees prèvies i/o preconcebudes és crear un canvi de mirada cap a aquesta temàtica tan actual. Donar a conèixer la problemàtica dels moviments migratoris, dels refugiats i de les diverses situacions que s’estan donant. Ens implica que a partir d’aquest canvi de mirada es pugui motivar un pensament crític davant d’aquesta realitat.
Cal dir, però, que estem tractant amb alumnes molt joves, i és aquí on els discursos i reflexions que provoquen les pràctiques artístiques ens ajuden a comprendre, a través del llenguatge artístic, el que succeeix. A més d’aquests possibles enteniments i reflexions que van lligades a l’empatia que provoca l’obra artística, és interessant veure com i què fan aquests artistes, què construeixen, què i com ho fotografien, què canten, què mostren en els seus vídeos, què volen dir a partir de les seves obres…. El llenguatge artístic ens permet arribar d’una manera més líquida a aquests alumnes per tal d’entendre.
Un cop dit això, el següent objectiu és crear. Crear a partir del que sabem, del que hem reflexionat, de les nostres idees. Aquí els alumnes s’han organitzat de diferents maneres segons els seus interessos, individualment o per grups. Dos grups classe han treballat a partir de les lletres de diferents cançons que abordaven el tema dels refugiats i processos migratoris i un altre grup ha treballat a partir de les paraules que han anat sorgint al llarg de tot el desenvolupament del projecte. Han creat un treball escrit i han realitzat una obra, els quals després han presentat a la classe i s’ha fet una petita exposició al passadís.
Volem anar més enllà, entenem que aquest projecte ha estat només la introducció i que després de conèixer la situació i vistes les reflexions que se n’han generat, volem continuar parlant, volem ser agents actius davant les diverses situacions, volem que el món no ens sigui indiferent. Per aquests motius plantegem altres activitats per continuar indagant en les causes per conèixer, reflexionar i fer visibles aquestes realitats, amb la voluntat de fer veure aquells que no veuen, però sobretot a aquells que no volen veure.
Eva Salvador (professora d’educació visual i plàstica)
