LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA DEL SEGLE XXI (TE21)
La transició energètica del segle XXI ha estat el treball altruista de Ramon Sans Rovira, un enginyer industrial vigatà que des de la seva jubilació s’ha traduït en més de 200 intervencions, conferències i entrevistes de radio i de televisió a Catalunya, a Espanya i a la UE. Un treball que s’ha explicat amplament en els seus dos llibres El col·lapse és evitable (gener 2014) i La darrera oportunitat (febrer 2016), ambdós de la seva col·lecció La Transició energètica del Segle XXI (TE21). (Editorial Octaedro).
En ell desmunta la gran quantitat de fal·làcies i d’errors de comptabilitat per aturar o demorar la imprescindible i necessària transició energètica i demostra amb dades ben concretes i contundents que una transició, que anomena TE21, cap el 100% renovable és absolutament viable tant econòmicament, com energètica, com territorial, com, i sobre tot, climàtica i mediambiental.
Vegeu les conclusions del seu treball que parlen per si mateixes:
– En quan a xifres econòmiques: Catalunya pagarà de factura exterior acumulada per compra de combustibles fòssils, d’avui a 2050, més de 630.000 Milions d’euros, quan l’inversió per passar a 100% renovables, doblant la potència necessària, és de 70.000 Milions. Però a la factura exterior s’hi ha d’afegir el transport, les refineries, la distribució, els impostos i els guanys de les grans empreses energètiques que tot sumat conforma la factura ciutadana acumulada, que és el que pagarem els catalans d’avui a 2050 per compra de combustibles líquids, de gas i d’electricitat si seguim amb el model actual, que dona una xifra astronòmica superior a un bilió d’euros. Ben al contrari si fem la transició TE21 amb la que es garanteix a més de l’energia, la creació de moltíssim llocs de treball i queden diners de sobres per recuperar l’economia i el malmés estat del benestar.
– En quan a xifres energètiques i territorials: Catalunya pot ser autosuficient energèticament sense cap mena de problema usant tecnologies conegudes i actualment al mercat, doblant la potència necessària per garantir el subministrament i necessitarà ocupar de l’ordre de 39.000 hectàrees, només un 1,22% del territori català.
– En quan a dades mediambientals: Catalunya, feta la transició, deixarà absolutament de contaminar per abocaments de CO2. Podrem respirar un aire net i saludable tot esperant també que els països veïns i llunyans facin el mateix i així començar a revertir el greu problema de l’escalfament global i les seves fal·làcies minimitzadores, problemes que tracta amplament en el seus dos llibres: El col·lapse és evitable i La darrera oportunitat”
