La tempesta és un clàssic de Shakespeare, però per algunes generacions de lectors del Manolo Hugué és ben bé un best-seller del segle XXI. Si posem cada cosa al seu lloc, i sense ànim d’exagerar, la coincidència de títols entre l’obra de Shakespeare i la novel·la juvenil escrita pel jove Arturo Padilla ens fa pensar que és tan important fer conèixer els clàssics com fomentar la lectura identificativa entre els joves estudiants, alguns dels quals confessen que fins que no els va caure a les mans la novel·la prescriptiva de llengua catalana, no havien acabat mai cap lectura obligatòria. La compenetració entre l’autor i els alumnes que van assistir a la xerrada del dia 7 de desembre passat a la sala Coromines no es va fer per art de la màgia de Pròsper, sinó que s’havia forjat molt abans, durant les estones de lectura en què els joves aprenien a conèixer-se, emmirallant-se en uns personatges de ficció fets a la seva mida, uns moments màgics que impulsaven els seus esperits aeris juganers, i els feien aprenents d’un Ariel desconegut.
Gemma Navarro
