Vosaltres potser no ho sabeu, però teniu com a mínim una cosa en comú amb els més veterans de l’institut.. professors i professores , pares i mares, i tot aquell personal que al llarg d’aquests anys us ha acollit i us ha acompanyat a l’institut…. Una cosa en comú que alhora, us fa diferents dels demés alumnes….
Sou… els veterans del darrer segle XX.
Després de vosaltres, el jovent del Manolo ja va arribar amb el canvi de mil.leni, formant part d’un nou segle. Ai las, el temps passa per tothom!!! I que ràpid passa!!!
Tanqueu una etapa, però al davant s’us obren infinits camins, que amb esforç, il.lusió, resilència i dedicació, us conduiran sens dubte cap a un futur ple d’oportunitats.
Encara recordem les cares esporuguides de molts de vosaltres el primer dia que vareu trepitjar l’institut, no fa pas tants anys, però a ulls d’aquells que viviu la celeritat de l’adolescència a ben segur que us sembla una eternitat. I a ulls del professorat, això va ser abans d’ahir.
Aquí heu anat creixent i descobrint la vida al costat de companys i companyes que us han acompanyat en molts casos des de l’escola bressol. Durant el temps que heu passat a l’Institut, esperem que aquest, el Manolo hagi sigut una part més de casa vostra. Però el que és més important, esperem que per sempre més ho continui sent i us acompanyi en el record.
Treballar amb vosaltres no sempre ha sigut fàcil, no ens hem d’enganyar, però, ara que sou a les acaballes del batxillerat, no us podem dir res més que…
Moltes gràcies, nois, noies de part de tot el professorat del centre per haver pogut compartir encara que per pocs cursos, l’energia i la il.lusió de la vostra joventut.
Escolliu el camí que escolliu molta sort. No defalliu, i com ja em dit abans, el coratge, l’empenta, la resilència i l’esforç us obriran les portes del demà.
… i no podem oblidar agrair als pares i mares la confiança dipositada en el Manolo alhora de formar aquest jovent.
Moltes gràcies i molta sort.
