IDEES ARTÍSTIQUES DE MANOLO HUGUÉ (12)

msubiras15/05/22  

‘Encara que sembli mentida, l’art és inseparable del sentit del ridícul. De vegades, però, tenir-ne massa és contraproduent. En aquest punt, entre pecar per massa i pecar per poc, jo sempre he pecat per defecte.’

Manolo Hugué (extret de Josep Pla, Vida de Manolo)

Mobilitats internacionals a l’Institut Manolo Hugué

admin13/05/22  

Des del curs 2020-21 l’Institut Manolo Hugué forma part del Microconsorci #MALD i del Consorci Europeu per a Transformació Educativa (CETE+).
L’objectiu d’aquests projectes és afavorir la internacionalització del centre educatiu, la creació de xarxes docents europees que ajudin al professorat a formar-se en el plurilingüisme… Llegeix més»

IDEES ARTÍSTIQUES DE MANOLO HUGUÉ (11)

msubiras07/05/22  

‘Sóc contra el virtuós en tots els rams de l’art i de la vida. Els grans pianistes han fet tornar Chopin molt més polonès del que era per natural, pobret! Les coses s’han de saber fer suficientment poc – just perquè estiguin bé.’

Manolo Hugué (extret de Josep Pla, Vida de Manolo)

IDEES ARTÍSTIQUES DE MANOLO HUGUÉ (10)

msubiras30/04/22  

‘L’art no és pas una cosa essencial i jo no necessito fer escultura per a ésser l’home que sóc. El que hi ha és que l’escultura és la manera més pràctica que tinc per a controlar el meu esperit i la meva intel·ligència, per a saber si sóc una bèstia embrutida o una bèstia desperta’.

Manolo Hugué (extret de Josep Pla, Vida de Manolo)

PROJECCIÓ D’UN REPORTATGE SOBRE MANOLO HUGUÉ (29 d’abril de 2022)

msubiras25/04/22  
En el marc del 150è aniversari del naixement de Manolo Hugué, divendres que ve dia 29 d’abril, a les 19 hores, es projectarà el vídeo de Francesc Abarca ‘Quina vida Manolo!’ a la sala noble de Can Rius. L’acte comptarà amb la presència de la regidora de cultura de l’ajuntament de Caldes de Montbui i el galerista i col·leccionista Artur Ramon en farà la presentació. Tothom hi és convidat.

IDEES ARTÍSTIQUES DE MANOLO HUGUÉ (9). LA POESIA.

msubiras24/04/22  

[L’Ametlla del Vallès, juny 1945]

Digueu-m’ho, si ho sabeu, digueu
el perquè un cor cansat que tot l’enaigua
troba tan gran consol, per a son dol,
tant si es mira el foc, hores tot sol,
com si es mira l’aigua, si corre a poc a poc.
És que, com elles, son cor té llengües de foc
que, besant-lo, el consumeixen com a les estrelles.
I l’aigua jamai quieta
li recorda son ànima, sempre inquieta.
Digueu-me, si ho sabeu,
el perquè de tanta meravella.
Digueu-m’ho, si ho sabeu,
a cau d’orella.

 

Manolo Hugué