Secció on es publiquen articles relacionats amb el dia a dia de l’institut.

Enllaç per accedir a articles publicats amb anterioritat al curs 2018-19.

Paseando por el Poblenou

Per Uxue Iraizoz, 3r ESO
Concurs literari: Premi prosa castellana

Hoy, sí hoy, una preciosa mañana de domingo de primavera, he salido a pasear por la Rambla del Poblenou. Mientras iba dirección al mar me he dado cuenta de que había mucha gente diferente, gente joven, gente mayor, unos con sillas de ruedas, otros con patinetes, otros que paseaban tranquilamente, unos que corrían, otros que paseaban el perro, padres con sus hijos, hijos con sus padres … Llegir més»

Vells i bells temps

Per Berta Ramírez, 2n ESO
Concurs literari: Premi prosa catalana

Finalment, aquella carta va arribar. L’esperava amb ànsia des de feia gairebé dues setmanes, però va valdre la pena esperar. Mirava la bústia uns tres o quatre cops al dia només per aquella carta. Sabia que significaria poc a primera vista, ja que potser només hi hauria quatre línies escrites, però el més important eren l’adreça i el remitent. Llegir més»

Per què les roses tenen espines?

Per Penélope Medina, 1r  BTX
Concurs literari: Premi prosa catalana 

Una vegada fa molts anys, existia un poble als afores d’un petit desert de cactus on només hi havia masies amb grans jardins on es cultivaven totes les flors que existien al món. Les persones que vivien en aquest indret, s’encarregaven d’omplir tots els anys, els terrenys amb flors en època: de primavera. Aquestes persones eren especials perquè fabricaven flascons petits que al seu interior tenien diferents productes naturals i sintètics que en entrar en contacte amb el terra humit feien brollar flors. Cada combinació que es feia d’aquests productes donava com a resultat un tipus de flor diferent. Llegir més»

Grita

Per Bisila Escola, 3r ESO
Concurs literari: Premi poesia castellana

Me duele la muerte, mamá.
Me duele porque será eterna,
me duele porque me llevó
y ya no puedo verte más.

Te dirán que fui yo, mamá,
que fue la ropa que enseñaba,
que fue la carne que se vio
y no los ojos que miraban. Llegir més»

La societat

Per Eva Diez, 3r ESO
Concurs literari: Premi prosa catalana

Em giro, tombo el cap, veig a ma mare dient-me adéu. Està plorant, es llença a terra. Sé que en aquest moment comença una nova etapa, una nova vida per mi i per la meva família. Arribo dalt de les escales i penso, serà el correcte anar-me’n a viure a Barcelona? No em responc perquè no sé què pensar. Pakistan i Barcelona estan molt lluny, però penso que tindré una millor vida allà que la que tenia al meu país. El problema és que em costa una mica parlar castellà, el que sé m’ho va ensenyar la meva àvia que vivia a Barcelona. Llegir més»