Història d’alguna de les peces del Museu de Geologia

Evidentment totes les peces del museu tenen una història geològica molt llarga, com a mínim de milions d’anys, però les peces que provenen de la col•lecció que ens va arribar a través de l’Escola Dovella, tenen una història social molt interessant. Aquí us en fem cinc cèntims:

L’any 1912, Enric Prat de la Riba com a president de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat de Catalunya, va impulsar la creació de l’Escola Superior d’Agricultura per millorar les condicions del camp català. L’Escola tenia com a objectiu formar enginyers i tècnics agrícoles que poguessin aportar coneixements científics a la pagesia. Entre les matèries del pla d’estudis hi havia la de “Geologia i geografia física agrícoles” impartida per Marià Faura, capellà iniciador de la geologia a Catalunya. Sembla que és en aquest moment quan es comença a crear una col•lecció de roques, minerals i fòssils per mostrar-la al laboratori de l’Escola i treballar-la amb els alumnes.
classe-geologia-a-la-esaFig. 1 Classe de geologia a l’Escola Superior d’Agricultura

Pel que hem vist a les etiquetes, per iniciar la col•lecció, cap al 1914 una primera remesa de peces van ser comprades a París al naturalista Emile Deyrolle amb botiga al 46, Rue du Bac.turritellaFig.2 Turritella procedent de Paris

mica-argentina-reduida

 

 

 

Fig. 3 Mica argentina, donació

 

 

Durant els anys següents la col•lecció s’enriqueix amb les sortides al camp dels professors i estudiants, i també amb algunes donacions com la fantàstica peça de Mica d’origen argentí que fou donada per C. Tintoré tal com consta a l’etiqueta corresponent.

ramon-bataller-1Fig 4. Ramon Bataller Calatayud

L’any 1920 s’incorporà a l’Escola Superior d’Agricultura el geòleg especialitzat en paleontologia Ramon Bataller Calatayud com a Professor Preparador de Ciències Naturals. Aquest savi capellà, provinent del Museu Geològic del Bisbat de Barcelona, va fer créixer molt la col•lecció, segurament aprofitant les sortides dutes a terme durant el disseny del famós Mapa Geològic de Catalunya, i moltes de les etiquetes de la col•lecció que estan escrites amb plomí i cursiva són manuscrites seves. En Ramon Bataller continuarà relacionat amb la col•lecció fins l’any 1950, moment en que va passar a ocupar la càtedra de Paleontologia de la Universitat de Barcelona.

caliza-oligocenica

 

 

 

 

Fig. 5 Calcària etiquetada per Ramon Bataller

 

 

L’any 1923, la dictadura de Primo de Rivera suprimí la Mancomunitat i l’Escola Superior d’Agricultura va passar a dependre de la “Diputación Provincial de Barcelona”. Durant aquells anys les peces es van etiquetar en castellà.

L’any 1932 la Generalitat republicana restaurà l’Escola Superior d’Agricultura. Les peces tornen a etiquetar-se en català i segueix augmentant la col•lecció.

Durant la Guerra Civil, de l’any 1936 al 1939, les instal•lacions de l’Escola no van patir danys i l’any 1940, acabada la guerra, l’Escola reprèn les seves activitats dins de l’organigrama de la Diputació de Barcelona. Els professors són depurats i les peces geològiques també: les etiquetes en català (o francès) són “purificades” amb un tampó vermell amb les lletres d’ “ARRIBA ESPAÑA”.

Moltes de les peces que tenim estan datades entre 1940 i 1950, sembla que també recollides en gran part pel Doctor Bataller.

Fins a l’any 1980, la col•lecció va seguir als laboratoris de l’Escola Superior d’Agricultura, però ja havia perdut el seu significat científic i divulgatiu i com que, segons explica el professor Francesc Casañas, feia més nosa que res, es van embalar les aproximadament mil peces amb les seves etiquetes en bosses de plàstic individuals. En total ocupaven unes vint-i-cinc caixes grosses de cartró, i es va buscar alguna entitat que les acceptés. No sabem com ni perquè les caixes van anar a parar a l’Escola Dovella del carrer Mallorca de Barcelona.

Cap a l’any 2008 la direcció de l’Escola Dovella va oferir a l’Institut JM Zafra tot aquest material i els professors del departament de ciències van anar a buscar-les traginant-les a peu fins a l’institut.

I l’última etapa d’aquesta col•lecció la va encetar la directora actual de l’institut, Carme de Miguel, que va proposar als alumnes de 2n d’ESO, dins de la matèria d’Aprenentatge per Projectes, fer un Museu de Geologia prenent com a base la col•lecció heretada.

Així doncs ara, quan el Museu de Geologia de l’Institut Jm Zafra està quasi acabat, podem apreciar el valor geològic i també el valor històric d’aquestes peces que han viscut i sofert els esdeveniments de la nostra història contemporània.

Bibliografia:
Erill i Pinyot,Gustau;Casanovas i Prat, Josep. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, cent anys d’ensenyament universitari 1911-2011. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2012.

Reguant Serra, Salvador. Josep Ramon Bataller i Calatayud, Semblança biogràfica.
Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències. Barcelona 2004.

Webgrafia:
http://mapamancomunitat.icgc.cat/els-serveis-geografic-i-geologic-en-la-supressio-de-la-mancomunitat/ el dia 10/03/2017

http://scbcientifics.iec.cat/ca/cientifics/bataller-calatayud-josep-ramon.html el dia 14/03/2017