Divendres 29 de setembre tots els cursos de primer d’ESO van assistir a un taller-xerrada sobre el ciberassetjament impartit per un psicòleg del CAP, Àlex Ortega.  En una mena d’entrevista ràpida i improvisada li hem demanat a l’Àlex que ens fes cinc cèntims sobre el taller. Aquí teniu les seves paraules:

En què consisteix el taller?

L’objectiu que perseguim és sensibilitzar els participants perquè siguin capaços de detectar i saber com actuar davant d’una situació d’assetjament.

Com feu aquesta tasca de sensibilització?

Primer donem informació i després els ajudem a reflexionar, partint sempre del que els nanos saben; perquè no hem de oblidar que molts d’aquests joves ja tenen experiències d’aquests tipus: han vist coses o les han sentit (hi han participat en 3ª persona) o bé han viscuts experiències d’aquest tipus (hi han participat en primera persona).

Què t’ha sorprès més?

La capacitat que tenen alguns nois per entendre què li passa a la persona que fa l’assetjament. Poden entendre que ha de ser reconduïda i que no només ha de ser castigada.  Jo m’esperava un coneixement més de lluny, i sembla que d’alguna manera ho han viscut o se senten vulnerables per patir-ho.

Quina metodologia fas servir?

Primer expliquem la diferència entre assetjament i ciberassetjament; i deixem clar que en  aquest últim comportament l’agressor és més violent per l’anonimat i perquè no té conseqüències. Després expliquem les tàctiques del ciberassetjament, que bàsicament són dues: compartir fotos o vídeos i difondre fotos o informació privada per humiliar la víctima. Finalment expliquem les motivacions de la persona que fa el ciberassetjament: venjança, gelosia, poca consciència que hi ha una altra persona a l’altre costat de l’ordinador, poca autoestima… Però no engego un rotllo i ja està, sinó que primer pregunto i vaig fent que els nanos expliquin coses, i ja surten moltes idees; bo i així hi ha molts coneixements o conceptes que jo aclareixo, amplio o  explico.

Per finalitzar l’Àlex ens diu que deixa molt clar als nostres nanos què han de fer quan veuen una situació d’assetjament i els passos que hem de seguir son aquests:

• Delegar responsabilitat sobre una persona adulta (pares, professor o policia).
• Confrontar la persona agressora.
• Donar suport a la víctima.

De ben segur que la xerrada ha estat molt i molt profitosa.

Gràcies Àlex

Encarna Cañete

Departament de Llengua castellana i literatura