Les vambes que tenia la Sílvia eren unes sabates d’esport. Estaven molt fetes malbé ja que les feia servir quasi cada dia i també perquè a vegades, com que les deixava tirades a la seva habitació, la seva gata Mia les esgarrapava.
Quan ja es feia de nit i la Silvia se n’anava a dormir, la roba que tenia a l’armari prenia vida i cada nit xerraven a totes hores: la roba parlava sobre el material de què estava feta; els mitjons de quin parell feia més pudor i les sabates parlaven sobre l’època de l’any les feien servir.
–Jo ja em puc avorrir aquest hivern, perquè a mi no em faran servir fins a l’estiu! – van dir unes sandàlies.
–Ni vull, ni penso que arribi l’estiu, perquè no vull sentir a la cara ni un gra de sorra! –van dir uns esclops.
–Jo ja em puc esperar fins que del cel caigui alguna gota, que estem amb sequera!- van dir unes botes d’aigua.
Les vambes eren les úniques peces de roba que se sentien apartades, se sentien soles, tenien ganes que les acabessin de destrossar…
L’endemà era festa i com que la Sílvia anava descalça per casa, les vambes es guanyarien un respir. La nena aviat tindria una festa i no volia posar-se unes vambes destrossades per anar-hi.
–Si us plau mare, deixa’m agafar uns talons!- va dir la Sílvia – No vull anar-hi amb unes sabates destrossades!
–No, Sílvia. Posa’t les sandàlies- va dir la mare.
–No mare, que tindré fred i mai he tingut sabates per anar de festa!- va acabar de suplicar la Sílvia.
–D’acord, però res més, eh?- va dir la mare
Les vambes se’n van alegrar, perquè seria una ocasió per fer noves amistats o nous amors.
Quan la Sílvia va arribar emocionada amb la bossa dels talons, va anar a la seva habitació i va obrir el paquet. Tota la roba de la Sílvia era allà, immòbil pensant: “què és això?”.Però les vambes pensaven: “Com seran aquets talons?” Aquells talons que van sorgir de la bossa tenien el color d’una cirera acabada de madurar. El taló era llarg i esmolat com una espasa i tenia la sola de cuir noble que el feia molt elegant. Les vambes i els talons s’havien sentit molt avergonyits.
A partir de llavors tot va canviar. Quan es va fer de nit les vambes van voler parlar amb els talons perquè estaven sols. I des d’aquell moment les vambes i els talons van sentir una felicitat tan gran que van decidir retrobar-se cada nit per parlar dels seus secrets, o millor dit del seu amor.
Laia Giménez Torrents. 1r d’ESO B
Pla lector (Encarna Cañete)