A l’Escala es poden trobar moltes festes relacionades amb el mar i els seus productes, ja que sempre han tingut un paper molt important en la història d’aquest poble. Quan se celebren aquestes festes, es pot veure que hi hi ha molt bon ambient, ja que és un moment en què els seus habitants surten al carrer a gaudir de les opcions que se’ls ofereixen.
La vida dels escalencs està molt relacionada amb el mar i amb els seus productes. Per això alguns es van decidir a homenatjar la vida marítima. És el cas d’en Jordi Piqué, un antic professor que gaudeix i organitza aquestes festes, amb qui he tingut l’oportunitat de parlar. M’ha ajudat molt i amb ell he pogut saber algunes curiositats, i entendre més bé com funcionen aquestes festes. Una anècdota que comentàvem parlant és per què se’ns coneix com esquenapelats, i és que com que l’Escala va tenir port molt tard, les barques s’havien de pujar i baixar a la platja mentrestant. I les havien de remolcar amb l’esquena.
LA FESTA DEL CARME
Abans d’explicar com se celebra a l’Escala m’agradaria explicar el seu origen. L’origen de la festa del Carme com a patrona dels mariners és d’una llegenda que explica que la Mare de Déu va salvar un vaixell anglès a la deriva enmig d’una tempesta terrible. Enmig de la desesperació, un dels mariners va sortir a resar, va arrancar-se l’escapulari de l’orde Carmelita i el va llençar al mar. Això va fer que la tempesta s’aturés immediatament. Antoni Barceló Pont de la Terra, va promoure aquesta festivitat entre els seus homes i, de seguida, els mariners la van fer patrona i van passar a anomenar-la ‘Stella Maris’. Va acabar substituint Sant Elm, que tradicionalment havia estat el patró dels navegants i mariners catalans.
Segons el Costumari Català, de Joan Amades, aquesta festa va començar a celebrar-se tal i com es fa actualment o de forma semblant a Sitges, on portaven la imatge de la Verge del Carme amb una barca adornada de flors i feien una mena de processó dins del mar. Aquesta festa, a l’Escala, es diu que es va començar a celebrar a partir del 1949, encara que no se’n tenen dades més concretes. S’homenatjava la Verge del Carme, la patrona de la marina de guerra. Es feia una processó pel poble i els mariners portaven la Verge del Carme, amb la gent tot darrere. L’any 1952, l’alcalde del moment va donar la idea d’aprofitar aquesta festivitat per, també, fer homenatge a la gent major de 70 anys, ja que a aquella època amb aquesta edat eres bastant gran, i com a regal se’ls donava 100 pessetes. I avui dia encara es fa aquest homenatge, però en comptes de donar-los diners, se’ls donen petits detalls com ara clauers.
La festa del Carme de l’Escala consisteix en portar la Verge a la Clota el dia abans i, l’endemà a mig matí es va a buscar amb els creuers Mare Nostrum i la porten fent una processó marítima, on s’hi afegeixen altres embarcacions més petites, i es porta a la platja de les barques, on es descarrega. Des d’aquest punt, uns mariners la porten pujada a l’esquena fins l’església, on se celebra una missa i els pescadors fan una ofrena amb peix que hagin pescat, a la verge. Aquest peix queda posteriorment per al mossèn. Quan s’acaba la missa es toca mitja audició de sardanes i es va a dinar al lloc on estigui preparat. Més tard se celebra un ball de nit, encara que el que té més èxit és el dinar de germanor.
Aquesta festa en homenatge a la Mare de Déu del Carme se celebra també en altres municipis de costa, com L’Estartit, Vilassar de Mar, Palamós o Cadaqués, entre altres.
Algunes peculiaritats d’aquesta festa:
- Antigament, quan es feia la processó al terra, els homes havien d’anar amb roba de mudar, les dones havien d’anar amb vestit negre i mantellina i les dones joves anaven vestides de blanc. Els mariners que portaven la Verge, anaven vestits amb la vestimenta dels mariners militars. I els acompanyants de l’homenatjat o homenatjada eren els seus néts, fills, o un amic més jove que ells; això s’ha intentat mantenir fins ara, però no s’ha aconseguit al 100%. Actualment la gent no segueix aquestes normes de vestimenta, sinó que van de colors ben diferents, però els mariners sí, ja que un any van tenir l’equivocació de deixar que un anés diferent (amb banyador) i els altres amb la vestimenta militar marina. Quan els van veure, es van adonar que no quedava bé i, des d’aquell moment, tots anirien amb un jersei de ratlles marineres.
- Una peculiaritat de la festa que se celebra a l’Escala és que es fa una catifa de sal. Aquesta, al principi es feia amb flors i fulles, però era massa complicada. i en Jordi va pensar en fer-la de llimadures de fusta, però aquestes no brillaven i tot quedava molt apagat. Així que es va arribar a la solució d’agar i pintar la sal amb un colorant que va a comprar a la Bisbal.
- La festa se celebra cada 16 de juliol. Però s’ha proposat canviar de dia, i celebrar-se el 29 de juny, per sant Pere, patró dels mariners escalencs, si bé la proposta no ha tingut èxit.
FESTA DE LA SAL
Aquesta festa atrau a molta gent ja que és una mena d’espectacle que recrea la vida quotidiana a l’antic port de l’Escala, feta pels ciutadans del poble a la platja de les barques, on tots van vestits d’època. Va néixer per retre homenatge a l’Alfolí de la Sal, i vol recordar el transport de sal (quan es portava antigament la sal des de grans salines d’Eivissa o Torrevella fins a l’Escala). Es duia a l’Alfolí i, des d’allà, es distribuïa per les diferents fàbriques de salaons, per salar anxoves i sardines.
A la tarda es fan mostres de l’antiga vida marinera (salar anxoves, fer nusos mariners, estirar les barques, etcètera). Jordi Piqué feia d’Esquirol en aquesta festa. Representava aquest conegut fotògraf català, que va estar a l’Escala durant tota aquella època.
És un espectacle important, i fa uns anys hi va assistir el llavors president del govern de la Generalitat, José Montilla. També la visiten persones vinculades a la història de l’Escala, i a ensenyar els seus costums i balls, per exemple.
En aquest sentit, s’hi fan balls tradicionals com la Farandola, El Ball del Drac, etc., juntament amb balls de persones convidades d’altres ètnies, i es canten cançons i havaneres.
A la tarda es va cuinant menjar típic dels pescadors com fideuà amb sèpia, pa amb tomàquet i anxoves, canana amb salsa, etc. I després es pot sopar comprant tiquets.
Aquesta festa en forma d’homenatge és una de tantes que se celebraven a l’Escala, com la Festa de la llum, ja que l’Escala va ser un dels primers pobles de la demarcació de Girona en tenir electricitat, o la Festa de l’aigua, en homenatge a les dones del safareig d’Empúries, o la Festa de foc, una actuació de quan els pirates atacaven les costes catalanes. Es van deixar de celebrar l’any 1997, i tan sols va quedar la Festa de la Sal.
FESTA DE L’ANXOVA/ RUTA DE L’ANXOVA
És una festa tradicional de l’Escala que es dedica a l’anxova, i ja fa 40 anys que se celebra. Funciona de forma que ena persona “famosa” vinculada al món de l’anxova fa un pregó. Es lliura un premi (l’anxova d’or) a una persona o entitat que aquell any hagi fet bona difusió del sector, i s’organitza una cantada d’havaneres a la platja, amb una degustació d’anxoves oberta a tothom. El tast té un cost d’un euro. Abans es feia gratuïtament, però tothom s’aturava davant de la parada, i es prenien molts tasts per persona.
Una activitat molt popular durant aquesta festa és La ruta de l’anxova, que consisteix en que alguns restaurants de la població ofereixen tapes originals que continguin anxoves, i la gent va de restaurant en restaurant i omple una butlleta amb segells a mida que van passant per aquell establiment. Com més segells, més oportunitats de guanyar un concurs/sorteig que es fa.
FONTS:
- Pàgina web de l’ajuntament de l’Escala.
- Informació que m’ha aportat en Jordi Piqué.
- Llibre de 60 anys de l’homenatge a la vellesa.
- Costumari Català de Joan Amades.
