Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser infant però encara no s’és adult. És, doncs, una època de trànsit, un procés durant el qual els nois i noies van adquirint una major independència i seguretat en ells mateixos, tot reafirmant la seva identitat enfront de l’autoritat de les persones adultes.
El civisme és d’aquells mots que ens arriben fins a l’actualitat marcats pel seu origen. La paraula civisme prové del llatí “civis”, que significa ciutadà. Segons aquesta etimologia, per tant, el civisme constitueix el conjunt de qualitats que permeten als ciutadans viure a la ciutat respectant unes normes de convivència, unes regles de joc, uns drets bàsics i uns valors “constitucionals”.
Respecte dels comportaments incívics dels adolescents, a primer cop d’ull, observem que al carrer es tira brossa i plàstic al terra quan al costat potser hi ha una paperera, es fan patades a contenidors sense motiu, s’arrenca el retrovisor dels cotxes per diversió, es tallen arbres, es roben a tot tipus de botigues perquè no es tenen diners, es roba alcohol i es tira les ampolles al terra, es roba als cotxes si estan oberts, es fan crits per fer-se veure, s’entra a cases desconegudes, es llencen pedres, s’insulta tot tipus de persones…
També hi ha un comportament inadequat dins de l’institut, on es menja a classe i no es recull la brossa i es deixa al terra, es pinten les taules o es fan malbé per avorriment, es crida, s’escup al terra, es fan caure taules i cadires al terra, es fan baralles “de broma”, es juga quan no és convenient, s’insulta els professors, es molesta altres classes, o s’obre la porta d’aules per interrompre, es llencen objectes… Segons la cap d’estudis del centre, Judith Fabrellas, les principals errades de l’alumnat passen perquè tothom porta el mòbil o i sabent que no se’n pot fer ús. La majoria de conductes són per aquest ús inadequat. Apunta que milloraria l’incivisme fent ús del sentit comú, perquè com saben els alumnes, no es pot treure el mòbil a classe i som prou grans per saber que després hi ha conseqüències. Tampoc prohibiria el mòbil perquè també hi ha casos en què el professor/a diu que es tregui el mòbil. Però sempre hi ha qui s’aprofita perquè el professor/a no hi és, o es despista un moment, per agafar-lo.
Des de la policia local se’ns va informar de com reaccionen ells o què es feia en casos com aquests. Ells veuen les conductes incíviques en diferents apartats. Les més lleus, que serien no tenir en compte un pas de peatons, o llençar papers al terra tenint una paperera al costat, passejar un gos sense lligar o deixar els excrements d’aquests animals de companyia al terra. En aquest sentit, no arriben a denunciar coses com aquesta encara que siguin denunciables. Anant més amunt en el grau de la infracció, amb accions com pintar una paret amb esprai, o menjar pipes i deixar les pellofes al terra, en aquests casos avisen i criden l’atenció. Si pugem més amunt en la gravetat de la infracció, aquestes deixaran de ser-ho per passar a tenir altres paraules que permeten dir què són. També ens va dir els llocs en concret en què se solen trobar aquests tipus de casos que són: plaça Catalunya, el Gavià, l’Ajuntament o el passeig de Riells…
La meva mare explicava que la adolescència és una època de la vida molt bonica, que la recordava d’aquesta manera i que pensa que ha canviat molt des de llavors. Es descobreixen moltes coses perquè es viuen moltes experiències noves però alhora hi ha persones que no viuen una bona adolescència per problemes familiars, perquè és una època molt fràgil. I destacaria els termes viure, descobrir i provar.
Tenim clar que l’adolescència és una època de la vida molt difícil tant com per la gent que els hi envolta, com per nosaltres mateixos.
M’agradaria donar les gràcies a la cap d’estudis del centre, Judith Fabrellas; al sotsinspector Juanjo, de la policia local de l’Escala; i a la meva mare per ajudar també a donar la seva opinió.
