En aquest segon dia, hem resseguit el poema “CANIGÓ”, de Jacint Verdaguer tot pujant la muntanya per arribar a l’abadia de St. Martí del Canigó (1094m), darrere un aflorament rocós del massís del Canigó. De les restes que foren inspiració per a Verdaguer al monestir restaurat pel bisbe Carsalade du Pont i gestionat, actualment, per la comunitat de les Benaurances. No hi podia faltar el nostre simpàtic concurs de poesia “gairebé” improvisada.
Amb aquest nom ” Conflent ” Hi ha un pas, entre muntanyes, “coll”. Que puja desde la vall de Tor i dona a La Massana, Andorra. Tot aixó en referencia a la fugida desesperada d’una població amb molta por, per la represió franquista al perdre la guerra el vándol Republicá. Els passos fronterers, mes be dit, qualsevol camí o senderet, de tot el Pirineu van ser testimoni, en major o menor mesura, del patiment d’aquestes persones, desplaçades de les seves llars, per la bogería d’unes idees politiques imposades per la força. He fet aquest pas pel Coll de Conflent varies vegades amb moto, sempre amb bon temps, i no puc imaginar el patiment que tindríen totes aquelles persones de be, a l’ivern amb el fred, la neu i la falta de roba adient per afrontar a peu, amb l’esperança d’una nova vida, el creuá aquelles imponents muntanyes carregades amb lo que van pugué emportar-se peró amb la convicció de no oblidar mai.