Avui, divendres 27 de novembre, els alumnes de 2n ESO de l’Institut Jaume Mimó hem tingut la sort de rebre l’Arturo Padilla a l’institut, i hem pogut passar una hora amb ell parlant sobre el seu llibre ‘La Tempesta’, que tots ens hem llegit amb molt d’entusiasme.
L’Arturo és un home obert amb tothom, que parla sense cap reserva ni vergonya davant dels alumnes. S’ha presentat amb molt d’entusiasme i ens ha recomanat, abans de tot, que participéssim sense por a la conversa. També ens ha informat que té un blog propi on podem deixar comentaris, que ell mateix contestarà de la millor manera possible, ja que li agrada saber la nostra opinió sobre els seus llibres, la xerrada, etc.
Ha començat parlant sobre la història del seu primer llibre, quan tenia només quinze anys, quan va trobar el concurs literari de Jordi Sierra i Fabra i s’hi va apuntar. Explica que gràcies a això, ara s’ha convertit en un escriptor i li han publicat altres narracions, i ens anima a que hi fem un cop d’ull. Més tard hem passat a parlar sobre el seu llibre ‘La Tempesta’, i ens ha explicat la seva manera de veure’l i els passos que va seguir per poder escriure’l.
Alejandra González de Ubieta (Grup 22)
També hem tingut una estona per fer-li preguntes i per satisfer la nostra curiositat. A continuació teniu algunes de les preguntes que s’han fet amb la seva respectiva resposta:
- Com es pronuncia Nahara?
Cadascú pot pronunciar el nom com vulgui. Jo personalment crec, que com el llibre és en català el nom s’hauria de pronunciar sense ‘h’; però és cert que és una mica estrany i potser molta gent el pronuncia amb la ‘h’ sonant. Però això és una decisió pròpia.
- T’agradaria que es fes una pel·lícula del llibre?
I tant, que m’agradaria. Seria fantàstic. De fet, hi ha un institut que va grabar un tràiler del llibre fet per ells mateixos, molt treballat, i van fer una representació fantàstica.
- Abans ens has dit que les margarides, al final del llibre, són la raó per la qual sabem que la Nahara es disculpa amb sinceritat. No podia haver-les canviat la mare?
Això podria ser cert, tens molta raó. Però crec recordar, que quan la mare arriba a casa i les veu, el narrador explica que són les mateixes que una setmana abans estaven fetes malbé. Per tant, la disculpa de Nahara és sincera.
L’autor destaca que les flors representen quelcom màgic a la història i que s’estableix un tarannà paral.lel entre el desenvolupament de la narració i l’estat de les flors.
Com vas publicar el llibre ‘La Tempesta’?
Vaig participar amb ell a un altre concurs on va quedar finalista, i amb l’ajuda del meu primer llibre, l’editorial va accedir a publicar-lo. Malgrat això, van dir-me que canviés el títol que havia posat ‘Pànic a la pluja’, i li vaig posar ‘Flor d’aigües tèrboles’, però tampoc els va agradar i ells mateixos li van posar ‘La Tempesta’.
Alejandra González de Ubieta (Grup 22)
Gràcies Alejandra pel teu escrit i per l’entrevista !