Què té d’especial el número 25? Pensar en el 25 ens produeix una mena de pau. És un nombre més complet, més rodó que els que el precedeixen i el segueixen. És la quarta part de 100, i això ens dona una certa sensació d’ordre. Acostumats al sistema decimal, aglutinar qualsevol cosa que puguem comptar en grups de 25 ens sembla més adequat que fer-ho en grups de 24 o de 26. Poden ser els abdominals que fem en cada sèrie del nostre entrenament, poden ser el nombre de pàgines que ens proposem llegir al dia.
El 25 és el quadrat de 5, és el primer nombre de Friedman i el tercer nombre de Cullen; és el nombre atòmic del manganès, és el percentatge d’ADN que compartim amb els nostres avis; el 25 són les noces de plata. Si sumem tots els números imparells menors de 10 el resultat és 25. Déu n’hi do, el 25!
És per això, perquè és un nombre especial, que aquest any en què l’Institut Guinovarda en compleix vint-i-cinc, ho hem volgut commemorar tal com mereix l’ocasió.
El quart de segle del nostre centre ha arribat en un moment estrany i convuls per a, literalment, tot el món, i per aquest motiu no hem pogut organitzar-hi grans actes, però al cap i a la fi, commemorar és una manera de recordar i això, fer memòria, sí que ho podem fer.
Vint-i-cinc anys donen per a molt, i en la vida d’un centre educatiu, signifiquen el pas de centenars de docents, milers d’estudiants i milions d’històries. A l’Institut Guinovarda s’han bastit els fonaments de la formació d’adolescents que ara ja són adults, molts d’ells pares i mares els fills dels quals són adolescents que ara s’estan formant en aquest mateix centre, completant un cicle que continuarà repetint-se, any rere any, amb l’ajut de grans professionals de la docència que l’institut ha tingut la fortuna de conèixer i la pena d’acomiadar, en el que és un altre cicle natural de la vida educativa.
A l’Institut Guinovarda s’ha rigut i s’ha plorat, s’ha cridat i s’ha superat la frustració, s’han establert vincles que potser romandran per sempre més i, si bé les persones que en formem part som inevitablement temporeres, el nostre institut, impertèrrit al pas del temps, continuarà ferm en aquesta tasca tan preciosa i necessària que és la formació del nostre jovent, del nostre futur.
Què té d’especial el número 50? Si ho voleu saber, haureu d’esperar 1+3+5+7+9 anys més.
Comentaris recents