Ara ja fa uns quants anys, i de la mà de la Victòria Soler, l’Institut Gerbert d’Aurillac inicià el camí de la recuperació de la memòria històrica tot vinculant-se al projecte Manresa-Mauthausen.
Ben aviat comptà amb el suport tant de l’Ajuntament de Sant Fruitós com de l’Arxiu i la Biblioteca municipals per salvar de l’oblit les víctimes de la barbàrie nazi. Així, es van organitzar les jornades “Sant Fruitós de Bages i els camps d’extermini nazis. Recordar per no oblidar”. Enguany passem per la tercera edició. Ni tan sols una pandèmia ha aconseguit aturar la iniciativa.
Han estat anys de recerca, de mirar de lligar caps, de procurar que l’alumnat del nostre centre sigui conscient dels fets i s’impliqui, de mirar de fer partícip tot el poble de Sant Fruitós… I l’esforç ha donat fruits. Van aparèixer dos noms: Arturo Cura Bosch i Antonio Escalé Claramunt. Els dos fruitosencs, els dos exiliats, els dos deportats a Mauthausen, els dos assassinats a Gusen…
Només faltava donar-los el seu lloc en el record col.lectiu. Per aquest motiu, el passat diumenge 30 de gener es va inaugurar l’espai de la memòria històrica de Sant Fruitós. En ell, una escultura en record de totes les víctimes de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial i dues Stolpersteine en memòria de l’Arturo Cura Bosch i l’Antonio Escalé Claramunt.
Sempre, sempre, recordar per no oblidar.
Eva Luján, professora del departament de Socials del centre
