El passat dilluns dia 23 el claustre de l’Institut Gelida va celebrar una reunió extraordinària davant de la situació de deteriorament del sistema educatiu per sospesar possibles accions conjuntes de protesta. El primer acord a què hem arribat és suprimir la jornada de portes obertes prevista per al pròxim 2 de març, sumant-nos així a la iniciativa i el comunicat dels directors dels Instituts de Vilafranca, Santa Margarida i els Monjos i Gelida, que també ha secundat l’Intermunicipal de Sant Sadurní. La informació sobre la oferta educativa del nostre institut es pot trobar al fulletó Educa 2026 editat per l’Ajuntament de Gelida i en els diferents apartats d’aquesta pàgina web.
Com segurament de tots és sabut, els docents, treballadors i alumnat del nostre institut estem mobilitzant-nos en aquest curs davant del que considerem un abandonament de les nostres escoles i instituts per part del Departament d’Educació. Les mobilitzacions estan desenvolupant-se a tota Catalunya i varen començar amb una gran manifestació de docents a Barcelona el 25 de novembre, i una altra, en mig del caos ferroviari i la pluja, el 24 de gener, també a Barcelona, també en dissabte.
Quin és el problema?
De la mà del món en què vivim i de la nostra societat, el sistema educatiu a Catalunya ha anat creixent en complexitat en els darrers anys. Tenim davant nostre una societat en què ha canviat la família, el teixit social, les formes d’oci, la difusió de la informació. Han canviat les problemàtiques i ha crescut la diversitat del nostre alumnat. A l’Escola se li demana una tasca immensa que resulta cada cop més gran, mentre que els recursos no augmenten.
Diem que l’educació, aquesta educació que hem construït al llarg de moltes generacions, és la base de la nostra societat, i els polítics del nostre país li dediquen moltes bones paraules. Tanmateix, la quantitat d’alumnes per aula resta igual i la càrrega de feines és cada cop major. La nostra societat creix i es desenvolupa, i volem que l’educació sigui un lloc de cohesió i d’oportunitats per a tothom, però no li dediquem els recursos que escauen.
En els darrers anys els plans, la burocràcia, les noves lleis educatives i les incorporacions tecnològiques s’han succeït, alhora que han crescut la diversitat i els reptes. Es fan canvis sense escoltar als principals protagonistes de l’acció educativa i la situació s’ha fet insostenible fins al punt de ser objecte de congressos, llibres i altres publicacions. Escoles estan pendents de reforma -com la del Montcau- o de la seva ubicació definitiva. Necessitem nous psicòlegs, orientadors i vetlladors que arribem comptats. Necessitem planificació real, consensuada i sostinguda en el temps, mentre que el Departament desplega més i més plans que considerem pegats, no consensuats amb els docents i la resta de la comunitat educativa, i que no aborden realment ni solucionen els problemes.
La Llei d’Educació de Catalunya, de 2009, assenyala que cal dedicar un 6% del PIB a aquest sector, però la inversió en educació a Catalunya se situa al voltant del 4%, per sota de la mitjana espanyola (vora el 5%) i per sota de l’europea.
El que faltava per al duro
El professorat i la resta de personal educatiu ha patit un procés de retallades que es va accentuar els anys de la crisi econòmica de l’any 2008 i que no ha estat revertit. Els docents, des de fa anys, no cobren per fer sortides, ni per colònies, ni el total de les pagues extra. El salari es va retallar i la retallada no ha estat revertida, fins al punt que han perdut un 25% de poder adquisitiu. El Departament no cobreix totes les baixes i mira de “reduir les despeses”, en compte d’augmentar la inversió en el nostre jovent, en el nostre futur. Les càrregues burocràtiques creixen cada any i els docents catalans acaben sent els més mal pagats de tot l’Estat.
Una mestra de Lloret de Mar ho ha descrit perfectament en aquest vídeo-carta: https://youtu.be/OhDlrUARA3s
És una situació que portem anys volent redreçar els darrers anys, però sense respostes reals per part del Departament. Això ha desencadenat una onada de mobilitzacions per tota Catalunya -“Ja n’hi ha prou!”- que va propiciar, a més de les manifestacions esmentades, la vaga de docents i estudiants del passat 11 de febrer, amb més del 90% de seguiment a les escoles i l’institut de Gelida.
Els docents i la resta de personal s’ha unit en plataformes unitàries, amb la mobilització conjunta de tots els sindicats. Les negociacions són insatisfactòries i noves convocatòries de vaga estan plantejades per a la setmana del 16 al 20 de març. A més a més, instituts de diversos llocs de Catalunya estan cancel·lant sortides i colònies, entre altres mesures de protesta i pressió.
Pròximes mobilitzacions
Pel que fa al nostre institut, el professorat està participant massivament en les mobilitzacions, ara suspèn l’activitat de les portes obertes, com estan fent molts altres instituts de la comarca, i considerarà noves accions en cas que les negociacions amb el Departament d’Educació no prosperen, com està sent el cas fins el dia d’avui. Diversos directors de la comarca ho expliquen en un recent reportatge de Televisió Vilafranca.
Estem en un moment clau, en el moment de fer una aposta decidida de país pel futur dels nostres joves i de tota la societat. El que es planteja no és sols una qüestió de recursos i de condicions laborals, sinó una qüestió de prioritats i de país: Com d’important és l’educació dels nostres joves? Volem estar a l’altura dels nous temps i dels nous reptes? Això costa diners, i això requereix l’estima, el reconeixement i l’aposta decidida de tota la societat. La lluita d’avui és la garantia del futur de demà. Som-hi.
