¿Què és?:
Una estratègia educativa per a la convivència escolar, dissenyada inicialment com a una mesura pràctica contra la violència i l’assetjament escolar, té un caràcter institucional, i implica a tota la comunitat educativa. És un recurs important en el procés de participació, conscienciació, prevenció i desenvolupament de programes d’intervenció sobre convivència en el centre educatiu. Pot adaptar-se com una mesura contra la desmotivació i el fracàs, no únicament curricular, sinó també personal i social.
Objectius:
- Facilitar el procés d’integració dels nous alumnes (primer d’ESO) al centre educatiu. • Tenir un referent, (tutor-a) alumnes de segon cicle de secundària per afavorir la integració, l’autoestima i reduir els nivells d’inseguretat propis d’espais i organitzacions desconegudes.
- Compensar el desequilibri de poder i de forces, sempre presents a l’assetjament, entre agressor i víctima, des d’una perspectiva preventiva i disuassòria.
- Cohesionar la comunitat educativa del centre i integrar i desenvolupar la Tolerància Zero com un tret d’identitat.
Implicacions:
- Implicació institucional del centre ( Polítiques i recursos)
- Implicació organitzativa ( RRI i PAC)
- Implicació de tutors –optatiu- ( segon cicle d’ESO)
- Implicació d’alumnes tutoritzats ( primer cicle d’ESO)
- Implicació de professorat ( com a mínim els tutors)
- Implicació dels pares i mares ( com a mínim els de primer cicle d’ESO)
- És necessària una coordinació ( Psicòleg del centre o Equip directiu)
Característiques i desenvolupament:
Els alumnes de tercer d’ESO son tutors de -forma voluntària-, dels alumnes que acaben d’arribar al centre.
- L’assignació de tutors i autoritzats s’assigna per part dels professors tenint en compte les característiques dels alumnes de tercer i els informes dels alumnes de primer (traspàs d’informació de primària a secundària)
- Durant la primera setmana de classe els alumnes tutors reben una formació específica per part del coordinador del programa sobre les característiques generals de la seva tutoria i la relació que tenen sobre la convivència i l’assetjament escolar.
- A nivell institucional del centre educatiu:
o Inclòs en les polítiques del Centre ( PEC, PCC)
o Inclòs en els instruments de gestió de caràcter operatiu ( RRI, PAC i normes de convivència).
o Facilitar els recursos necessaris: RRHH, econòmics i organitzatius (espai i temps) o S´ha de contemplar que les tutories de 1er i 3er es facin en la mateixa franja horària, habilitar espais i horari del professorat.
- Informació i consentiment dels pares sobre la tutorització del seu fill-a • Reunions tutories entre iguals:
o Formals:
▪ Entre alumnes, una o dues vegades al trimestre si s’escau.
▪ Tutors i coordinador, una vegada al trimestre, depenen de la planificació del projecte i del centre, sempre que sigui necessari davant d’una situació de conflicte.
▪ Amb els pares i mares del alumnat, a les reunions d’inici de curs.
o Informals:
▪ És l’aspecte més important del projecte. En els espais i temps no lectius ( patis, entrades , sortides, passadissos, canvis de classe…). Són les més efectives i la base del projecte.
- Les tutories estan incloses al currículum del alumne de segon cicle de secundària. o Treball de memòria ( per trimestre)
o Acte institucional de nomenament de tutor
o Diploma del centre educatiu sobre la feina de tutor feta.
o Carnet de tutor.
