Novament quatre alumnes del Forat del Vent han viatjat a Àustria per participar en els Actes Homenatge del 80è aniversari de l’alliberament del Camp de Mauthausen. Segona edició del projecte Memòria Democràtica Amadeo. Història i Memòria. Els participants d’enguany són: Noa Obispo, Samuel Amelines, Abril Gómez i Mariam Zitouni.
Un nou viatge de record i compromís
Enguany viatgem per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, on hi foren reclosos uns 9.000 republicans, que foren castigats amb el treball esclau i la mort per la seva condició de lluitadors antifeixistes. Foren els “rojos espanyols indesitjables” maltractats als camps de concentració de França, on foren internats per les autoritats franceses que convertiren la terra de refugi en indret d’humiliació i estigma, quan justament els republicans havien combatut amb totes les armes el nazifeixisme, que aviat s’ensenyoreria també del país veí. Coneixem bé la dissort d’aquells centenars de milers d’homes i dones que cercaven protecció i reberen a canvi pressions per retornar a l’Espanya de Franco i tractes ignominiosos. Tot i haver servit a l’exèrcit francès foren abandonats a la seva sort, pel govern col·laboracionista de Vichy, quan es va produir la invasió de França per la Wehrmacht i milers d’ells van ser capturats pels alemanys. Amb la aquiescència de la dictadura franquista, la Gestapo va ser l’encarregada d’organitzar la seva deportació al camp de concentració de Mauthausen. i més endavant grups molts significatius de republicans, amb una important participació de dones, van ser pioners en el moviment de Resistència a l’ocupació i contribuïren a l’alliberament de França. Després de ser detinguts, molts d’ells també anaren a raure als camps del Reich.
El 6 de maig de 1945 tots els camps nazis havien estat alliberats de mans de les tropes aliades o de l’Exèrcit Roig i, significativament, els republicans no pogueren retornar a la seva terra, com ho feren la majoria de supervivents. La dictadura de Franco els seguí atorgant la seva condició d’enemics, que mantingué durant la seva llarga existència. Així doncs, els primers combatents del nazifeixisme a Europa no pogueren gaudir de la llibertat somniada, atès el manteniment del règim feixista a Espanya, gràcies a l’aquiescència dels aliats que perdonaren a Franco la seva aliança amb Hitler i 5 Mussolini per raons geoestratègiques, en el context de la Guerra Freda. La majoria dels supervivents hagueren de refer la seva vida en altres geografies o sumir-se en el silenci i la reclusió interior, en cas del retorn a espanya. I, mentre la majoria de països rebien els seus amb honors i els proporcionaven ajuts morals i materials, la dictadura franquista els seguí estigmatitzant i negant-los els seus drets.
Com sempre, viatgem als camps amb la millor companyia que podríem trobar: familiars, socis i amics de deportats. i també una àmplia representació de les associacions de memòria, de joves estudiants i de càrrecs institucionals, amb la voluntat d’aprendre i reflexionar, compartint experiències i emocions en els mateixos llocs on milers de republicans van ser esclavitzats i assassinats.
Aquest viatge és un acte de justícia cap als antics deportats, i ens correspon, com a hereus seus situar-los al lloc que els correspon i reconèixer la seva tasca, el seu testimoniatge i la fidelitat als seus ideals i renovar, amb emoció i compromís, el jurament “¡Mai més!”
Viatge Mauthausen. 1r dia, divendres 9 de maig
Sortida de Barcelona a Múnic. Arribats a Múnic trasllat cap a Àustria on visitem el Castell d’Hartheim, conegut per haver estat un centre d’extermini nazi i actualment un museu i lloc commemoratiu per a la memòria històrica. Comencen els primers actes d’homenatge. Entre 1940 i 1944, el castell va passar de ser un centre de cures pels malalts a convertir-se en una de les sis instal·lacions utilitzades pel règim nazi per l’assassinat sistemàtic de les persones considerades no aptes. S’eliminava a les persones per mitjà de gas letal.
A continuació, sortida cap a Mauthausen on visitem l’estació i la casa d’Anna Pointner. Anna Pointner va ser la dona que va amagar a casa seva els negatius de les fotos de Francesc Boix. Unes fotos que Boix havia fet al camp de concentració de Mauthausen i que després van ser un element essencial en els judicis de Nuremberg.
Viatge Mauthausen. 2n dia, dissabte 10 de maig
Comencem el dia visitant el KZ Ebensee, camp de concentració d’Ebensee, un Kommando o camp annex de Mauthausen. L’objectiu principal del camp era proporcionar mà d’obra esclava per a la construcció d’enormes túnels que havien d’allotjar la producció bèl·lica dels coets V2, lluny dels bombardejos aliats, malgrat que finalment es va abandonar per a la construcció d’armes ordinàries. Els estudiants de Cerdanyola han fet un homenatge a Francesc Batiste Baila (Vinaròs, 1919- 2007), un dels supervivents de l’horror nazi.
A la tarda, continuem els actes d’homenatge a Gusen on hem col·locat la placa commemorativa en record dels quatre cerdanyolencs deportats als camps de concentració i d’extermini del III Reich: Amadeu Comas i Comas, Juan Gómez Asensio, Miguel García Ramos i Lluís castells Roma. Només Comas va sobreviure a la barbàrie nazi. Amb la participació de la Regidora de Memòria Democràtica Pilar Adell i la Tècnica del Museu d’Història de Cerdanyola Marta Argelagués.
Viatge Mauthausen. 3r dia, diumenge 11 de maig
