Els passats 14 i 15 d’abril, l’alumnat de 4t d’ESO vam anar a Barcelona, a una sortida. Vam tenir l’oportunitat de visitar, concretament, el Castell de Montjuïc i el Refugi 307. El primer és el castell que es troba al cim de Montjuïc, un castell dissenyat amb l’antic objectiu de vigilar i controlar Barcelona. El refugi, construït el 1936, per altra banda, situat prop de la base de la muntanya, va ser construït a la Guerra Civil espanyola, per salvaguardar a la població civil dels bombardejos. Vam fer aquesta sortida per ampliar de forma pràctica els nostres coneixements sobre la matèria que hem estudiat recentment.
Vam començar la sortida al Castell. Vam arrencar la visita per la porta principal, veient el fossat i la façana de la construcció, on ens van introduir una mica la història que tenia. Va ser construïda pels segadors, i modificada i ampliada per Felip V a la Guerra de Successió, per controlar la població. Ens van explicar una mica de la seva estructura a la bifurcació, un més curt i un més llarg, com a mesura de protecció. Ens van seguir explicant la seva història mentre passàvem per llocs com el pati d’armes, i vam arribar al calabós. Ens van explicar la dura realitat de viure en aquelles cel·les: hi vivien en condicions pèssimes unes 50 persones, i hi havia diversos dibuixos i textos a les parets, fets pels presos. Finalment vam observar el lent però enginyós mecanisme de comunicació que hi havia dalt del castell, caracteritzat per un màstil de vaixell.
Seguidament, vam baixar caminant fins al refugi. Per començar, ens van explicar que va ser construït pels ciutadans joves, més o menys de la nostra edat, amb pic i pala. Va ser dissenyat per un veí. Consistia en un túnel, una galeria, de 400 metres de llargada. Tenia diverses sortides en cas que una part del túnel s’ensorrés i per facilitar la fugida en cas d’atac. Tenia forma de “S” per evitar l’impacte de l’ona expansiva. Es construïa, per més seguretat, en arcs de mig punt (volta catalana). L’alçada del túnel anava dels 2’1 metres als 1’7 metres. Una part que ens va impactar va ser que l’única part que es va ensorrar va ser on es trobaven molts nens petits. En algunes parts del refugi hi havia enllumenat i, gràcies a un riu subterrani, aigua. En acabar la guerra, va ser utilitzat com a terreny pel cultiu de bolets, part d’una fàbrica de vitrall i, fins i tot, hi va viure una família.
Aquesta sortida ens ha fet reflexionar sobre diversos temes. Per començar, va ser important veure en primera persona com vivia la gent en aquell moment i fer-nos una petita idea de la por que passaven. També, l’estada al refugi feia pensar com de dur que devia ser passar hores tancats allà. A més, porta a pensar en el dur passat de Catalunya.
Dídac Carrasco i Ali Crismac (4tB)
