Els alumnes del Cap Norfeu han tingut recentment el privilegi de rebre dues autores de renom dins l’àmbit de la Literatura Castellana: Maite Carranza i Ana Alcolea, ambdues molt premiades i de reconeguda trajectòria literària.
El dijous 9 de maig, a la Mediateca de l’Institut, els participants del Club de lectura d’Una bala per al record del curs passat, així com l’alumnat que enguany ha llegit a la plataforma Fiction Express El acantilado, La tormenta i Días de Ceniza van poder conèixer en persona la seva autora, Maite Carranza. L’escriptora, antropòloga, historiadora i guionista ens va explicar molts detalls sobre Una bala per al record com, per exemple, quina és la història real que motiva la creació de la novel·la (“Las aguas del Puerto se tiñen de rojo”) o que Pascual Dorado era l’autèntica identitat de Miquel Serna, el noi que amb tretze anys, només acompanyat de la seva gosseta, protagonitza el rescat del seu pare republicà d’un camp de concentració, entre les muntanyes de les comarques del nord de Palència i Astúries. Maite Carranza ens va captivar amb un relat proper i ple de detalls sobre com es va patir la Guerra Civil al nord de la Península.
El divendres 10 de maig, al mateix espai, els alumnes de 1r d’ESO van rebre l’autora d’El medallón perdido, Ana Alcolea. En aquesta ocasió, l’autora, que també ha estat professora de Llengua Castellana y Literatura, apassionada d’El Quijote, ens va explicar com introdueix en aquesta novel·la la tècnica de Cervantes, la narració dins la narració. El jove Benjamín es passeja pel Retiro entre les casetes de llibres i observa el títol d’un exemplar que, casualment, també és “El medallón perdido”. Aquesta coincidència el porta a recordar uns esdeveniments que van passar cinc anys enrere i que van canviar la seva vida. L’escriptora va voler explicar als alumnes com neixen les històries i per què les escrivim. En el seu cas, després d’una pèrdua d’un familiar molt proper, mort en una accident d’avioneta a Gabon, va sentir la necessitat d’explicar-ho. Llavors va crear uns personatges que poguessin mantenir viva per sempre la seva memòria, i va transformar la seva història en aquesta novel·la. Per tant, El medallón perdido és un sincer homenatge a la seva família i alhora és l’objecte que Benjamín vol trobar a Gabon: un medalló real que pertany a la seva família i que els alumnes van tenir la sort de tocar i tenir a les seves pròpies mans. Tot un luxe!
