Gabriela. Romania

Buna, ma numesc Gabriela Matei. Am șaisprezece ani, dar mai este putin pana implinesc 17 ani. Sunt din România și de un an locuiesc în Catalunya. Aici sunt cu mama mea Valentina și sora mea, care este mai mare decât mine, și se numește Nicoleta. În România am avut mulți prieteni și prietene, dar in schimb,aici nu. Când am început cursurile în Pont de Suert (Lleida) m-am simțit un pic ciudat, pentru că limba și totul în jurul meu era foarte diferit de România, asa ca am studiat la Aula d’Acollida.

Mi-a fost foarte greu pentru a m-a acomoda circumstantelor de aici. Eu studiez acum la  Institutul Berenguer de Entenza L’Hospitalet de l’Infant și, incet,incet m-am acomodat  cu limba catalană si am fost iar inclusa in Aula d’Acollida. În plus, m-am imprietenit cu colegii din clasa mea, deoarece doi copii sunt, de asemenea, români.

Îmi place Hospitalet deoarece vecinii de aici sunt foarte prietenoși și mă pot bucura de plajă. Apartamentul meu este la două minute de la promenada de pe malul mării, o trecere! În general, consider că institutul și oamenii sunt foarte primitori, de la primul moment în care am ajuns aici.

 ______________________

Hola, em diuen Gabriela Matei. Tinc setze anys però ja em queda poc per complir disset. Sóc de Romania i fa un any que visc a Catalunya. Aquí estic amb la meva mare Valentina i la meva germana que és més gran que jo, es diu Nicoleta. A Romania tenia molts amics i amigues, en canvi, aquí no coneixia ningú. Quan vaig començar les classes a Pont de Suert (Lleida) em vaig sentir una mica estranya perquè la llengua i tot allò que m’envoltava era molt diferent de Romania, així que em varen incloure en l’Aula d’Acollida. Pot ser el més complicat és adaptar-se a totes les circumstàncies.

Ara estic a l’Institut Berenguer d’Entença de l’Hospitalet de l’Infant i, poc a poc, em vaig familiaritzant amb el català ja que continuo amb el pla de l’Aula d’Acollida. A més a més, he fet amistat amb companys d’aquesta aula perquè dos nois també són romanesos.

M’agrada L’Hospitalet perquè els veïns d’aquí són molt amables i també puc gaudir de la platja. El meu apartament està a dos minuts del passeig marítim, una passada! En general, trobo que l’institut i el poble són molt acollidors, des del primer dia així m’ho han fet sentir.