El passat dimecres 17 d’octubre, tot l’institut va anar d’excursió i a 3r li va tocar anar a la fageda d’en Jordà. Vam viatjar en autobús fins a la Fageda i allí hi vam fer dues excursions: una pel bosc i una altra per veure el cràter d’un volcà apagat.
Després, els alumnes de 3r vam fer unes redaccions comparant la nostra experiència amb la del poeta català Joan Maragall, que va escriure aquest poema dedicat al bosc en qüestió.
La fageda d’en Jordà
Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall (1860-1911)
Les nostres experiències van ser semblants a la de Maragall; vam tenir la mateixa sensació de com si no existís res més a part dels arbres i d’aquells colors verds de la natura que ho envolten tot. Encara que no hi havia gaire silenci, es notava una diferència molt gran amb el
soroll de la ciutat, que pot arribar a ser molt molest. És un lloc molt bonic per relaxar-se i gaudir de la natura.
Aquí teniu les nostres dues experiències:
La meva experiència va ser semblant a la de Joan Maragall, amb tot el verd que desprenia una aura de misteri. És un lloc molt bonic per relaxar-se, però a la nostra excursió no hi havia gaire silenci perquè hi anàvem tot 3r i fèiem molt de soroll. Però va ser divertit.
Sara Alibau, 3r B
M’identifico amb el poeta quan parla de quan et sents perdut, com si no existís res més a part dels arbres i d’aquells colors verds de la natura que ho envolten tot, contrastant amb el típic paisatge urbà al qual estem acostumats la majoria. Per moments, sembla que el món desaparegui per la falta de sorolls habituals a la ciutat. És un lloc molt agradable per relaxar-se i oblidar-te fins i tot del teu nom.
Gisèle Sornoza, 3r B
