Totes i tots hem experimentat alguna vegada el fet de veure cares en llocs inesperats; als núvols, en una taca d’humitat a la paret, en un endoll…
Es tracta d’un fenomen psicològic que s’anomena Pareidolia i és el resultat de l’esforç que fa el nostre cervell per interpretar el món en què vivim i interpretar o reconèixer patrons significatius per a nosaltres. Aquesta grandesa del nostre cervell fa que la vida sigui més divertida i imaginativa.
Si heu llegit El Petit Príncep, sabeu que les coses no sempre són el que semblen. El que sembla ser un barret també pot ser una boa devorant un elefant.
Us atreviu a buscar cares? Això és el que ha fet aquest cop l’alumnat de primària.
Moltes gràcies trempades i trempats!
