Utilitzar el llenguatge essent conscients de la meravella que representa poder-nos comunicar. Provar d’escriure el que pensem i sentim com a forma d’alliberar-nos i créixer. Obrir sense recança la finestra per deixar entrar la sensibilitat a través de la poesia. Quantes coses que ens va transmetre l’escriptor Ramon Alabau quan va venir per compartir uns instants amb l’alumnat de 2n d’ESO!
El passat 6 de maig, en Ramon primerament va venir a classe i ens va parlar del llenguatge i la poesia. Va disseccionar de forma magistral tres poemes molt diferents, aparentment de llenguatge senzill però carregats de sensacions i emotivitat. Amb la seva profunda veu i el seu tarannà tranquil, ens anava parlant de la nit i l’oceà, de la lluna i la sorra, de la solitud i la felicitat, de l’esperança i de l’amor compartit. Esplèndid.
I quan encara ens voltava pel cap quina relació hi havia entre la mort, la rosa i la brisa, vam sortir al carrer. Era el moment de parlar d’en Joan Maragall.
En Ramon en portà passejant per diferents indrets que serviren per contextualitzar les estades estiuenques del poeta a Sant Joan de les Abadesses. Primer ens aturàrem al Palau de l’Abadia, passàrem per la Plaça Major i després per la casa d’estiueig del poeta. Finalment, topant de cap entre una i altra soca i amb algun alumne avançant d’esma, arribàrem a la font del Covilar, d’on no podíem marxar sense recitar “La vaca cega”.
Així vam conèixer quina visió tenia en Joan Maragall de la nostra vila ara fa més d’un segle a través de les explicacions d’en Ramon i de la lectura de textos del mateix Maragall. Fou una bona manera d’apropar-nos a un dels referents de la nostra llengua, d’entendre la importància de la Renaixença i, també, d’aprendre a estimar una mica més la poesia.
