A partir del Curs de Formació per a Professorat de Secundària tutoritzat pel professor de Gestió Administrativa, Raül Vidal, vaig tenir l’oportunitat de fer unes xarrades a diversos cursos de l’institut Els Alfacs. Possiblement, aquest fet no tindria major importància, si no fos que el meu lloc de treball està a més de 10.000 quilòmetres de distància, més concretament a la Ciutat de Mèxic.
A l’hora de preparar la presentació, no solament em vaig plantejar transmetre com és viure a Mèxic, sinó incorporar també la meva experiència vital, perquè els alumnes puguin tenir un exemple real, que espero els ajudi a reflexionar. He de dir que m’agradaria aquest escrit també pugui ser útil a qui l’estigui llegint.
Un cop a l’aula, en primer lloc i a través d’un joc, vaig animar els alumnes a ser escèptics, ja que no tot és el que sembla, ni tot ha de ser blanc o negre. Ara bé, qüestionar-se les coses s’ha de fer sempre des del coneixement, de la lectura, del contrast, de la reflexió interna, i de l’argumentació. Aquest tema introduïa el fet de pensar el camí a recórrer. Els vaig comentar que quan jo tenia la seva edat, solament volia anar en moto i sortir de festa. No volia estudiar ni volia fer res que comportés cap responsabilitat. Al cap d’uns anys, quan vaig ser conscient de la importància de tenir estudis, em va tocar treballar durant el dia, i estudiar per la nit. Per aquest motiu, els vaig instar en continuar estudiant, argumentant la possibilitat de compaginar els estudis en l’oci, ja que ha d’haver temps per a tot.
Un altre punt comentat és que durant la meva vida he treballat en diversos sectors. Sempre he considerat necessari aprendre de cadascun d’ells, per molt dolenta que hagi pogut ser l’experiència! Aprendre a tractar amb clients i proveïdors, amb els companys de feina, amb els caps… Tot això, ens ha de fer créixer com a persones i professionalment.
Doncs bé, un cop recorregut aquest camí, la vida em va portar de Deltebre – un poble de 12.000 habitants – a una ciutat de més de 20 milions de persones! Evidentment, a l’arribar et trobes amb un gran xoc cultural: la grandària de la ciutat, les infraestructures, el transit… molt més del que m’hagués pogut imaginar. Després està la l’idioma, ja que nosaltres ens pensem que allà parlen castellà. Doncs no, allí parlen espanyol; i malgrat sembli que aquesta diferència terminològica pugui parèixer anecdòtica, no ho és. A hores d’ara, encara hi ha algunes expressions que no acabo de dominar; i paraules habitualment utilitzades aquí, allí es podem considerar com a insults. A més a més, la nostra manera de parlar és més directa, i pot succeir d’estar en una reunió i pensar que tot està anant bé, quan des de l’altra part s’estan sentint incòmodes amb el to utilitzat.
Quant al xoc socioeconòmic, com en la majoria de països de l’Amèrica llatina, hi ha una gran desigualtat social, a la qual no estem habituats (atenció: també passa a ciutats com Nova York!). Durant els darrers dos anys, a causa de la baixada del preu del petroli, les seves finances s’han vist minvades d’una manera evident, per la seva dependència com a país productor. Tot i això, és un país en moltes potencialitats, ja que disposen de matèries primeres, indústria i turisme, entre altres sectors.
Quant a la meva feina allí, actualment estic desenvolupant diversos projectes de consultoria i vaig explicar als alumnes en què consisteix el meu treball i les facilitats i dificultats en realitzar-lo. Els vaig animar a comportar-se com a consultors, o sigui, planificar, dissenyar, implantar, fer el seguiment, obtenir uns resultats, avaluar els resultats, i tornar a planificar si fos necessari! Això, en totes les activitats que facin al llarg de la seva vida.
Per finalitzar, els vaig animar a viatjar, a aprendre d’altres cultures en un sentit crític i integrador. Però també els vaig recordar que poden aprendre molt de la gent que cada any visita Sant Carles de la Ràpita! Si es pot viatjar, bé; però no s’ha de perdre cap oportunitat de viure noves experiències!
Voldria acabar aquest escrit, agraint a l’equip directiu de l’INS Els Alfacs per l’acollida rebuda durant tots aquests dies, especialment a Carme Cruelles, coordinadora pedagògica i, a Raül Vidal, cap del departament del Cicle Formatiu de Gestió Administrativa, així com a la resta de professionals del centre.
Cliqueu aquí per veure el POWER.
