Fa un parell de setmanes que la comissió d’Escoles Verdes amb l’ajuda d’unes quantes professores de l’institut han penjat un mural davant de la biblioteca que recull moltes anècdotes i explicacions dels iaios. Continuen les activitats dintre del marc de la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus. Els xiquets i xiquetes de 1r d’ESO ens expliquen aspectes molt interessants relacionats amb els envasos que es feien servir antigament i moltes coses més que els més grans els han anat explicant.
LES PERSONES GRANS M’HAN EXPLICAT QUE…
Xènia Vives: Quan ells eren joves mai tiraven els pots de vidre, els utilitzaven per fer conserves…
Joana Miralles: Fa molt de temps anaven a comprar la llet amb la lletera i anaven a comprar amb el cistell de mimbre.
Georgiana A. Marín: La meua iaia de Romania té un hort i cultiva tomates, pebrots, pastanagues… Cull les verdures a l’estiu perquè a l’hivern neva i les posa en conserva.
Abril Tena: Els entrepans s’embolicaven amb paper de diari i de joveneta la besàvia l’enviava a buscar aigua per a cuinar a la plaça del Cóc.
Franc Matamoros: Quan els iaios eren menuts no vivien com nosaltres. El meu iaio encara fa una o dos vegades a l’any pots en conserva de tomata i en té per a tot l’any.
Mar Castellà: Les botigues s’encarregaven de reutilitzat els envasos.
Andreu Fibla: Les llaunes de conserva, les ficaven amb una corda i les unien entre si i era el joguet tipus trenet. Les rodetes, les feien dels carrets de fil que ja s’havien acabat.
Àfrica Ruiz: L’aigua es comprava amb garrafes i la gent anava a la botiga compraven el primer envàs amb l’aigua i, en les compres següents, només pagaven l’aigua perquè l’envàs es reciclava.
Sara Benjabbour: Els meus iaios m’han explicat que per fer mantega primet de tot amb la llet de vaca treta del frigorífic la posaven en una ampolla de vidre, la sacsejaven i es tornava com una massa i esmorzaven això.
Sara Porres: La conserva de la tomata, pebrot, albergínia… es feia aprofitant les ampolles de cava buides.
Oriol Arasa: No hi havia aigua corrent i havien d’anar a buscar-la amb poals a la fonteta que hi havia davant del bar Maria. Ma iaia anava amb un càntir i un poal a una de davant l’ajuntament. Quan volien aigua de pluja per a coure els cigrons anaven al de Lluco (el Maset) a buscar-la.
Guillem Garriga: El botiguer s’encarregava de posar els productes en paperines de paper d’estrassa. Al mercat, embolicaven el peix amb fulles de figuera o amb paper de diari.
Els aliments es mantenien frescos perquè es dipositaven en un gibrell amb gel. Un home amb un carro i un cavall repartia el gel cada diumenge.
Natàlia Penas: Antigament, sembla que tampoc hi havia llaunes i els refrescos eren majoritàriament amb botelles i, a més, l’envàs de vidre era retornable.
Arnau Bel: Antigament, la gent comprava el vi a cases on el produïen i el tenien en barrils. La gent anava amb botelles o garrafes de vidre i el compraven. Per indicar que en una casa venien vi, s’indicava posant una branqueta de romer al balcó.
Guillem Roig: Abans feien el pa a les fleques amb forn de llenya. La gent anava a comprar el pa amb una bossa feta de ganxet….
Èlia Balsells: L’àvia recorda uns pots gegants d’arròs, pasta, llegums que demanaven a la botiguera i li posava la quantitat que ella volia. S’ho posava al cistell de vímet i s’ho emportava cap a casa.
Malena Li Forcadell: Antigament no hi havia supermercats, hi havia petites botigues i anaves i ho posaven en un cistell de vímet i res de bosses de plàstic, em diuen els iaios.
Èric Lara: Els iaios em diuen que no reciclaven, que aprofitaven moltes coses com l’oli que tenien envasat en gerres de pedra, del solatge feien sabó.
Iker Martínez: La llet s’anava a comprar directament al ramader i la gent utilitzava el mateix recipient tots els dies.
Paula Serrat: La llet no estava envasada ni en ampolles ni en recipients de cartró. Els meus iaios anaven a comprar la llet en uns recipients que es deien lleteres que eren com una galleda petita amb tapa que podia ser de plàstic o de metall. Quan arribaven a la lleteria, demanaven la quantitat de llet que volien i se l’emportaven a casa amb la lletera. Llavors la llet s’havia de bullir per a poder-se consumir.
Jordi Reverté: Utilitzaven de nevera una caixa metàl·lica i a sota hi havia una plàtera de glaçons, però el problema era que durava molt poc.
Noah Sancho: Els meus iaios m’han explicat que amb els papers de diari abans embolicaven els entrepans.
