Rosanna de la Vega
Des de la matèria de Cultura i Valors Ètics de primer de l’ESO aquest trimestre hem visionat el film «El meu peu esquerre» que està basada en una autobiografia d’un pintor i escriptor, Cristy Bronw i d’aquesta manera podem treballar l’empatia a partir d’una pel·lícula. El protagonista pateix una paràlisis cerebral, però gràcies a la seua tenacitat i esforç aconsegueix tirar endavant amb l’ajuda de la seua estimada mare. Una pel·lícula que és commovedora com exemple de superació personal per poder accedir a tenir un futur millor.
Els propis alumnes mostren les seues experiències sobre el taller que es va fer posteriorment.
NÚRIA MARIA FUIA (1r ESO C)
L’altre dia jo i els meus companys vam fer una pràctica basant-nos en una pel·lícula que es diu “MY LEFT FOOT” és a dir el “MEU PEU ESQUERRE”. El film va sobre un jove que es va fent gran a mesura del temps, es veu que aquest jove ha nascut amb una paràlisi celebral que li afectat a tot el seu cos. Christy Brown, el protagonista ha nascut, ha crescut i s’ha mort amb la seva paràlisi i es va fer famós pel seu art tot i tenint una paràlisi. El 7/4/2022 vam fer una pràctica per veure com és una mica viure amb alguna discapacitat, i vam haver de fer una llesca de pa amb mantega i melmelada i un suc de taronja. Podríem pensar això és molt fàcil! jo també se fer-ho, però aquí és on ve el difícil, la llesca de pa només es podia utilitzar una mà i el suc de taronja es s’havia de fer amb els ulls tapats. Així no apareix tan fàcil? Ens vam ficar mans a l’obra i quan em va tocar fer-me la llesca de pa em va parèixer molt fàcil, tenint en compte que només utilitzava una mà i el suc també em va parèixer molt fàcil de fer. Però després vaig pensar, -Nuria, això han sigut només 20 minuts, imaginat tota la teva vida. No podries fer res del que fas. Així que, no ens podem queixar ja que hi ha gent que realment està més malament que nosaltres i no poden fer tasques tan simple com caminar, córrer, parlar, etc…
Així que estiguis content del que fas i de com estàs i del que tens perquè no tots o poden tenir.
ADRIÀ FRANCO FÈLIX (1r ESOC)
La setmana passada vam sortir al pati a fer una activitat de la matèria de Cultura i Valors Ètics que consistia en preparar un esmorzar, però amb algunes limitacions. En primer lloc, vam preparar una torrada amb melmelada però amb una mà a l’esquena, i en segon lloc, vam exprimir una taronja amb els ulls tapats.
Fent aquesta activitat vaig poder experimentar com les persones amb discapacitat física i discapacitat visual no tenen la vida tan fàcil com la nostra, ja que les seves condicions de vida en molts aspectes de la vida diària són bastant limitades.
M’ha agradat molt fer-la perquè m’ha servit per a conèixer de primera mà la realitat d’aquestes persones, ja que si no tens algú al teu voltant que ho pateix és una realitat que desconeixes o fins i tot ignores.
La realització d’activitats d’aquest tipus ens ajuda a tenir empatia cap a les persones discapacitades i això fa que la nostra actitud cap a elles pugui ser més positiva i que els ajudem a integrar-se.
