Ana Yoshihara Estévez guanya el 2n Premi IDECE valorat en 1.000 euros. El títol del treball és Un futur amb més cabeçuts al Delta de l’Ebre i, el seu tutor, José Vicente Gaspar, membre del departament de Ciències de l’INS Els Alfacs.
El treball parla sobre el Mugil cephalus, o conegut més comunament com a Llisa o Cabeçut al Delta de l’Ebre. Aquest peix, amb un consum alt en alguns països i amb una bona adaptació al delta depèn principalment de la pesca atès als diversos problemes que comporta reproduir-lo en captivitat i, per tant, fent reduir les seves poblacions salvatges.
Amb el propòsit d’aportar informació al món de l’aqüicultura per tal que en un futur no molt llunyà pugui arribar a ser possible la reproducció d’aquest peix al Delta de l’Ebre, s’ha estudiat en quines etapes de l’any es reprodueix de forma natural a la zona occidental de la mar Mediterrània. A més a més, s’inclou informació sobre diverses tècniques de reproducció en captiveri utilitzades amb èxit anteriorment.
Pol Campo Ortí guanya el 3r Premi IDECE valorat en 700 euros. El títol del treball és Reconstrucció dels orígens rapitencs (Recreació de dos edificis emblemàtics de la nostra població) i, el seu tutor, Alfred Porres, membre del departament d’Educació Visual de l’INS Els Alfacs.
Al treball Reconstrucció dels orígens rapitencs es representa la figura de dos edificis emblemàtics de la Ràpita: la torre de vigilància mora i el monestir de Santa Maria. Es parteix de diverses informacions per diferents llocs de la comarca, ja que la informació es trobava molt dissipada i s’ha unit després per a poder seguir un fil conductor en tot el treball. Es tracta d’un projecte on es refà l’estructura d’aquestes dues edificacions mitjançant un programa informàtic; tenint en compte que les mesures són el més aproximades possible, ja que no hi constava cap plànol en qüestió. Finalment, el treball culmina amb una maqueta feta amb impressió 3D que ens pot ajudar molt a l’hora d’observar els dos edificis.
Es tracta d’un pas cap al passat de la Ràpita a través de la reconstrucció d’aquests edificis. Una reconstrucció feta a partir de tota la documentació trobada i d’una manera minuciosa i rigorosa. A més, obre una incògnita a noves hipòtesis sobre la vertadera arquitectura del monestir del convent de les monges santjoanistes que queda per investigar a partir de fotografies antigues enigmàtiques i farcides d’incògnites sobre la vertadera forma del convent.
