El juny del 2021 el grup format per Mar Gras, Alba Martínez, Ona Peribáñez i Jeremy Torres van realitzar un projecte de recerca que tenia com a eix central l’Església Nova.
El treball tracta d’aquest edifici i una descripció breu del context històric en què fou construïda. Tot seguit es fa una descripció arquitectònica i es fa referència a les diferents funcions d’aquesta construcció arquitectònica. Tota una repassada històrica per a una edificació nascuda, en un principi, per complir les demandes religioses dels primers habitants de la Ràpita fins a la nostra actualitat.
L’Església Nova és un dels monuments més representatius de la Ràpita situat a l’avinguda Catalunya. Actualment, a la Ràpita hi ha tres esglésies: l’església de la Santíssima Trinitat , la parròquia de Sant Josep i, finalment, l’Església Nova. Cal dir que, quan es va fundar l’Església Nova, no hi havia cap altra església al poble. L’Església Nova va construir-se a finals del segle XVIII sota el regnat de Carles III.
Es tracta d’un edifici de planta de creu grega que només es va construir fins al nivell de les cobertes i té un espai central sobre el qual es pensava aixecar una cúpula i, al voltant d’aquest espai, hi ha tribunes i balcons. Té passadissos i cambres perimetrals que conformen el quadrat exterior. Tot l’edifici es va construir amb murs i amb els marcs de les obertures; els sòcols i les cantonades són de pedra. La façana és de caràcter classicista i es troba dividida en dos pisos per una cornisa horitzontal i la centra una porta amb dues columnes jòniques gegantines. L’església és un edifici del segle XVIII, d’arquitectura equilibrada i discreta i el seu estil arquitectònic es relaciona amb el neoclàssic, el qual evoca les esglésies del Renaixement italià, tot i que encara es poden veure algunes característiques d’estil barroc.
En un principi, es va dedicar a funcions administratives i és un edifici que es pot considerar un monument històric. De fet, no trobem cap document que ens indiqui que fos construïda com un temple. L’edifici es volia basar en les idees fisiocràtiques imperants de l’època i a principis de l’any 1991 es van dur a terme les obres de consolidació de l’edifici.
Francesc Canals, un jove comerciant de Barcelona, creia molt necessari complir les demandes religioses dels habitants de la Ràpita. Per això, volien la destinació d’un capellà que almenys celebrés l’eucaristia dels dies festius. No podien fer la litúrgia religiosa a la capella de les monges, així que es necessitava un lloc amb perfil religiós per fer la missa. El prior d’Amposta es va assabentar i els va proporcionar un cavall per al transport i els elements necessaris per a la celebració de l’ofici religiós. Canals li va dir al capellà Francisco Calsa, que estava assignat a la torre de Sant Joan i feia missa a un nombre molt reduït de pescadors, que podia ser destinat permanentment a la Ràpita. Aquest va exercir com a capellà des de l’any 1781.
Les monges santjoanistes van manifestar el seu rebuig pel que fa a la presència del capellà a la seva capella i van acudir a la jurisdicció eclesiàstica de Tortosa per intervenir contra Miguel Sanz i després contra Francisco Calsa. Argumentaven, ja que consideraven que no tenien cap dret ni jurisdicció per fer missa a la Ràpita. Al·legaven que aquell era un indret del qual elles tenien la senyoria territorial i la jurisdicció espiritual. El governador de Tortosa, don Francisco Pou, a qui les monges van presentar denúncia, va ser l’encarregat de defensar els interessos de les religioses davant el fiscal, mentre que el capellà va tenir el suport del prior d’Amposta. El prior va informar de la mala situació en què les monges havien deixat aquella capella i va argumentar que no tenien interès de cuidar-la ni de mantenir-la.
Aviat la capacitat i les condicions de la capella van resultar insuficients a causa de l’augment de famílies al poble. A partir de l’any 1785 es va pensar en la construcció d’una església amb més bones condicions.
A partir d’aquell moment es van començar a plantejar idees per a la localització i la construcció de la que, posteriorment, seria la primera església que s’ha construït a la Ràpita.
L’església havia de tenir una capacitat per a dues-centes persones i, a més, havia de disposar d’una habitació per a la capella i un cementiri. L’Església Nova es va construir amb la finalitat d’estar destinada a usos comercials o oficials propis del projecte borbònic. També s’utilitzava com a lloc de vigilància per guaitar si s’apropaven els vaixells pirates a la badia.
Actualment, l’Església Nova s’utilitza per fer actes com ara exposicions i cerimònies (batejos, comunions, casaments…). Sovint s’organitzen diferents tipus d’actes més didàctics i solen ser gratuïts per a la població com ara foodtrucks, xocolatades, visites dels Reis Mags a Nadal, entre altres. També fa d’oficina de turisme i de Centre d’Interpretació de la Il·lustració.
L’església va estar molt de temps sense tenir un paper important a la població, però el setembre del 1983 es va celebrar la Setmana de la Cultura Popular, que va tenir un gran èxit en tots els aspectes. Va haver una participació massiva i, després de dos-cents anys de silenci, l’Església Nova va tornar a tenir un paper important. Dimarts 6 de setembre del 1983, l’Església Nova obria, per primera vegada, les seues portes a un públic realment emocionat. Dijous 8 de setembre del mateix any es va celebrar el programa «Ara va de bo» i el mateix dia a la nit es va realitzar un col·loqui interessant en el qual van participar quatre arquitectes que van expressar la seva versió de com seria la nova església. Uns quants ciutadans van participar i van donar la seua opinió i tots van coincidir en el fet que era necessari posar en valor aquest edifici que podia servir de lloc de trobada per a parlar del passat i de la història local.
En conclusió, l’Església Nova és una construcció que tot i la seua llarga decadència ha aconseguit retornar amb tota la dignitat que li pertocava. Moltes edificacions del nostre poble haurien de seguir la mateixa sort per poder recuperar la seua dignitat i esplendor.
Bibliografia
La nova i reial població de Sant Carles de la Ràpita de Noèlia Borràs Matamoros.
La Ràpita en el temps de Paco Carles Guàrdia i Lluís Millan Roca.
L’Església Nova de Sant Carles de la Ràpita de Paco Carles Guàrdia.
Webgrafia
Petitfute
https://www.petitfute.es/v70657-sant-carles-de-la-rapita/c1173-visites-points-d-interet/c925-edifice-religieux/1589885-eglise-nova.html
Viquipèdia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_Nova_(Sant_Carles_de_la_R%C3%A0pita)
Diputació de Tarragona
https://www.dipta.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/sant-carles-de-la-rapita/esglesia-nova
Jacks Online
https://www.jacksonlive.es/sala/esglesia-nova
La Ràpita
http://arxius.larapita.cat/POUM/volum-iii-els_equipaments.pdf
