L’ALEGRIA QUE PASSA DE DAGOLL DAGOM

Ferran Fèlix, Janna Subirats, Laia Obiol i Manel Castellà

(2n batxillerat)

Dijous 14 de desembre l’alumnat de 2n de batxillerat que cursa la modalitat de Literatura va viatjar a Barcelona per a veure L’alegria que passa de Santiago Rusiñol, obra adaptada a un musical de la companyia teatral Dagoll Dagom. Es tracta d’una obra del període modernista on apareix un poble gris representat per la Prosa enfrontat a un circ que simbolitza la Poesia. Un dels personatges més emblemàtics de l’obra és el Clown com a representant de l’artista modernista que s’oposa a un tipus de societat monòtona, convencional i materialista.

Tot seguit vam poder visitar el cafè Els 4 Gats, lloc de reunió a finals del segle XIX dels artistes modernistes com Rusiñol i el pintor Casas. A l’entrada vam poder veure una rèplica del quadre “Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil”, l’original del qual es pot trobar al Museu Nacional de Catalunya. Els 4 Gats s’inscriu en una llarga tradició de tertúlies, cenacles i caus d’art barcelonins. Al local, s’hi realitzaren vetllades literàries, espectacles de titelles i d’ombres, informals vetllades musicals… Va ser creat i regit per Pere Romeu, un personatge d’una fesomia molt característica que constituïa la imatge viva del local i que havia treballat com a cambrer al cabaret Le Chat Noir de París.

 

Després, l’alumnat va poder visitar el Barri Gòtic de Barcelona. De camí a la plaça Felip Neri vam passar per davant de l’Ateneu Barcelonès, lloc presidit per Joan Maragall a principi del segle XX i on va pronunciar un dels seus discursos sota el títol “Elogi de la paraula viva”. L’Ateneu Barcelonès és una institució cultural dedicada al foment de la llengua, la història, l’art, la ciència, la filosofia i la literatura, un espai de debat plural.

A la plaça Felip Neri vam poder veure els reductes de la metralla a les parets de l’església que ens recorden el tràgic desenllaç durant la Guerra Civil en aquest indret. El dia 30 de gener del 1938 les tropes feixistes de l’aviació italiana van bombardejar l’església Felip Neri convertida en un lloc d’acollida d’infants provinents dels llocs ocupats per les tropes franquistes. A diferència d’altres refugis de Barcelona, aquest no va poder suportar el bombardeig i hi va haver molts morts, entre ells molts dels nens refugiats.

La plaça Sant Jaume o plaça de l’Ajuntament esdevé un dels eixos que ens trasllada a la major part de llocs més representatius de la ciutat comtal. Així ens van dirigir cap a la plaça del Rei, la plaça Reial, la catedral del Mar i el Fossar de les Moreres que esdevé un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona del 1714 just al lloc on s’ubicava l’antic cementiri de Barcelona.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>