Divendres 7 de febrer vam gaudir de la presència de Joan-Lluís Lluís a l’institut Els Alfacs. Cal dir que com a escriptor Lluís va aconseguir als seus inicis trencar amb una mena de complex d’inferioritat que afectava una gran part dels autors d’expressió catalana del seu territori d’origen. És, per exemple, l’únic escriptor de la Catalunya del Nord que ha construït la seva carrera editorial al Principat de bon principi, sense haver passat prèviament per una etapa d’edicions locals. És també un militant de la llengua catalana i a través d’escrits i xarrades ha denunciat el lingüicidi comès històricament per l’Estat francès.
Joan Lluís-Lluís ens va parlar d’una “ucronia” en el sentit que el 13 de juny de 1940, comença la segona part i la novel·la s’aparta dels fets que van passar per entrar a narrar allò que hauria pogut passar si Franco, efectivament, hagués declarat la guerra als Aliats i s’hagués unit a l’eix nazi-feixista. Lluís ens va parlar de la Catalunya Nord, sent ell de Perpinyà i dirigint el Servei de Difusió de la Llengua Catalana de la Casa de la Generalitat de Perpinyà , i de la situació de la llengua catalana.
La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
La divisió comarcal de la Catalunya del Nord més acceptada es basa en el treball de Norbert Font i Sagué en la seva obra Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya. A l’Atlas de Catalunya Nord de Joan Becat del 1977, s’hi pot veure la inclusió de l’occitana Fenolleda, que forma part del departament dels Pirineus Orientals des de la seva creació el 4 de març del 1790, en mapes més recents:
Alta Cerdanya,Capcir,Conflent, Vallespir, Rosselló i Fenolleda
En el rànquing de les llengües més parlades del món hi trobem, en la posició número 88 de 100, el català. Segons les dades de les enquestes d’usos lingüístics realitzades a tots els territoris de parla catalana durant els anys 2003 i 2004, el català té una mica més de 9,1 milions de parlants, tot i que la xifra pot ser molt superior, ja que les enquestes es fan entre la població més gran de 15 anys. La llista, l’encapçalen el xinès mandarí, amb 885 milions de persones; l’espanyol, amb 332 milions de parlants, i en tercera posició, l’anglès, amb 322 milions. El francès ocupa la posició número 13, amb 72 milions de persones que parlen aquesta llengua. Just davant del català, que està a la posició 88 del rànquing, hi ha el zulu i al darrere, en el lloc 89, el búlgar. Si tenim en compte que al món hi ha entre 5.000 i 7.000 llengües i també tenint en compte tots els atacs històrics que ha rebut la llengua catalana es pot dir que es troba en una bona situació a pesar de tot.
Joan-Lluís Lluís, a més, sol referir-se al conte de Palau i Fabre:
A destacar també la intervenció d’alguns alumnes que van fer aportacions molt interessants a l’autor, el qual els va felicitar pel joc dialèctic que van anar traçant al llarg de la intervenció.
