Aquest dijous 23 de gener Jaume Masià i Marta Sanz van fer una xarrada als alumnes de 1r de Batxillerat a la Sala Polivalent per tal d’explicar-los la seua experiència a l’hora de realitzar els treballs de recerca. Des de l’institut, agraïm la seua disposició i gentilesa de poder explicar als alumnes com enfrontar-se a aquest treball que requereix una preparació i una rigorositat significativa.
Ressenya del treball de recerca Les sénies rapitenques: història viva d’un passat agrícola de Jaume Masià Bover:
En un principi, quan busquem al Diccionari Alcover-Moll, la paraula Sénia, ens surt una definició d’unes 1300 paraules, ens explica tot el que cal saber de les sínies, fins i tot la seva presència dintre la cultura popular.
Ara bé, aquesta informació, la tenim sempre disponible gràcies a Internet, però, la relació amb el poble de Sant Carles de la Ràpita no hi ha cap informació, per això durant el transcurs del treball es dona a conèixer com ha esdevingut la decadència de l’agricultura nacional i també la desaparició de gran part de les sénies del nostre terme; aquests ginys hidràulics que van regar per tants i tants d’anys les hortes de tantíssima gent.
Així, el meu objectiu en aquest treball era poder sintetitzar la història agrària del nostre país i a la vegada, poder investigar a una escala local com era abans el món agropecuari. Les sénies han estat un impuls molt gran al desenvolupament de l’agricultura arreu del món. Fent més fàcil l’extracció de grans quantitats d’aigua emprada per a regar els conreus.
Al final del treball, vaig poder concloure d’entre altres coses que per exemple en més de 100 anys, la distribució de les terres d’horta a la Ràpita no ha variat gaire, també que durant els últims dos segles, hi ha hagut un clar increment en la producció agrària tant a escala nacional com internacional lligat a la introducció de millores com els adobs químics o els productes fitosanitaris.
Ressenya del treball de recerca Les matemàtiques a la natura de Marta Sanz Matamoros:
En aquest treball he intentat demostrar que es compleix la proporció àuria i la successió de Fibonacci en les plantes del Delta de l’Ebre.
Sabia que no seria un treball fàcil, però em meravellava la idea de poder comprovar per mi mateixa com les coses que ens envolten com la forma d’una pinya o els pètals d’una flor o les fulles d’una tija estan distribuïdes seguint una proporció matemàtica.
Aquest treball està dividit en dues parts. La primera part, consta d’una fonamentació teòrica en la qual s’explica què és la proporció àuria i una de les seves aplicacions: la successió de Fibonacci. La segona part, consta d’una part pràctica en la qual he utilitzat els programes Geogebra i Paint Tool, el primer per a representar gràficament qualsevol tipus de funció i el segon programa per a dibuixar les formes de les flors. Tanmateix, també he utilitzat el programa Adobe Photosop per a sobreposar les flors a diferents formes geomètriques.
Per començar el treball vaig buscar tota la teoria que ja em va semblar sorprenent però encara em vaig quedar més bocabadada a mesura que anava realitzant les pràctiques i els resultats obtinguts complien les meves expectatives.
Aquest treball m’ha ajudat a conèixer coses tan curioses com que el nombre de pètals d’una flor és un terme de la successió de Fibonacci, que la divisió entre el costat d’una flor i la seva diagonal sempre dóna el nombre d’or i que els elements de la naturalesa segueixen uns patrons matemàtics determinats.
