Milena Rot
El passat divendres 25 de març, part de l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat de ciències van assistir a una xarrada telemàtica sobre l’ús de la fagoteràpia en el tractament de les bactèries resistents als antibiòtics.
Susana Campoy, professora del Departa
La xerrada ha estat molt interessant. A continuació es destaquen algunes de les idees que més han sorprès als alumnes:
– Gemma Comes: “Al grup de microbiologia molecular de la UAB busquen solucions a la resistència dels antibiòtics”.
– Òscar Fumadó: “L’estudi presentat ens ha permès veure la part pràctica de les diferents fases del mètode científic”.
– Noah Domech: “L’any 2050 pot haver una mort cada tres segons relacionada amb la resistència als antibiòtics”.
– Victoria Valastro: “La resistència als antibiòtics serà la principal causa de mort en un futur recent”.
– Àlex Ríos: “Els ciutadans podem col·laborar en la recerca de nous antibiòtics mitjançant un programa d’aprenentatge servei. L’objectiu és agafar mostres de terres diferents i estudiar si hi ha bacteris productors de nous antibiòtics”.
– Adam Capilla: “La majoria d’antibiòtics que utilitzem avui en dia van ser descoberts el segle passat. S’ha avançat molt poc en aquest aspecte”.
– Marc Castilla: “Les primeres resistències als antibiòtics van aparèixer de seguida que es va començar a utilitzar aquest fàrmac”.
– Izan Montes: “El mal ús en els antibiòtics provoca que els bacteris es facin més resistents a aquests”.
– Tània Rusu: “Un ús abusiu dels antibiòtics provoca un augment de resistències bacterianes a aquest medicament”.
– Lia Pedro: “Existeixen microorganismes que són resistents a qualsevol tipus d’antibiòtic”.
– Lluís Rovira: “Els microorganismes es poden transferir material genètic entre ells i d’aquesta manera passar-se la resistència a l’antibiòtic. Aquest tipus de transferència s’anomena horitzontal”.
– Gerard Navarro: “La Salmonella ha causat recentment un brot amb més de 700 infectats, 2 persones mortes i 3 granges espanyoles implicades”.
– Aya Harif: “Els pollastres són assimptomàtics a la infecció per Salmonella enterica, poden ser portadors però no desenvolupar símptomes”.
– Amin Nouali: “La Salmonella es pot transmetre per contacte directe o bé, per indirecte, com per exemple a partir de carn de pollastre contaminada”.
– Joel Clos : “Bacteris i bacteriòfags coevolucionen, és a dir, els bacteris desenvolupen mecanismes de resistència als fags i, aquests a la vegada, desenvolupen mecanismes nous per infectar-los”.
– Samara : “Els bacteriòfags són virus que només afecten a bacteris i, al igual que aquests bacteris poden arribar a ser resistents als antibiòtics, també poden arribar a desenvolupar resistència als fags”.
– Alexandra Comí: “Per a evitar mecanismes de resistència als bacteriòfags s’utilitzen còctels de diferents bacteriòfags”.
– Marc Fornòs: “L’estudi de l’efectivitat dels bacteriòfags per controlar les infeccions per Salmonella enterica s’ha dut a terme amb pollets”.
– Andrea Rodríguez: “L’efectivitat d’aquests còctels era baixa ja que l’ambient àcid de l’estómac dels pollastres eliminava part dels fags. Això es va poder evitar incloent els bacteriòfags en liposomes o en vesícules d’alginat”.
– Berta Canetti: “L’ús de bacteriòfags per al tractament bacterià encara no és legal a Europa”.
– Thomas Halasz: “Si aconseguim que els bacteriòfags vagin exactament a la zona infectada de Salmonella, podríem reduir el temps de tractament”.
