Abans de vacances de Nadal l’escriptor i poeta Albert Guiu va fer una xarrada a l’alumnat de 2n de batxillerat que cursa la matèria de Literatura Catalana.
Albert Guiu i Bagés (Flix, 1972) és un professor i poeta bilingüe originari de les Terres de l’Ebre. És llicenciat en filologia hispànica i professor de llengua i literatura castellana actualment a l’institut Terra Alta de Gandesa. Compagina la docència amb les col·laboracions en diverses revistes i diaris i l’activitat literària.
Col·labora en programes de ràdio de temàtica literària. En l’àmbit literari va rebre entre d’altres, el premi de Poesia Marià Manent i el Prem Miquel Martí i Pol de poesia.
Obra:
- Poesia
- Els Versos de la prostituta (2004),premi de Poesia Marià Manent de Premià de Dalt (27a edició)
- De la mà de la meva filla (2007), Premi Miquel Martí i Pol de poesia,
- L’himne d’aquest matí (2008), publicat per Aeditors.
- Un pom de paraules flixanques (2010), editat per l’Ajuntament de Flix.
- Raül i Rosa (2014)
- Des del pensament dels filòsofs (2017)
- El llorer dels mots (2018)
- Narrativa
- Memòries d’una oroneta de Bécquer i altres relats (2014), auto-editat.
- La gatera del temps, novel·la (Aeditors, 2009)
Guiu ens va donar un punt de vista molt particular sobre l’obra de Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. Com Ferran Garcia, Guiu coincideix en el fet que l’escriptura de Llor és hipnòtica; el ritme calmós s’accelera a mesura que el drama cova en les entranyes de la Laura desvalguda; els diàlegs escandeixen i oxigenen la reflexió, i la penetració psicològica diu que Llor havia après les ensenyances de Dostoievski i d’altres més acostats a ell com ara Gide i Freud. Tot allò que Pous i Pagès havia intentat a La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, vint anys abans, narrativament Llor ho consuma i ho supera. Tant en la novel·la de Pous i Pagès com en la de Llor s’hi respira el pes inexorable de les tradicions, que tant serveixen per a comprendre la vida com per a tancar-la sota doble clau.
Els alumnes van poder adonar-se de l’acidesa que corre per dins d’aquesta novel·la i que, si no acabava de trencar l’ordre de les coses, el desbudellava per traure-li a l’aire les vergonyes, les misèries i els set pecats capitals emmascarats amb un tel d’hipocresia i cinisme.
