Dilluns 23 de maig els alumnes de l’optativa Cultura Clàssica van poder visitar el Museu de la Mar de l’Ebre per poder escoltar les explicacions de l’artista Damià Montes i també per poder gaudir d’una exposició escultòrica i pictòrica que duu per títol “La sirga de la vida”. Montes utilitza el viatge d’Ulisses cap a Ítaca, descrit a l’Odissea d’Homer i l’antic camí de sirga paral·lel al riu Ebre, com a metàfora del viatge que fem per la vida (anada, lluita i tornada).
Podeu clicar aquí per veure totes les fotografies.
Damià Montes és un pintor i escultor nascut a la Ràpita, l’any 1956. Llicenciat en Filosofia i Belles Arts a la Universitat de Barcelona, ha treballat com a professor d’estètica a l’Institut del Teatre i de filosofia i art a diferents instituts de Catalunya, entre els quals, l’Institut Consell de Cent de Barcelona, que va dirigir durant 10 anys. Ha dissenyat escenografies, pòsters i joies, i també elaborat diferents propostes pedagògiques sobre art i filosofia.
Inicialment, la seva obra té un fort component polític i de denúncia social, basat en la defensa dels drets humans i les llibertats durant els últims anys de dictadura franquista.
En mudar-se a Barcelona, el seu treball esdevé més filosòfic i reflexiu, experimentant amb tècniques, materials i textures, influenciat per l’informalisme i l’expressionisme abstracte.
Crea escultures de ferro, fusta i pintures, utilitzant objectes trobats de la vida quotidiana, els quals dota d’un nou significat, a través de la seva modificació i combinant les seves textures amb elements pictòrics. Els materials, l’experimentació i la barreja tècnica en el procés de creació són elements clau en el seu treball.
En la seva trajectòria com a artista, la seva obra ha anat evolucionant, passant per diverses etapes i centres d’interès, entre els quals destaca la reivindicació de la natura, l’art de denúncia, l’experimentació de formes i estructures geomètriques i la celebració de la vida, a través de la indagació en les relacions socials i afectives.
La seva obra ha estat exposada a Barcelona, Tarragona, Oviedo, Gavà i Vic, entre d’altres, tant en exposicions individuals com col·lectives. Actualment, treballa al seu taller del barri de Sants, de Barcelona.
Montes va explicar-nos que l’obra d’art naix del silenci i per explicar el paper de la ficció a la vida dels homes va recórrer a una novel·la de Vargas Llosa, El hablador on es contraposen amb un extraordinari virtuosisme tècnic els dos mons que semblen viure enfrontats: el de les societat modernes i el dels pobles que viuen en harmonia amb la natura.
En el seu discurs vam poder percebre tots els seus coneixements filosòfics i antropològics, tot fent una repassada per algunes de les idees principals platòniques (mite de la caverna i de les ombres), socràtiques i també nietzschianes. Montes ens va parlar de la diferència entre la moral i l’ètica i de la necessitat de desenvolupar un sistema ètic respectuós amb el que ens envolta i amb nosaltres mateixos. D’altra banda, va parlar de la necessitat d’escoltar històries d’herois i conformar-nos un imaginari basat en personatges mítics, tot i això l’Odissea és més aviat el contrari: una novel·la basada en un personatge que no pretén passar a la història, gairebé un antiheroi que fa un viatge des de l’interior, un viatge iniciàtic per descobrir-se a ell mateix.
Va incentivar els alumnes a plantejar-se preguntes com ara qui som?, com som? i què volem fer amb les nostres vides?
Damià Montes va fer referència a Unamuno i a filòsofes com ara Hannah Arent que presentava la relació del pensar i l’actuar com a rellevant en la vida d’un ésser humà en el sentit que cal comprendre el món en el qual es viu i estimar la terra per a convertir-la en un espai humà. Va llegir el poema “Assaig de càntic al temple” de Salvador Espriu per poder copsar el sentit de respecte cap al món que ens envolta malgrat les mancances ètiques o morals del context històric.
Montes aprofita ferros (claus velles, pintes d’escarrar oliveres, forrellats, rateres, anses de galledes…) o fustes (taulons, potes de taules…) per poder-los donar una segona vida i vincular-les a l’univers homèric de l’Odissea. L’explicació de la seua obra pictòrica i escultòrica va fascinar-nos fins al punt que esperem que ens visiti a l’institut i puguem gaudir un cop més de totes les seues lliçons tan sàvies i lúcides.
