Fa dos anys que ens vas deixar, Lino, coordinador d’informàtica i administrador de seguretat del nostre centre, però sobretot, una de les millors persones que ens podíem trobar a la vida.
Lino era molt més que un professor excepcional o un tècnic brillant. Era aquella persona que mai no sabia dir que no, que sempre tenia un moment per ajudar qualsevol company o alumne que ho necessités. Gràcies a la seva passió per la innovació i la seva confiança en els estudiants, molts projectes que semblaven impossibles es van fer realitat a les aules del nostre centre.
Un llegat que perdura.
Avui, dos anys després, el seu record segueix present en cada racó del departament d’informàtica i de la resta del centre. Fins i tot conservem alguns dels seus passwords enginyosos, aquells que només a ell se li podien acudir. Les seves samarretes amb missatges intel·ligents i el seu sentit de l’humor sarcàstic formen part ja de les nostres anècdotes quotidianes, d’aquelles que ens fan somriure quan les recordem.
Els que vam tenir la sort de conèixer-lo sabem que tenia una sensibilitat especial per trobar la bellesa en llocs inesperats. El concurs de fotografia matemàtica era una de les seves passions, i no és casual que el guanyés diverses vegades: tenia aquell do de veure connexions que la resta no vèiem.
Sempre al nostre costat.
Per als seus alumnes, va ser un mestre que creia en ells i els empenyia a anar més enllà. Per als seus companys, va ser un pilar fonamental, aquell amic amb qui sempre es podia comptar. Era, simplement, una gran persona i un gran company.
Dos anys poden semblar molt de temps, però el buit que va deixar el Lino ens recorda cada dia la sort que vam tenir de compartir camí amb ell. El seu esperit innovador, la seva generositat infinita i la seva manera única de veure el món continuen inspirant-nos.
Gràcies, Lino, per tot el que ens vas donar. Sempre et recordarem amb afecte i admiració.
Departament d’Informàtica
