Durant més d’un segle, La Model va acollir milers de presos, milers d’històries que cal mantenir vives per recordar la importància que va tenir aquesta instal·lació a la Barcelona del segle XX.
El dia 11 de gener l’alumnat de 4t d’ESO va poder fer un passeig per les dependències de La Model on vam conèixer el per què de la seva arquitectura, el context en què es va crear i com va anar evolucionant al llarg de la història. Alhora, també vam poder repassar com era la vida d’un intern, els seus drets i deures i com era la relació amb la seva família. Ens van comentar que La Model va ser el símbol de la repressió de la dictadura franquista a Catalunya i de l’existència de presos polítics, les execucions que durant dècades es van celebrar en espais com aquest o com vivien les dones o els homosexuals en una instal·lació penitenciària d’aquest tipus al llarg del segle passat.
El que més va agradar als alumnes va ser visitar les galeries on estaven les cel·les dels presoners, i el més culpidor va ser veure el lloc on va ser executat Salvador Puig Antich, racó en el qual encara l’hi deixen flors.
També ens van comentar que s’hi està desenvolupant un projecte per reordenar l’antic centre penitenciari i convertir-lo en una gran zona d’equipaments i d’espais verds així com la construcció de 140 pisos públics i un pavelló esportiu, tot conservant l’estructura de la presó.
La Model es va idear amb l’objectiu de ser un centre penitenciari exemplar. Aixecada a l’extraradi de la Barcelona de 1904, la presó ocupava dues illes de l’Eixample i estrenava un disseny arquitectònic innovador en forma de panòptic: partint d’un cos central poligonal –on s’ubicaven els vigilants– naixien radialment sis galeries
amb unes 600 cel·les on s’allotjaven els presos. Aquesta estructura, inspirada en les tesis del jurista i filòsof britànic Jeremy Bentham i dissenyada per Salvador Vinyals Sabaté i Josep Domènech Estapà, permetia una vigilància i un sistema de control excepcional.
