Els infants ja porten un llarg recorregut a la sala de Psico. Segueixen esperant el dia amb mota emoció. Un espai segur de moviment lliure i joc on poder explorar; el propi cos, l’espai, els materials les relacions amb l’altre.
Des de la figura de l’observadora i acompanyant puc copsar els canvis que han anat experimentant. La confiança en el gest i en els propis moviments. Algunes pors han anat quedant enrere i sorgeixen moviments i experimentacions molt més acurades i precises. De vegades també succeeix que a més maduresa, més por i coses que abans feien sense pensar-hi ara dona un cert respecte.
Les destreses i tècniques que els infants adquireixen en altres espais, com en l’ús de les teles per exemple les apliquen i acompanyen a altres company@s que s’hi interessen a aprendre’n. Els agrada poder mostrar els seus talents i compartir-los.
El joc simbòlic que es dona esdevé molt ric i divers. Sovint els serveix per expressar i integrar escenes que han vist a la televisió on tot succeeix a una velocitat massa trepidant per als sentits dels infants més petits.
A la sala de psicomotricitat sorgeixen tota mena d’emocions i pulsions humanes. Les acompanyem i a la vegada permetem que es puguin expressar establint molt clares les normes i límits que hi ha per exemple en els moments en que sorgeix algo tan natural com la pulsivitat del joc cos a cos, quan sorgeix des de dins l’agressivitat com una pulsió humana bàsica. Procurem que es pugui canalitzar cap als materials i tanmateix que tingui un lloc i un espai de respecte i contenció on no es jutja aquesta pulsió sinó que se li dona un espai per tal que l’infant pugui adonar-se que té aquesta força i pulsivitat dins seu i que és important que trobi els espais i maneres d’expressar-la. Creiem que reprimir-la pot ser contraproduent i sovint pot convertir-se en una emoció auto-reprimida i continguda que pot dur-nos altres conseqüències. La manera com acompanyar-ho i sostenir-ho és una conversa que sovint mantenim entre les persones que acompanyem aquest espai i les altres mestres del cicle. Tot un debat i una conversa a poder obrir i mantenir amb les adult@s.
També en aquest moment de curs copsem com el llenguatge verbal i no verbal en el joc ha anat guanyant en riquesa de vocabulari en interacció i converses. És bonic i molt interessant poder-los escoltar i adonar-nos dels seus interessos, de les seves preocupacions i somnis.
Tot i que els rituals d’entrada i sortida de la sessió són sempre molt similars; cada dia després de tirar la muralla és per a tots una gran sorpresa i una novetat tot allò que es va esdevenint.
Aprofitem l’avinentesa per a compartir-vos les fotografies d’aquest trimestre. Amb el desig que les pugueu gaudir molt.
