Si algú dubtava de la resistència del paper, els alumnes de 3r d’ESO s’han encarregat de trencar tots els esquemes. Després de setmanes de construcció minuciosa, aquesta setmana hem viscut el moment més esperat (i temut) del projecte: la prova de pes.

L’objectiu inicial era ambiciós, però el resultat ha estat senzillament espectacular. No s’han conformat a aguantar uns quants llibres; la gran majoria dels ponts han superat el repte de suportar el pes de dos companys de classe alhora!

L’emoció al taller era total cada vegada que dos alumnes pujaven a sobre de l’estructura. El silenci tens es trencava amb aplaudiments quan veiem que, gràcies a una triangulació perfecta i unes unions ben reforçades, el paper es comportava com si fos acer.

Aquest èxit no és casualitat, sinó el fruit de:

• L’exactitud en el muntatge: tubs compactes i ben enrotllats.
• La força de l’estructura: triangles que reparteixen el pes de manera eficient cap als suports.
• La constància: moltes hores de repassar unions i assegurar que cada vèrtex estigués al seu lloc.

Amb les proves de pes finalitzades i amb l’orgull de veure que la feina ben feta té recompensa, entrem en un nou projecte al taller de 3r d’ESO. Quin serà? Ho veureu a la pròxima notícia tecnològica!

Enhorabona a tots els grups per haver superat aquest “pes pesant” del curs amb nota. Qui va dir que el paper era fràgil?