Quan la classe d’anglès ens fa mirar el rellotge amb uns altres ulls

Avui, a 1r d’ESO, a la classe d’anglès hem viscut una situació tan senzilla com reveladora. Estem aprenent a dir l’hora en anglès (What time is it? It’s half past five, it’s quarter to eight…), i ben aviat ens hem adonat que, per entendre aquestes expressions, calia una habilitat prèvia: saber llegir un rellotge de manetes.

Quan mirem el rellotge analògic de l’aula, apareix la sorpresa. Una part important de l’alumnat no està acostumada a interpretar aquest tipus de rellotge. En el seu dia a dia, l’hora gairebé sempre apareix en format digital: al mòbil, a la tauleta o a l’ordinador. En canvi, el rellotge de manetes exigeix observar, pensar i relacionar les hores amb els minuts.

Hem utilitzat el rellotge analògic de l’aula com a referència visual i ens hem ajudat de vídeos explicatius per tal d’entendre com funcionen les manetes i què vol dir “un quart”, “dos quarts” o “menys cinc”. A partir d’aquí, hem connectat aquests conceptes amb la manera com es diu l’hora en anglès.

A l’aula s’ha respirat concentració i curiositat. Els alumnes han fet preguntes, han comparat el que veien al rellotge amb el que escoltaven als vídeos i han començat a donar sentit a expressions que, al principi, semblaven difícils. El que havia de ser només una classe d’anglès s’ha convertit en un aprenentatge transversal, on llengua, matemàtiques i vida quotidiana es troben.

Desplaça cap amunt
Ves al contingut