- Com podem millorar el lideratge pedagògic al centre?
Des de l’equip impulsor de transformació educativa (EITE) de centre es poden establir estratègies per acompanyar la resta de docents a nivell pedagògic. Una d’aquestes estratègies pot ser la participació a alguna jornada de reflexió pedagògica voluntària, organitzada per l’EI, on pugui participar tothom que ho desitge, i enfocar-la a debatre punts que ens preocupen, millores per al centre… Una altra proposta, pot ser participar en petits “tallers”, dirigits per l’EI, on es pugui compartir noves metodologies, noves apps educatives, programaris que ens poden ser útils per dissenyar espais més productius, significatius i competencials. És important compartir el que ens funciona, de tu a tu, i buscar alternatives que promouen una millora significativa en el procés d’EA.
Les reunions dels/les caps de departament amb els/les caps de cicles (INF, PRI i ESO) serien un bon moment per reflexionar sobre estratègies comunes de centre (coliderar).
2. Com estem col·laborant i aprenent junts en una nova cultura docent?
Estem establint vincles sòlids, gràcies als/les docents, als equips directius amb iniciativa, amb compromís, responsabilitat i que tenen clar que el canvi és necessari, l’alumnat s’ho mereix, mirada transformadora, mirada 360º, vocació de servei… A més, de les formacions de qualitat que s’imparteixen i dels avenços de la neurociència. Si coneixem com treballa el cervell de l’alumnat, segur que serà més fàcil guiar-los, acompanyar-los en el procés d’aprenentatge i de maduresa emocional i personal. El treball en xarxa també ens permet compartir experiències, recursos i idees per poder aprendre junts millorant la nostra tasca docent.
3. Com fem de l’escola una organització que aprèn i una unitat de recerca?
Compartint vivències, experiències, observant al nostre alumnat i a través de l’autoavaluació: tant la de l’alumnat com l’autoavaluació de la pràctica docent. D’aquesta manera es pot prendre consciència d’allò que es fa bé o no tan bé, i així mirar d’establir els canvis necessaris per continuar aprenent i millorant. Aquest treball en xarxa, les visites pedagògiques i tenir una mirada cap a l’exterior aporta sempre aprenentatges i acaba esdevenint una oportunitat per transformar al propi centre.
4. Què hem de fer que no fem i què hem de deixar de fer?
Educar els infants i adolescents, però sense tenir en compte els infants i adolescents… és evident que si ho fem així, no ens funcionarà, cada cop estarem més allunyats del nostre alumnat i ells de nosaltres, del centre i de la societat. És essencial deixar de fer el que no ens aporta a nivell de comunitat.
Cal que ens parem a pensar sobre què estem ensenyant, com estem ensenyant i perquè ho estem ensenyant. Si en el que fem al dia a dia al centre no ens podem respondre a aquestes preguntes és que cal que hi pensem. No de manera negativa, sinó amb ganes de millorar, de gaudir ensenyant i de veure il·lusió i ganes d’aprendre en els ulls del nostre alumnat.
Hem de promoure metodologies actives a l’aula situant l’alumnat al centre del procés d’aprenentatge. D’aquesta manera es convertirà en protagonista del seu propi procés d’aprenentatge desenvolupant el seu autoconeixement, potenciant la seva autonomia i l’esperit crític. Per a tot això és important perdre la por a la innovació i al canvis, els canvis sempre són oportunitats.
