Situació
L’Institut-Escola 3 d’Abril es troba ubicat al municipi de Móra la Nova, amb una superfície de 15,93 Km2, situada a un quilòmetre de Móra d’Ebre i a cinquanta de Tarragona, pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre. El municipi es troba ubicat al marge esquerre del riu Ebre, a uns 70 quilòmetres de la seva desembocadura, limitat pels municipis d’Amposta, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. És el segon municipi en població de la nostra comarca.
Orografia
La població ocupa tant el marge dret com l’esquerre del riu Ebre dins la cubeta de
Móra, una plana pluvial formada entre la serralada prelitoral i les serralades de
Cavalls, Pàndols, (alçada màxima 705 m) i serralada del Tormo. (523 m d’alçada)
El terme municipal és un del més petits de la comarca, amb un cens actual de 3.179
habitants a l’any 2009. Els límits del terme municipal són:
El municipi de Móra d’Ebre, a ponent. Al N, limita amb el terme de Garcia, i a llevant i
vers migdia amb Tivissa (el termenal passa prop del poble de Darmós d’aquest darrer
terme i per la partida del Magrell). Altres partides del terme són los Plans, Sant Pau i l’Escoda.
La vila de Móra la Nova és l’única entitat de població del terme, que per La
seva situació geogràfica privilegiada li ha comportat ser el principal nus de
comunicacions viàries (tant per carretera com per ferrocarril) de la comarca.
Dues importants vies de comunicació es creuen al terme: la carretera N-420 de
Tarragona a Gandesa, que travessa l’Ebre per un pont de ferro bastit al primer
quart del segle XX i reconstruït després de la guerra civil, i la carretera C-12
provinent d’Amposta i que just al límit amb el terme de Tivissa s’uneix amb la
C-44 que duu a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), on enllaça amb l’autopista
AP-7 de Barcelona a València. Anteriorment es passava el riu amb barca. A la
vila de Móra la Nova hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Madrid de RENFE.
Móra la Nova, que era anomenada antigament els Masos de Móra, aconseguí
la independència municipal de Móra d’Ebre el 1830. El nou municipi comprenia
la part de l’esquerra del riu d’aquell antic terme, on hi havia els esmentats
Masos de Móra. Així doncs, havia format part del terme del castell de Móra, situat a
la dreta de l’Ebre, que fou dels Entença i formà part del comtat de Prades.
Les dades demogràfiques.
El 1842, poc després de la separació i la constitució en municipi independent,
a Móra la Nova hi havia 698 h. El 1857 el cens comptabilitzava 1 054 h i el
1860 en tenia 1 076, la majoria dels quals habitaven al nucli (169 habitatges).
Hi havia, a més, la caseria del Mas de Més Avall, amb 2 cases, la dels Masets,
amb 8 habitatges, la dels Masos del Molí, amb 12 cases i la dels Masos, amb
5 cases, totes habitades permanentment. El 1900 hi havia 1 865 h, 2 145 el
1930, 2 858 el 1960 i 2 940 el 1970. El cens del 1981 registrava 3 127 h que
descendiren a 2 671 el 1991. Posteriorment la població es recuperà i en el cens
del 2001 es registraren 2 832 h i el 2005, 3 214 h.
Si bé la dècada de 1980 significà per Móra la Nova un allunyament de
les activitats agrícoles en benefici de la indústria i els serveis, consolidats
ja aquests darrers com a principal sector d’activitat, al final del segle XX
l’agricultura tornava a viure un bon moment gràcies a l’auge dels conreus
de regadiu, que s’havien estès per una extensió semblant, i fins i tot una
mica superior, a la del secà. Els principals cultius, però, continuaven essent
els ametllers i l’olivera, seguits de la vinya i els arbrers fruiters, sobretot
presseguers. En el sector de la ramaderia, malgrat no tenir un gran pes en
l’economia municipal, destaquen les explotacions avícoles i porcines.
En la dècada del 1990 el sector industrial va anar perdent percentatge
d’ocupació en relació a les dades de la dècada anterior, però es manté força
dinàmic gràcies, en part, a la instal·lació, el 1991, del polígon industrial dels
Aubals, que aprofita les condicions favorables en el camp de les comunicacions
per promocionar la instal·lació d’indústries en aquesta part de la comarca.
Moltes de les empreses del terme pertanyen a la indústria agroalimentària
i entre aquestes destaca la tasca de la Cooperativa Agrària (1945), que
s’encarrega de la comercialització del vi, l’oli, la fruita seca i la fruita dolça,
aquesta última gràcies a la seva afiliació amb el FARE (Fructicultors Associats
de la Ribera d’Ebre). També existeixen cellers privats que compren una gran
quantitat del raïm i del vi de les cooperatives de la comarca per elaborar brandi,
vins escumosos i vinagre. Altres empreses destacables del terme pertanyen als
subsectors de la confecció industrial, la metal·lúrgia, la construcció i el químic
(fabricació de colorants i pigments).
Durant el segle XX fou especialment important la tasca duta a terme per
l’estació ferroviària i el dipòsit de màquines de vapor, com també dels tallers
de reparació de material mòbil de la línia de Barcelona a Madrid. Durant la
dècada de 1930 hi havia uns 450 empleats entre personal de màquines, de
tallers, oficines i vies i obres. Mentre funcionaren les màquines de vapor,
l’estació constituí un punt estratègic, ja que en direcció a Tarragona hi ha una
forta pujada que obligava a desfer-se de vagons i deixar-los a les vies mortes
de l’estació. Amb l’electrificació i el desplaçament de la maquinària de vapor,
el personal ferroviari es va reduir força, sobretot a partir del 1972. L’estació,
considerada de primera classe, continua tenint un paper preponderant en les
comunicacions de la comarca.
La vila de Móra la Nova destaca per una intensa vitalitat comercial que queda
reflectida cada any en la celebració de la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial
de Móra la Nova, una de les més tradicionals de Catalunya i punt de referència
obligat en la vida comercial de les comarques de l’Ebre. Celebrada anualment
des de 1831, a les darreries d’octubre, constitueix un certamen multisectorial
que ofereix bones ofertes i les darreres novetats en maquinària agrícola i
industrial, ramaderia i agricultura, per bé que l’apartat comercial és el que ha
près més empenta. La vila celebra el mercat setmanal el dimecres.
Les necessitats sanitàries són cobertes per un centre d’assistència primària que
ofereix assistència en diverses especialitats als pobles del S de la comarca.
En el camp de l’ensenyament, aquest s’imparteix fins el batxillerat i funciona, a
més, una escola municipal d’arts i oficis.
