1-A casa som 4 persones més el gos.El meu pare, la meva mare, el meu germà, el meu gos i jo.

2-Després de fer els deures m’entretinc jugant a la consola o jugant amb el meu germà o jugar a les cartes amb el meu pare i mare.

3-Estic experimentant sentiments cap als meus pares perquè ara entenc perquè s’enfaden amb mi a vegades quan no em centro en el que he de fer.

4-L’ambient a casa és el normal que sempre estem, però el meu germà estic sentint que està canviant perquè a la que li dius alguna cosa ja s’enfada però jo penso que és normal perquè encara és petit.

5-Amb el meu germà la convivència per ara està bé però sempre cada dia hem d’estar enfadats l’un a l’altre. Amb meus pares la convivència és bona, sempre estem rient.

6-Trobo a faltar el poder sortir al carrer per estar amb els meus amics i sobretot estrany a la meva família, quan podem tots ens fem videotrucada.

7-Sí que valoraré algunes coses com per exemple als meus pares que cada dia es juguen la vida per anar a treballar al mercadona.

DAVID 4t d’ESO

El dijous 12 de març ens vans dir que estaríem 15 dies sense classe i pensava VACANCES, però ara que portem més dies ja no sembla tant divertit.

Els primers dies només jugava a l’ordinador o estava amb el mòbil, però ara ja tinc deures per entregar, classes virtuals i l’académia d’anglés també virtual. O sigui que quasi com abans, però sense sortir de cada.

Trobo a faltar els amics, el poder sortir a jugar a futbol, o anar al cine a veure una pel·lícula, ara tenia previst anar a una que farien aquest mes però que ha estat ajornat.

De moment no conec ningú que tingui el virus, pel que estic tranquil, però no m’agraden els número que donen cada dia de més infectats i morts, sembla que no  acabarà mai.

Però bé, estic bé, i a l’espera que tot se solucioni per poder tornar a la meva vida normal.

Oriol 4t d’ESO

30/3/20 21:00

Avui m’he aixecat a l’hora que acostumo a aixecar-me habitualment que és a les 9 del matí.Més tard m’he posat a fer els deures com faig siempre.Avui he fet unes activitats de trigonometria a l’assignatura de matemàtiques i un model per plàstica, aquest últim m’ha costat bastant de fer.Mentre feia això he estat escoltant música perquè no se m’ fessin  tan pesats.

Ja després de dinar he ajudat a la meva germana a fer els seus deures, de català, ja  que no entenia com fer una cosa i li he explicat.Més tard , quan he acabat d’ajudar a  la meva germana he decidit posar-me a jugar amb un amic a la consola, aquest moment ha sigut estrany ja que he jugat a un joc que no solia jugar, per no fer les mateixes activitats de manera contínua .Aquest vespre he vist un torneig  benèfic de Fifa, on jugaven jugadors professionals amb els seus equips.

1 /4/20  20:45

Avui m’he aixecat a   les 9 del matí.Ja després d’haver-me despertat m’he posat a esmorzar unes torrades amb xocolata.Més tard m’he aixecat a les 10 del matí m’he posat a fer una videotrucada   amb la professora d’anglès i alguns dels meus companys de classe .La professora ens ha preguntat com portem el confinament i hem repassat el que hem fet.Ja després he jugat amb la meva germana al parxís ja que no em venia de gust fer els deures. Ja després m’he posat a fer el dinar , perquè he après a fer un plat de patates braves, aquesta sensació ha sigut estranya, ja que m’he  sentit  orgullós perquè he fet jo el dinar.

Després de dinar he jugat amb un amic meu al Fifa,un joc que m’agrada molt jugar , on en hem  fet un partit on a vegades guanyava jo o vegades guanyava ell.

2/4/20 21:30

Avui m’he aixecat a  les 10:30 del matí, ja que ahir em vaig anar a dormir bastant tard.Ja després he fet els deures de plàstica, que en aquest cas era fer-me una foto amb el cartell a les mans,ja que avui no he volgut esmorzar.Aquesta tarda he fet una trucada amb un amic amb el qui  vaig a jugar a futbol quan no hi ha escola.Durant aquesta he tingut la sensació d’enyorança ,perquè he trobat a faltar el poder veure’ns per anar a jugar a futbol.Ja després de fer la trucada i recordar el que trobo a faltar aquest dies, que era poder estar amb els amics veient o jugant a futbol.

3/4/20 20:50

Avui m’ he aixecat més tard del que és habitual .Després m’he rentat la cara i m’he canviat ja que a la 10 del matí tenia una trucada amb la professora de biologia i economia, on hem explicat com faríem les coses a partir d’ara. Després de la videotrucada he enviat la feina a la professora d’economia que estat fent durant aquests dies perquè pugui corregir-los.Aquesta tarda he fet un altre videotrucada a les 18 amb la professora de matemàtiques, on ens han explicat com faríen les coses després de Setmana Santa.Després d’això he jugat amb la meva família a un joc de taula anomenat Rummikub.

4/4/20 22.00

Avui ha sigut un dia bastant pesat,ja que he hagut de fer correccions de textos que havia de passar a net, més gravar-me per un vídeo d’anglès . A la tarda he fet una trucada amb els meus amics, i hem tornat a enyorar el poder anar jugar a futbol o un altre esport, ja que és una cosa que fem molt sovint,cosa que ens va fer pensar en  tot el conflicte que ha passat actualment i com està actuant la gent del món.

5/4/20 19:30

Avui ha sigut un dia de reflexionar, ja que no tenia cap assignatura pendent d’entrega fins després de Setmana Santa , i he estat reflexionant com dur aquests dies, encara que he fet tots els deures, però crec que si em quadres: els horaris millor podria tenir millor rendiment alhora de fer les tasques. Però no tot ha sigut reflexionar , també  he tingut una part del dia per dedicar-la el oci, per això he decidit estar jugant gairebé tota la tarda al Fifa. Més tard he vist  Youtube pel mòbil, ja que feia temps que no entrava a l’aplicació de youtube.

Pau 4t d’ESO

Aquesta situació sobre el coronavirus ha anat de mal en pitjor.

Jo penso que si haguéssim fet des del principi unes mesures més estrictes com a Xina podríem haver millorat, perquè encara que posin multes jo conec a gent que segueixen sortint de casa.

Al principi de la quarantena pensava que sortiríem abans, però mentre que passaven els dies cada vegada m’agobiava més i necessito sortir. Alguns dies estic més contenta i altres dies no, i per matar el temps parlo amb els meus amics o fem challenges.

La meva mare coneix a persones que estan malalts i gent que ha mort del seu treball o del futbol del meu germà.

Jo crec que ens en sortirem quan passi molts mesos ja que cada dia pugen els morts i nosaltres estem en una zona on està molt afectat. I per què tot millori el govern hauria de donar tots els materials sanitaris per facilitar-ne l’acte

I per últim quan sortim de tot això ja et dic jo que aquesta experiència molts de nosaltres no l’oblidarem.

Fatoumata 4t d’ESO

Durant aquests dies de la quarantena ho estem passant molt malament tots, ja que la gent s’està preocupant molt sobre el que està passant i el que passarà. Em fan molta ràbia la gent que surt al carrer sense tenir cap motiu, però sí que comprenc la gent que pateix alguna malaltia i ha de sortir al carrer sí o sí. Cada vegada que encenc la televisió i veig les notícies em fa molta pena escoltar com cada dia va augmentant el nombre de víctimes de morts. Mai havia pensat que això passaria en la realitat. És una barbaritat el nombre de víctimes i d’infectats. Tant de bo que això s’acabi, sento molta pena perquè la majoria de les víctimes de morts són gent gran i la gent gran s’han sacrificat tota la seva vida per deixar-nos un bon futur per a nosaltres i ara s’estan morint per un maleït virus sempre demano a déu que si us plau pari això. Bé, després d’aquesta reflexió he arribat a la conclusió que hem de viure la vida en el present i mai dir ja ho faré demà, perquè mai saps el que et passarà i quan.

Cada dia que em desperto, trobo a faltar sortir al carrer, anar a l’institut, sortir amb els amics, anar de shopping, anar els caps de setmanes amb la família per fer barbacoa i moltes coses més i aquí m’he adonat de l’afortunada que sóc, de tenir tot el que vull. A vegades no valorem les coses més petites que ens dóna la vida fins que no les tenim. També m’he penadit de les vegades que em deien els meus amics de sortir i els hi deia que no perquè aquella tarda volia mirar una pel·lícula o sèrie de Netflix.

Quan acabo de fer els deures, em poso a estudiar, a mirar la televisió, mirar alguna sèrie o pel·lícula a Netflix, escoltar música, i moltes coses més, però ara penso… i com s’ho fa la gent que té pocs recursos o no arriba a fi de mes i té fills, per això sempre dic que som afortunats de tenir el que tenim i mai hem de queixar-nos de no tenir alguna cosa, només perquè estigui de moda.

Quasi cada dia em barallo amb el meu germà, ja que sempre el veig però crec que és una cosa normal de tots els germans, però a vegades fem esport junts i ens divertim molt. Crec que el costat positiu de la quarantena és estar amb la família i gaudir al màxim, com per exemple a casa meva el que fem és jugar a jocs de taula, mirar alguna pel·lícula tots junts, a vegades fem esport però ens fa una mica de mandra.

Espero que això s’acabi aviat perquè puguem tornar als nostres llocs, és a dir tornar a l’escola, a treballar, fer la nostra vida normal. Tots sabem que l’any 2020 quedarà marcat en les nostres vides, ja que no ha començat tan bé com esperàvem, esperem que any que ve sigui molt millor.

HAJAR 4t d’ESO

• Estimat diari: jo ja estic cansat d’estar a casa. Si tinc ganes de tornar a l’escola? Clar que en tinc ganes, tinc unes ganes que ningú ho sap perquè ara mateix estic valorant molt les explicacions de les professores i ara mateix jo no sé que sera de mi. No em puc permetre repetir ja que aixo seria una caiguda molt, molt baixa. Llavors estic fent tot el millor que puc des de casa per no penedir de tot l’esforç que no he fet. Si em barallo amb els germans pero sense arribar a les mans, petites discussions com sempre pero això anira millorant ja que encara ens queden molts dies junts. Quan m’avorreixo faig exercici o sino em poso a jugar a la consola, a la play quatre o sino ajudo a la mare, als meus germans, ajudo amb els deures ja que també els arriba deures. I aquest és el meu dia, dia, repetitivament.

Sounkarou 4t d’ESO

Día 30 de marzo

Estamos viviendo una época extraña, la verdad es que no se ni cómo ni cuándo acabará esto.  No podemos salir a la calle, estamos aislados, sólo podemos salir a comprar lo imprescindible y sólo el personal involucrado en la sanidad y la alimentación puede salir a trabajar, ya que cada día hay más personas afectadas y sólo en España hay  85.000 casos aproximados y 723.000 son las personas afectadas mundialmente por el nuevo virus: el coronavirus.

Esta pandemia ha afectado a más de 177 países y por supuesto nos afecta y me afecta a mí, porque como he dicho estamos aislados, estamos confinados hasta nueva orden.

Estos días son muy diferentes y es que todos somos novatos: adultos, niños, alumnos, profesores, sanitarios entre otros.  Supongo que cada uno lleva esto como puede, algunos días de frustración y aburrimiento y otros llenos de alegría, mil sentimientos nos invaden durante este confinamiento o menos, es mi caso.  Quizás porque estamos más que nunca en contacto con nuestra familia y, no todos nos entendemos a la primera.

Hoy es un día cualquiera, en un universo relativamente normal, normalmente a nuestra realidad, nos quitaríamos y nos prepararía temprano para ir a la escuela.  La rutina que teníamos, que yo tenía se me ha ido de las manos.

 La verdad es que yo vivo el día normal, nuevo horario, nueva rutina.  Me he levantado y he desayuno, como días anteriores hago un poco de ejercicio, ya que, como no podemos salir se debe mover un poco el cuerpo.  Hay un rato por los deberes, aunque a veces o mejor dicho: siempre, hacen un poco de pereza, pero todos o al menos yo, nos hacíamos al idea de que por más que no tengamos la rutina a la que estamos acostumbrados  , sabía que no estaríamos sin hacer nada, sin hacer deberes.

 Día 31 de marzo

Día x de Confinamiento, tengo el presentimiento que hoy será un buen día, estoy positiva y ni hoy, ni ninguno de los días anteriores he estado preocupada por la situación actual.  Sí que estoy un poco más sensible y angobiada, quizás por el entorno monótono de estos días y también para las personas que desgraciadamente están en riesgo de padecer la enfermedad o peor: que la están sufriendo.

La verdad es que esta mañana he hecho una maratón de series, de una serie la que sabía de su existencia, pero nunca me había animado a verla.  Es una serie de médicos y empecé a verla ya que a mí siempre me ha gustado el mundo de la medicina y en un futuro Sommer en dedicarme.  Y estos días me he puesto a investigar las diferentes maneras y el diferente caminos para poder conseguirlo.

Esta tarde hemos hecho una videollamada con mi familia.  Mis padres, mi hermana y yo hemos hablado con nuestras primas y primos, abuela y tíos, nos hemos puesto al día y me reído mucho.

Este día ha sido extraño, en el buen sentido.

 Día 1 de abril

Ha sido una noche mala, ha llovido y hace un día horrible.  Mi hermana y yo nos hemos peleado, siempre lo hacemos, ella tiene 11 años, nos llevamos de diferencia 3 años, tampoco es tanto, pero supongo que todos los hermanos se pelean y más si tenemos en cuenta que estamos en etapas diferentes: ella  todavía está en la infancia y yo pues, como dicen, a la edad más difícil: la adolescencia.

Después de hacer nuestros respectivos deberes hemos extraído recuerdos y nos hemos divertido jugando a juegos como la nintendo y la wii, la verdad es que he pasado un buen rato con ella.

He hecho una videollamada con mis amigas, las echo mucho de menos, me han ayudado muchísimo y me las quiero.  A veces siento que no encajo, no sólo con ellas, si no en mi casa, con mis padres.  Supongo que el estar confiados mujer que pensar.  Por una parte el estar confinado tampoco es tan malo, está bien, pero si que me gustaría ir al centro a merendar con la marta, Laia, la marina y el resto de las niñas, como hacemos algunos viernes.

Ha sido un día raro, un ambiente pesado, supongo que por la lluvia.

Día 2 de abril

La verdad es que estoy muy cansada, tengo sueño.  Sé que no debería decirlo porque es lo que hay, no se puede escoger el horario de las videollamadas para dar clases, es lo que hay.

Creo que me he acostumbrado a ello, podría estar así siempre.  Llevamos dos semanas confinados, dos semanas sin salir.

He cocinado. Ya había hecho una vez anteriormente galletas de chocolate y hoy lo he vuelto a hacer, ya que tenía antojo a aquello.

Estaba un poco agobiada, quería salir, no nos decidíamos sobre qué película ver, pero aunque nos ha costado, al final lo hemos decidido.  Hemos hecho palomitas y al principio la película, era aburrida, muy aburrida, pero no he dicho nada porque nos había costado mucho elegir una.  Al final ha estado bien, un poco extraña, imprevisible y desconcertante, nadie se esperaba aquel final, pero ha estado bien.

El día 7 retiran mi serie preferida, de amazon prime, no sé donde la volveré a ver ya que no está en ningún otro plataforma, no se que haré 🙁

Día 3 de abril

Estoy buscando aplicaciones y plataformas de internet para poder ver la serie, llevo unas horas buscando y no encuentro nada.

Me he levantado tarde, hoy no tengo videollamada por la mañana, así que he aprovechado para dormir un poco más.  A las 9:00 han estrenado la 4ta temporada de una nueva serie, creo que después la veremos todos en el sofá.  He estado toda la mañana haciendo deberes, ya estoy cansada, pero me pasa por no organizarme bien, como siempre me pasa.

Acabo de colgar la llamada de las 4:00, no he entendido mucho la verdad, pero haré los deberes como pueda y si no preguntaré.

 Las niñas nos hemos llamado y me hablado, nos hemos vuelto a poner al día, pero ninguno de nosotros teníamos nada interesante que contar.

Ya he encontrado la aplicación donde ver la serie, la verdad es que me he puesto muy contenta y después hemos visto 3 capítulos de la nueva temporada de la serie.

No sé cómo estoy hoy, realmente pienso que nadie distingue las emociones que siente durante estos días, ya que nadie sabe qué está pasando, ni qué pasará, sólo sé que todo el mundo lo vive como puede y que todo el mundo lo vivo de la mejor manera posible.

Lucia  3r d’ESO

Eric 3r d’ESO

KERRI KOPO YON 3R ESO 

-Quan va començar tot això em pensava que tot seria millor, és a dir, que farem menys deures, que ens podriem relaxar i tot això , però no, ni molt menys. Els 5 primers dies van ser mes o menys suportables ja que a mi sempre m’ha agradat quedar-me a casa, però quan van passant els dies cada vegada m’agovio més, ara que no puc sortir tinc moltes més ganes de fer-ho, bueno, els 10 primers dies no vaig fer gaire bé res, però els meus pares em van dir que em tenia que fer una rutina perquè sinó tot seria molt més difícil, i això vaig fer, vaig decidir llevar-me a les 9:30 per a les 10:00 poder estar fent deures, faig deures fins les 14:00, després vaig a menjar, quan acaba faig una mica de temps fins les 16:00 que estudio fins les 18:30 mes o menys, el problema ve quan acabo els deures, quan acabo els deures no puc fer gaire bé res, ja que no puc ni jugar a l’ordinador perquè estic castigat (per les notes) no puc estar amb el mòbil perquè me l’han tret (per les notes) ni tampoc puc estar amb la tablet perquè me l’han tret (no fa falta dir per que). Des de que acabo els deures fins les 20:00 que sortim a aplaudir i posem música una estona per animar a gent, bàsicament no faig res, miro al meu germà gran com juga al ordinador i poca cosa més, estic amb la meva mare a la cuina, la ajudo una mica, etc. Després de les 20:00 faig una mica d’esport (ja que la roser ens va enviar una “rutina” diaria d’esport i l’estic fent) després de fer esport, miro alguna sèrie o pel·lícula, o llegeixo una estona i me’n vaig a dormir.

La veritat es que tinc ganes de que acabi tot això i tornar a la normalitat.

Lo bo es que tinc un germà gran que tenim una bona relació i estem pràcticament tot el dia junts, te 19 anys. Tinc dos gossos que es diuen Luka i Luna, però gairebé no surten al carrer ja que tenim un pati al que poden sortir sempre que vulguin. 

La meva opinió sobre la situació actual es que la gent no s’ho està prenent en serio, tenim la referència de Xina que ja no té cap infectat, per què? Perquè ells s’ho van prendre en serio, en canvi a espanya moltes persones pensen que el confinament no va amb ells (surten a córrer, van pel passeig, etc.) i si continuem així això no acabarà mai, per sort no he de lamentar cap contagiat proper a mi. I bueno aquesta es la meva situació actual, espero que estigueu tots bé.

Estimat diari, Després d’estar dues setmanes de quarantena ja em vaig acostumant a aquesta situació. Ara a casa tot ha canviat bastant, tinc més relació amb els meus pares i la meva germana perquè ara ens veiem sempre. Abans que comencés tot això, gairebé mai menjàvem a la taula tots junts perquè els meus pares treballaven a diferent hora, la meva germana anava a la universitat i tornava tard, però ara sempre mengem junts, ja que només treballa el meu pare, les altres estem a casa sempre. La convivència amb la meva germana no és tan bona segons quin dia, ja que en moltes ocasions discutim per veure la tele o compartir segons quines coses. Durant aquests dies m’entretinc fent els deures, jugant a videojocs amb amics, provant pentinats nous, escoltant música, veient pel·lícules i sèries a Netflix, cuinant, fent una mica d’exercici… Com cada dia, a les 20:00 h sortim la meva família conjuntament amb els altres veïns aplaudim per agrair als sanitaris, bombers, policia, escombriaires treballadors dels supermercats… També estic preocupada per la meva tieta, que treballa d’infermera a l’hospital Sant Pau de Barcelona. 

Dilluns em vaig despertar bastant d’hora perquè havíem de fer videotrucada amb l’Annabel, la nostra tutora de classe, per explicar-nos una mica com serien els pròxims dies, resolent dubtes … I en acabar, vaig avançar deures que em van enviar per a aquesta setmana. Després de dinar vaig mirar la tele una estona i després vaig fer videotrucada amb la meva acadèmia d’anglès. Més tard vaig acabar alguns deures i vaig acabar aquest dia parlant amb les meves amigues a través de Skype. 

Dimarts em vaig despertar més tard perquè al matí no tenia res pendent, després de dinar vaig començar a fer deures de matemàtiques, a la tarda vam haver de fer videotrucada amb la nostra professora d’anglès, en acabar em vaig posar de nou amb els deures de matemàtiques perquè vaig decidir fer-los online i d’aquesta forma és necessari més temps per fer els dibuixos de les figures. Després de diverses hores vaig decidir seguir el pròxim dia amb els deures i descansar veient la tele, i finalment em vaig dutxar i em vaig fer trenes per tot el meu cabell per a l’endemà tenir-lo arrissat. 

Dimecres em vaig despertar bastant aviat perquè també havíem de fer una videotrucada amb la nostra tutora. En acabar em vaig posar amb els deures de matemàtiques que em quedaven i després em vaig posar a avançar més deures d’altres assignatures; socials, anglès… A la tarda vaig haver de reunir-me amb la meva acadèmia d’anglès a través de Skype. En acabar també vaig estar avançant més deures i finalment vaig fer videotrucada amb els avis. 

El dijous em vaig haver de despertar molt aviat per fer videotrucada amb la professora de socials i amb tots els de classe. Després em vaig quedar dormint perquè tenia son, més tard vaig aixecar-me i vaig dinar i seguidament d’això vaig anar avançant més deures i anant fent el cartell. Més tard vaig estar ajudant a la meva mare amb tasques de casa. 

Bé, per fi és divendres! M’he despertat bastant tard, després he fet una videotrucada amb la professora de tecnologia i amb la resta de companys. Seguidament he ajudat a la meva mare a recollir la roba. Al cap d’una estona em venia de gust tocar el teclat (piano), llavors m’he posat alguns videotutorials de cançons per aprendre-les. Quan acabi de fer aquest diari, com cada divendres demanem un “Just eat” i ens posarem a veure una sèrie “The walking dead”. 

Anònim Rosa.  3R d’ESO

3r d’ESO

2020    Dia 31 de gener. Encara recordo aquell dia en què tothom esperava en família un nou any, un any on tindríem noves oportunitats, experiències… L’esperàvem tant sense saber què ens portaria… Segueixo pensant el desig que vaig cremar: Vull un any diferent, que em porti moments inesperats, que em sorprengui. I cal dir que realment el meu desig es va complir! Aquest any de moment ha estat carregat de sorpreses, moltes de les quals eren inimaginables i no gaire positives.

Una de les més inesperades ha estat el coronavirus, un virus que està acabant amb la vida de moltes persones a tot el món. Un virus no reconegut que ens ha fet quedar-nos a casa fins a un temps que encara no s’ha concretat.

No he decidit fer un diari perquè realment, tot el que s’explicaria seria gairebé el mateix:

Depenent de si he de fer alguna cosa com deures, trucada amb els professors… La nit abans em poso l’alarma per així llevar-me quan cal. Esmorzo, faig deures i just després intento fer esport o algun tipus de treball físic, un objectiu que em vaig proposar feia ja molt de temps i que mai vaig arribar a complir. Però com sempre em passa, m’acabo desanimant i si, ho he deixat de fer. Seguidament menjo, veig sèries, m’intento arreglar, escolto molta música i més tard acabo altres deures que em quedaven. Després de sortir al balcó a prendre l’aire, vaig a sopar i un cop al llit faig trucades, miro més series… Vaig variant.

El que acabo d’explicar, no és res més que un dia en la meva vida ara en la quarentena. La raó per la qual he decidit no fer un diari, és perquè d’una manera o altra els meus dies s’han tornat una rutina, és a dir que he acabat fent-me un propi horari que es repeteix cada dia de què faig estant a casa. Gairebé tots els meus dies els passo de la mateixa manera, alguns més contenta, altres els passo amb nostàlgia, altres més descontenta, d’altres em sento molt angoixada… Aquesta situació em provoca moltes emocions, tot el que està passant és molt preocupant i el no tenir una resposta o solució clara de vegades em provoca por, por a què passarà, a com se solucionarà tot.

La situació en la qual ens trobem, crec que a tothom ens ha deixat una mica desconcertats, perquè qui podria imaginar que un virus provocaria tot el que està passant? Les distàncies, el no poder caminar pels carrers, no poder veure a persones que estimes i estan a distància, perdre el contacte.

És increïble com en tan poc temps, com en un tancar i obrir els ulls tot el que mai hem trobat important s’ha esfumat, perquè ara que estic tancada a casa, m’he adonat i crec que en si la societat ha arribat a la conclusió de què tot allò que ens semblava obvi tenir o per entendre millor, que tot allò que donàvem per fet que sempre tindríem, se’ns ha prohibit i més que mai ho trobem a faltar, ho desitgem. Ara que em fa falta tot això, m’adono que el que abans valoràvem tant, és a dir les coses materials, no tenen ni punt de comparació amb el que realment des de la meva opinió dóna sentit a la vida. Ara trobo a faltar moments, abraçades, amics, passejar… Coses que en un passat no valorava tant.

Ara és el moment en el qual hem de fer servir els valors que tenim, on hem de ser responsables, solidaris i ajudar a fer que aquest mal son pugui marxar com més aviat millor.

Hospitals plens, persones que es deixen la seva pell per complir amb la seva feina, el sofriment de moltes famílies i persones…

Ara que estic tot el dia a casa, les hores són molt lentes i els dies llargs, intento ser positiva, no pensar en els dies que queden o quan passarà tot això, però sóc humana, i com a tal hi ha dies que els pensaments negatius m’omplen i em creen malestar. També sento moltes vegades impotència, trobo a faltar a molta gent: avis, amics, família… però per exemple trobo molt a faltar al meu pare, que ja fa molts dies que no el puc veure i el fet d’estar a pocs quilòmetres, de què estigui a casa i estar bé, no el puc veure.

Aquests dies, la música m’ha ajudat molt a mantenir la calma, m’ha ajudat a veure les coses d’una altra manera, a desfogar-me. Com sempre, em fa sentir bé, no hi ha cap altra cosa que durant aquests dies em permeti veure-ho tot diferent o simplement oblidar què està passant.

Durant aquests dies la meva ment ha estat pensant molt, m’he fet moltes preguntes i he raonat moltes coses de la vida. A les nits quan està tot a les fosques i estic sola, seguit de què està passant, em vénen pensaments al cap. D’alguna manera aquest virus m’ha demostrat molt, com per exemple el qui està i estarà sempre. He estat també pensant en el meu futur, en si realment estic gastant el meu temps en fer i estar amb aquelles persones que realment m’aporten i a les que estimo.

En fi, ara mateix no podria concretar millor tot el que estic sentint que amb la paraula “estranya” perquè tot el que està passant em crea un cúmul de sentiments que gairebé jo no entenc. Tot ha estat molt ràpid i sento intranquil·litat i por per com està afectant i de quina manera podria acabar. Per mi és molt difícil no poder sortir de casa ja fa molts dies que no surto al carrer o que no veig el món sinó és des de la finestra. De moment, tinc la sort de què tota la meva família estigui bé i sana.

En conclusió, estic impactada per veure la situació en la qual ens trobem, encara que des de casa no sàpiga quina és la situació real paraules de sanitaris i imatges d’hospitals, em deixen clar que el grau de preocupació davant aquesta situació, ha de ser el màxim i per això ens hem de quedar a casa. Aquest virus de moment no té una solució, ni respostes i ningú ho ha viscut, només amb paciència i deixant-li la feina al temps, podrem saber com acabarà aquesta pandèmia.

  Anònim confinat                          3r ESO. 

Hola, sóc el Marc, estic escrivint això perquè avorridíssim, portem uns quants

dies a casa tancats i ja no sé què fer,tots els dies són iguals, he perdut la noció

del temps, per a mi ja no hi ha ni dilluns, dimarts, dimecres …. només hi ha

matins, tardes i nits.

Em llevo, esmorzem en família cosa que gairebé mai podem fer,ja que el meu

pare s’anava  a treballar molt aviat i jo marxava a dos quarts de vuit de casa.

Aleshores cadascú portava el seu horari, i aquesta situació que estem vivint jo

crec que m’ha donat l’oportunitat d’estar més amb els meus pares i el meu

germà cosa que a vegades no estic segur de si és bo. Després avanço i faig tots

els deures que puc, cap a les 12 faig una mica d’exercici ja que jo estava

acostumat a cada dia córrer i jugar a bàsquet i ara no puc estar quiet, necessito

moure i fer el que sigui. Després de fer exercici em dutxo i em poso a jugar a la

play amb el meu germà fins a l’hora de dinar, ens ho passem genial, encara que

de vegades ens enfadem, però és normal tants dies junts no ens suportem al

final. Més tard mengem i després de dinar els meus pares se’n van a fer la

migdiada i jo i el meu germà aprofitem per jugar una estona més a la play, a la

tarda faig videotrucada amb amics i amigues que els trobo molt a faltar, no

només amb els de l’escola, sinó amb els amics i amigues del bàsquet, que me’ls

estimo moltíssim a tots. Ja a punt d’acabar-se el dia sopem i mirem alguna sèrie

o pel·lícula tots junts.

Una cosa que no m’he recordat de dir, jo el que trobo més a faltar és el bàsquet,

no aguanto més, quan acabi tot això el primer faré és sortir al carrer a

córrer i a jugar una mica a bàsquet, no puc viure sense això, forma part de la

meva vida.

Jo estic molt bé, espero que vosaltres també, fins aviat!

Marc 3r d’ESO