LUNES 30

Hoy es lunes, pero no un lunes cualquiera, hoy hace 19 días que estamos en casa aislados. Toda mi familia estamos bien, tanto mis padres como mi hermana y yo, y eso es muy bueno, ya que el periodo de incubación ha acabado y no hay riesgo de que tengamos el virus.

Yo personalmente me siento muy bien, no madrugo, hago ejercicio en casa, estudio…pero es verdad que es inevitable no estar preocupada porque día a día la curva de fallecidos y contagiados va en aumento y aunque los medios dicen que nos estamos aproximando al pico, este parece estar cada vez más lejos.

MARTES 31

Hoy me he despertado especialmente sensible, con los sentimientos a flor de piel, todo me afecta y cualquier comentario me duele más de lo normal y lo mismo sucede con mis padres.

Supongo que es por llevar tantos días codo con codo y compartiendo nuestros miedos y nuestros pensamientos las veinticuatro horas del día.

Ya que aunque mis padres no lo demuestran tanto para no preocuparme, están muy asustados.

MIÉRCOLES 1

Últimamente me estoy dando cuenta de muchas cosas, y la más importante de todas es que creo que hasta ahora ninguno de nosotros nos habíamos dado cuenta de lo valioso que es el tiempo, un abrazo, comer en un restaurante o simplemente dar un paseo por tu ciudad.

Pero como todos sabemos, de los errores se aprende, así que no me cabe duda de que cuando todo esto acabe todos nosotros empezaremos una vida nueva, mucho más intensa y valorando aquello que hasta ahora habíamos dejado en segundo plano.

JUEVES 2

Hoy no es un día más, sino un día menos.

Las semanas van pasando y la verdad es que el tiempo se me está pasando muy rápido.

Y tengo una cosa clara, estoy orgullosa de mi país, no de los políticos, ni de nuestro gobierno, sino de la gente que lo formamos, de todas esas personas que cada día salimos a aplaudir a nuestros sanitarios, al ejército, a los reponedores y a toda esa gente que hace posible que España pueda parar esta pandemia.

VIERNES 3

Se acercan semanas duras, las más duras posiblemente desde la segunda guerra mundial. Y lo que más pena me da es que estamos dejando atrás a todos nuestros mayores, a una generación que ha luchado toda su vida y que gracias a ellos tenemos lo que tenemos hoy en día. No nos podemos rendir, no ahora, y aunque sea duro debemos seguir estando en casa, y no solo por nosotros sino por todos aquellos que están luchando por ganar la batalla contra el virus.

PAOLA MESA  4º ESO

Després de molts dies confinat a casa amb la meva família, he decidit començar un diari, per anar anotant el que faig així com el que sento a cada moment, em dóna la sensació que serà una situació difícil i enriquidora i que cada vegada que ho llegeixi, ben segur que m’emportaré més d’una emoció.

Avui dimarts he començat el dia llevant-me com sempre cap a quarts de 9, a casa m’obliguen aixecar aviat, perquè creuen que així aprofitaré bé el dia i podré fer deures, per mi és un conyazo, però molt molt en el fons sé que tenen raó. Així que …. Wake up Javi!!, em costa un munt però…. Salto del llit (literalment, tinc una llitera alta(ho anoto, perquè no sé si més endavant em canviaré de llit i ja no recordaré aquests moments de saltar cada matí), a esmorzar, em preparo un got de llet fresca amb cola-cao i en un bon grapat de cereals farcits de xocolata mmmmm m’encanten. Després ja em toca l’asseo personal, dents, cara, pentinar-me… Uffff un altre conyazo, si estic a casa no entenc perquè he de tindre tanta cura amb mi mateix, total, amb pijama tot el dia…

Bueno ara a estudiar… No tinc gens de ganes, només penso a veure alguns vídeos de YouTube, però ja sento al pare que diu que a estudiar o em quedaré sense mòbil. Així que “mans a l’obra”, estic acabant un dibuix que m’ha posat en Rubén, tres vegades l’he hagut de repetir, al final creuré que sóc Picasso i tot… com no tregui bona nota…… Bueno i segueixo fent deures fins a l’hora de dinar, mates, català…. Per fi, ja he acabat, ara em toca anar a dinar, a veure què haurà preparat la Zaida……

Ufff un altra vegada a rentar-me les dents, estic tot el dia igual , quin rotllo, dessitjo que passi tot això i que el dentista visiti per treure’m els punyeters ferros de la boca. Ara toca jugar una estona amb en Mateo, m’encanta, té cada tonteria…… que l’hi compri uns ninos del Barça jajajjaja, que no sap que no podem comprar…. Així que… hem acabat jugant a futbol, serà un bon jugador, almenys ho intentaré.

Avui m’ha tocat classe d’anglès amb l’Albert d’Inlingua, ha estat way, ha sigut una classe diferent, speaking a full!!

Després m’he anat a dutxar i a sopar… Mmmm pizza, que way, confinat i sopant de meravella entre setmana.

Ara acabo d’escriure aquest mini diari i m’emporto molt bones sensacions, ja que no m’havia plantejat mai fer-ho, però és una manera de recordar-me de tot el que faig així com reviure sentiments i tinc molt clar una cosa, tinc ganes de què tothom faci cas i poder fer una vida normal, sortir al carrer, prendre l’aire, anar a comprar, estar amb els meus amics…. Estic gaudint de la família però també necessito altres coses…

Continuaré…

Javi urrea    4t d’ESO

-Jo personalment penso que tot això s’anirà allargant de mica en mica, perquè per precaució crec que el confinament s’hauria d’allargar fins acabar completament amb el virus, i tots aquest dies que hem estat tancats a casa no hauran servit de molt, perquè quan sortim de casa estarem preparats amb guants i mascaretes, i clar que el nombre de contagis no serà el mateix, però sí que hi haurà una pujada en el gràfic de contagiats.Jo sí que estic una mica angoixat, per por que els meus avis agafin el Covid-19, perquè són persones, que com surt a la tele, són més febles a l’hora de lluitar contra el virus

-No, per sort no conec a cap malalt. Sí que ens en sortirem, però penso que encara hem d’aguantar l’Estat d’Alarma per poder tenir controlat el virus, i no contagiar a ningú més.

Això provocarà una baixada molt important en l’economia de tot el món. I per mirar-ho positivament, crec que sortirem de casa sent millors persones.

 R.T.M  4t d’ESO

Aquest confinament del coronavirus és dur, perquè no es pot sortir al carrer, jo casi cada dia gairebé cada dia sortia per anar a fer un volt amb els amics per això esta sent tant dur perquè no estic acostumat a estar a casa tancat. En aquests moment m’agradaria tenir un gos així podria sortir al carrer. Mentre estic a casa tancat el que faig és els deures,estudiar , jugar a la consola i mirar la tele. No tinc germans però això almenys estic tranquil però estic molt avorrit ja que estic cansat de descansar tant. M’agradaria que tot això s’acabés per poder sortir al carrer i estar amb els amics.

Ilya 4t d’ESO

Estela 4t d’ESO

Estimat diari els dies van passant i m’avorreixo bastant… No se que fer-ne la veritat. He fet de tot la meva rutina és aixecar-me a la tarda sobre les cinc o sis de la tarda menjo, estic amb el mòbil i després fer- ne una mica de deures, quan acabo vaig cap a la dutxa després com es de nit faig trucada i no dormo fins les nou de la matinada el meu horari es horrible la veritat i a sobre el ambient de casa no m’agrada gens no suporto ni el meu germà ni a la mare estic quasi sempre discutint… Anyoro molt als meus amics i sortir de festa també!! No he sortit gens al carrer i estic agobiada . Ajudo a casa però em costa i per això també discuteixo molt amb la mare. Però no tot es dolent perquè a vegades parlo amb l’àvia també per Watssapp ja ja no tot es dolent i a vegades veig pel·lícules de la meva infància! I això està bastant bé espero que tot això acabi d’una vengada.

Dúnia 4t d’ESO

Del 30 de març al 3 d’abril 

Dilluns 30

El primer que he fet en llevar-me ha sigut esmorzar i rentar-me perquè a les 9 teníem una classe online. Quan he acabat la classe el primer que he fet ha sigut avançar deures i mirar si ni havien posat més. Després d’acabar els deures cada matí faig exercici i entreno una mica, ja que ara m’han comprat un sac de boxa a l’acabar me’n vaig a la dutxa i quan surto faig videotrucada amb la meva àvia que la trobo molt a faltar i així quan ens veu a la meva germana i a mi es posa molt contenta, i ja fins a la tarda que no faig molta cosa avui el que he fet ha sigut primer jugar a la play amb els amics de la classe i després fer videotrucada amb ells. 

Dimarts 31

Avui a casa només som tres perquè la meva germana treballa com cada matí m’he llevat,m’he rentat i m’he vestit, perquè encara que estigui tot el dia a casa em vesteixo i em pentino per sentir-me millor. Després m’he posat a fer els deures i m’he atabalat bastant, ja que em costa molt organitzar-me i m’he deixat moltes coses per l’últim dia. La part “bona” és que a casa meva hi ha molt bon ambient, ja que intentem no barallar-nos perquè hem d’estar molts dies a casa sense sortir i és molt millor que estiguem el millor possible, i sí que és veritat que estic notant bastants canvis en el meu caràcter un d’ells és que estic tenint molta paciència per intentar portar el confinament el millor possible. Com sempre a l’acabar els deures m’he posat a entrenar una mica i a l’acabar m’he dutxat i m’he passat la tarda sencera mirant Netflix. 

Dimecres 1

Avui m’he llevat i com cada dia he fet el mateix rentar-me,etc… després a les 10 teníem una classe online d’anglès amb la Mònica i a l’acabar-la m’he posat a fer deures. A la tarda m’he posat a cuinar i he fet crusans. La convivència amb la meva germana no va del tot malament ja que com que treballa no està molt a casa, però el dia que li toca descans costa més perquè jo vaig a molestar-la ella ve a mi i tot això sempre acaba amb una baralla. Amb els meus pares la convivència sí que va bastant bé. Com cada dia a les 20h surto a la finestra a aplaudir, però avui ha sigut una mica diferent perquè ha passat l’ambulància pel meu carrer saludant. 

Dijous 2

Com cada dia he fet el mateix que tots els matins,però avui sí que m’he començat a atabalar una mica perquè fa molt que no surto al carrer. Però després per la tarda m’he animat bastant i he estat fent tonteries amb la meva germana com posar-me les coses de la neu i posar a la tele un paisatge nevat o com que estava a la platja i més coses així. 

Divendres 3

El primer que he fet només llevar-me ha sigut posar-me “La casa de papel” ja que avui la estrenen però només fins les 10 perquè teníem una videotrucada amb l’Annabel, però quan ens hem unit també estava la Roser, la Txus i la Marta. A l’acabar m’he tornat a posar a mirar la sèrie durant tot el dia. Aquí ha sigut quan m’he posat a pensar que aquests dies estic trobant a faltar moltes coses com per exemple veure a les meves àvies, amics,companys de classe, als professors, sortir al carrer i sobretot fer vida normal. Tinc moltes ganes de tornar a l’escola i a la normalitat.

Carla 4t d’ESO

Hola diari, explicaré una mica la meva quarantena. Doncs res, que m’estresso moltíssim estar tancada tots els dies però puc sortir a passejar a la gossa encara que no gaire temps.  Per matar l’avorriment veig Netflix, o em poso a dibuixar ja que és el que m’apassiona.  Trobo a faltar anar a l’escola perquè allà podia veure a les meves amigues cada dia i també perquè no m’agrada estudiar tota l’estona en classroom / drive, m’agrada més que m’ho expliquin cara cara i l’organització de deures és pitjor perquè ara tinc que preguntar si li ha arribat els deures.  Últimament menjo molt per l’ansietat de només poder sortir un cop al dia i només 10 minuts per passejar la gossa, i també perquè tinc a la meva mare tot el dia i no para de queixar-se tota l’estona.  Espero que això acabi ja i poder quedar amb les amigues i anar a l’escola i treure el graduat escolar.

Maria P 4t d’ESO

Avui ja fa més de dues setmanes que estic en quarantena, dues setmanes sense veure els meus amics, fer classe, entrenar, i en resum, el que és el meu dia a dia.
He hagut de quedar-me amb la meva àvia perquè els meus pares segueixen treballant, ja que són de primers serveis. Intento ajudar-la en tot el possible, per exemple, treure a la mascota o anar a comprar, sempre amb molta precaució i cura davant el virus. A part, tots els matins faig els deures que ens indiquen els diferents professors. El millor de les xarxes és que gràcies a elles podem seguir aprenent, això sí, és molt diferent a través d’una pantalla a què t’ho expliquin personalment.
El meu gran problema en aquests moments és l’Internet. A casa de la meva àvia per desgràcia no tenim WiFi i un cop se m’acabin les dades tinc por que em perjudiqui a les notes…
Sento que no estic tan bé com abans, com que alguna cosa ha canviat i ha despertat en mi. Durant aquests dies m’he parat a pensar moltes vegades en el que està passant i encara no m’acaba d’entrar al cap. M’he adonat que moltes coses no les valorava el màxim possible, una simple abraçada, una quedada amb amics, … En conclusió, trobo a faltar la meva vida normal.
El meu ambient a casa és tranquil però al mateix temps jo i la meva àvia tenim por, por que els meus pares agafin aquest terrible virus, qui pensaria que un miserable microbi microscòpic ens portaria a la ruïna tan ràpid, tant sanitàriament com socialment i econòmicament. D’altra banda penso que el karma ha vingut a l’ésser humà, ara la natura ha donat un respir i això ho agraeixo.
L’avorriment i la manca de sortir i gaudir està fent canviar una mica la meva manera de ser, em sento cansada i angoixada. Segueixo els meus entrenaments a les tardes i parlo per vídeo trucada amb els meus amics de fora, explicant-me com els va i els diferents casos d’infectats que coneixen de persones properes a ells, però arriba un moment en què ja no sé què més fer.
Ara mateix, a diferència d’abans, m’encantaria tenir un germà, així almenys tindria amb qui jugar i entretenir-me. Però el que més trobo a faltar aquests dies és veure la meva família
d’Extremadura, aquesta Setmana Santa anava a anar per primera vegada, era el meu gran desig aquests dies, però no ha pogut ser així… Estic trista i apagada, pensant que d’aquí a uns dies estaria en braços del meu cosí, oncles i avis, noto la seva absència a quilòmetres. I finalment, a partir d’ara, valoraré cada minut de la meva rutina, i aquells petits detalls que no els donava tanta importància. Vull que això acabi ja, arribar a la meta, aturar els infectats i morts per poder sortir i abraçar amb força els meus éssers estimats, vull que tot surti bé i donar les gràcies a tots els sanitaris i que estan de primers serveis.

Gràcies un cop més, us mereixeu cada aplaudiment de les vuit.
Tot sortirà bé, ho tinc molt clar, però ara més que mai cal lluitar quedant-se a casa, perquè aquesta lluita és de tots!?

Ainhoa 4t d’ESO

Actualment estem vivint una situació molt difícil arreu del món que ens afecta a tots.

Aquí a Espanya estem de confinamiento que significa que podem sortir de casa pel que és necessari: anar a comprar aliments i passejar als animals domèstics. 

Mentre estem patint aquest confinament, jo el que faig més o menys cada dia és fer els meus deures, ajudar a fer el dinar i a la tarda jugo als videojocs amb els meus amics.

Jo personalment crec que és necessari que estiguem confinats a casa, ja que sinó el virus s’escamparia més deixant a més infectats i més morts.

Hi ha moments en que em sento trist, ja que no puc veure a cap familiar, sobretot als meus avis que els estimo massa també estic angoixat perquè per exemple la meva tieta ha perdut l’olfacte i el gust i em donen  per pensar moltes coses. Espero que no sigui res!

Si la gent fes una mica de bondat ens en sortiríem abans, però això es impossibles perquè sempre hi ha gent que passa de fer cas.

Espero que ens en sortirem d’aquest virus, quan no ho sé però aviat segurament, també aquesta pandèmia esta sortint molt perjudicada a l’economia

Suposo que sortirà tot bé i tornarem a la normalitat !

Víctor Olivares Fernandez / 4t Eso

El meu diari de confinament  aquests dies. Dilluns m’aixeco a esmorzar faig els deures, faig una hora de zumba ,vaig ballar, després com  segueixo fent el deures a partir 16:00 veig  la tele ,la novel·la Divinity fins a les 20:00. Em vaig a dutxar, després sopo, veig una mica la tele i me’n vaig a dormir. Així de dilluns a divendre.  A casa estem 3 persones: la meva mare el meu germà i jo. Quan  acabo els deures, com ja dit abans, ballo, estic amb mòbil, llegeixo, les meves novel·les ,les meves sèries i pelís a netflix etc. Els sentiments :poc estressada, tranquil·la, contenta, poc trista per la situació estem passat etc. A l’ambient a casa plau a vegades bé a vegades una mica  malament perquè estem atabalats perquè tenim ganes i de sortir i s’acabi això, ja però depèn de dia regular passant els dies com es pot. jo no he canviat el meu caràcter, és mateix que jo sàpiga. Sí ,tinc un germà, la convivència bé però vam discutir i la meva mare bé etc. Els dies ens trobem menys per veure la família i els amics. Trobo a faltar també sortir al carrer ,fer un volt etc. Valoro ara trobar a faltar la família, els amics, sortir a fer una passejada anar a compres, estar en família no sé qué mes i aquest és el meu diari.En tinc ganes d’ anar a  l’escola per veure els metres, amics tots  i en part no perquè vull estar a  la família,  visitaria , etc. Aquest és  el meu diari de confinament, les meves  setmanes i aquests  de dies  de quarantena .

Odalys 4t d’ESO

Això mai ens ha passat, no sabem què fem, com reaccionar ara mateix estic molt avorrit, el que més faig és jugar a la play, m’encanta, també he començat a veure sèries, pel·lícules noves, per passar el temps si et dic la veritat, tinc ganes de tornar, tinc més ganes de poder sortir al carrer que d’anar a l’escola, però també tinc ganes de veure-us a tots. 

El que sempre faig és quan em desperto fins que no faci deures no puc jugar a la play, per això sempre faig els deures per el matí, i així crec que guanyo temps per jugar a la play o fer altres coses.

Desde que va començar tot això no he trepitjat el carrer i tinc moltes ganes, de quedar amb els amics i tot això

Espero que ens veiem aviat, un petó.

IKER 4t d’ESO

Avui dissabte dia 4 d’abril fa vint-i-quatre dies que estem confinats, i tant els meus pares, com la meva germana i jo podem dir amb certesa que no tenim el virus.

Jo estic bé, faig els deures, descanso, faig exercici i sobretot estic fent coses que abans mai tenia temps suficient per fer com per exemple: dibuixar, cuinar, veure séries, tornar a llegir els meus llibres preferits o bé passar més temps amb la meva família.

Trobo a faltar moltíssimes coses, primer de tot poder abraçar a la meva família i amics, però també altres coses que abans eren insignificants, com la sensació de seure en una terrassa amb la meva mare i sentir l’escalfor del sol, el soroll de les onades del mar o inclòs haver de llevar-me aviat per anar a l’escola. 

Estic segura que ho superarem, perquè estem demostrant que aquí, a Espanya, no només hi ha bones platges i bon pernil sinó que també gent solidària, humil i amb un gran cor, disposats a lluitar contra tot el que ens vingui a sobre.

Estic orgullosa del meu país i de tots aquells que ens quedem a casa per salvar vides i que cada dia a les vuit sortim a aplaudir a sanitaris, caixers, escombraires i en definitiva a tots els herois que no porten capa però que dia a dia ens estan fent la vida més fàcil i estan salvant moltes vides.

És veritat que les coses sempre poden fer-se millor i que cometem errors, però des del meu punt de vista estic veien a molta gent bolcada en un sol objectiu, guanyar a la pandèmia i intentar no deixar a ningú enrere perquè aquestes setmanes hem hagut d’acomiadar-nos de molta gent, sobretot de persones grans, d’una generació que va haver de lluitar en la guerra civil, contra el franquisme o contra altres pandèmies i que ara estem deixant anar perquè la sanitat no dóna abast i considerem que la seva trajectòria ha arribat a la seva fi. Després de tot això és molt important que seguim units, que no ens relaxem i que seguim sent responsables perquè tot passa, i això segur que també passarà.

L’origen de tot això mai el sabrem, o potser sí, dintre de molts anys quan tot això només sigui un record i li hagi d’explicar als meus fills com de cop i volta la vida a la Terra ens va canviar per complet a tots, i que ens vam haver d’adaptar a noves condicions desconegudes per nosaltres.

I tant de bo en un futur poguem dir que després del coronavirus la societat individualista que ara coneixem va continuar cooperant i que vam aprendre moltíssim i ens vam fer molt és forts del que som.

     Paola Mesa 4t d’ESO