Avui dissabte dia 4 d’abril fa vint-i-quatre dies que estem confinats, i tant els meus pares, com la meva germana i jo podem dir amb certesa que no tenim el virus.
Jo estic bé, faig els deures, descanso, faig exercici i sobretot estic fent coses que abans mai tenia temps suficient per fer com per exemple: dibuixar, cuinar, veure séries, tornar a llegir els meus llibres preferits o bé passar més temps amb la meva família.
Trobo a faltar moltíssimes coses, primer de tot poder abraçar a la meva família i amics, però també altres coses que abans eren insignificants, com la sensació de seure en una terrassa amb la meva mare i sentir l’escalfor del sol, el soroll de les onades del mar o inclòs haver de llevar-me aviat per anar a l’escola.
Estic segura que ho superarem, perquè estem demostrant que aquí, a Espanya, no només hi ha bones platges i bon pernil sinó que també gent solidària, humil i amb un gran cor, disposats a lluitar contra tot el que ens vingui a sobre.
Estic orgullosa del meu país i de tots aquells que ens quedem a casa per salvar vides i que cada dia a les vuit sortim a aplaudir a sanitaris, caixers, escombraires i en definitiva a tots els herois que no porten capa però que dia a dia ens estan fent la vida més fàcil i estan salvant moltes vides.
És veritat que les coses sempre poden fer-se millor i que cometem errors, però des del meu punt de vista estic veien a molta gent bolcada en un sol objectiu, guanyar a la pandèmia i intentar no deixar a ningú enrere perquè aquestes setmanes hem hagut d’acomiadar-nos de molta gent, sobretot de persones grans, d’una generació que va haver de lluitar en la guerra civil, contra el franquisme o contra altres pandèmies i que ara estem deixant anar perquè la sanitat no dóna abast i considerem que la seva trajectòria ha arribat a la seva fi. Després de tot això és molt important que seguim units, que no ens relaxem i que seguim sent responsables perquè tot passa, i això segur que també passarà.
L’origen de tot això mai el sabrem, o potser sí, dintre de molts anys quan tot això només sigui un record i li hagi d’explicar als meus fills com de cop i volta la vida a la Terra ens va canviar per complet a tots, i que ens vam haver d’adaptar a noves condicions desconegudes per nosaltres.
I tant de bo en un futur poguem dir que després del coronavirus la societat individualista que ara coneixem va continuar cooperant i que vam aprendre moltíssim i ens vam fer molt és forts del que som.
Paola Mesa 4t d’ESO
