Dia 1: 

Estimat diari, aquest dilluns ha sigut molt emocionant ja que a les onze, jo i els meus companys vam fer la primera trobada amb la nostra tutora al Zoom. Des d’allà ens ha explicat una mica la programació d’aquests dies i algunes propostes. A l’acabar la trucada m’he disposat a fer el meu llit i a organitzar els meus calaixos i també he cuinat un plat d’espaguetis perquè els meus pares van preparar peix, i la veritat és que no m’agrada gens. A la tarda he començat a fer deures. A l’acabar-los m’he dutxat i després m’he ficat al llit, amb l’objectiu d’adormir-me (però fins a les quatre de la matinada no vaig aconseguir-ho). El meu cap no parava de donar voltes i voltes, començava a pensar i a reflexionar, fins que es va cansar.

Dia 2: 

Avui teníem la trobada amb la Mònica. Érem molt pocs al Meet i s’escoltava millor que ahir (perquè l’ambient estava menys esverat). No teníem molts deures, així que vaig veure una mica la TV. Com no, ens estaven informant tota l’estona sobre el coronavirus. Em sembla molt bé, però penso que en moltes ocasions exageren situacions com la que estem visquent. Em refereixo que, per exemple hi ha més casos en el món de fam que de coronavirus, però com la fam no afecta als països més desenvolupats, doncs no passa res. A més, el coronavirus encara no té cura, en canvi la fam sí, és l’alimentació. També crec que els metges que són allà fora, són uns superherois amb bata. No tenen suficient suport ni material, però tenen la valentia d’ajudar sigui com sigui. Deixant de costat aquesta reflexió, a la nit vaig decidir trucar a algunes amigues meves, perquè les trobava molt a faltar.

Dia 3: 

Crec que avui ha sigut un dels dies més llargs que portem d’aquest confinament, ja fa uns dies que van canviar l’horari i és horrible. Cada vegada em sento més avorrida. He començat el dia amb una trucada amb l’Annabel i després he fet uns deures d’experimentals i matemàtiques. Després vaig preparar un pastís, que… No em va quedar molt bé, però estava massa bo! A la nit, vaig dutxar-me i vaig sopar uns trossos de pizza. Al voltant de les tres de la matinada, com que el meu insomni no em permetia dormir tranquil·lament, vaig intentar fer una mica d’exercici, però no vaig durar ni deu minuts. Com que trobo a faltar aquells dies on anava a passejar amb la meva mare, el meu pare, els meus amics… Podíem anar a prendre’ns alguna cosa en un McDonald’s o donar una volta cap al Centre Comercial. Espero que això acabi el més aviat possible i poder tornar a la normalitat. 

Dia 4:

A les nou del matí, va tocar vídeo trucada de socials amb l’Anna i la Txus. Cada vegada tinc més ganes d’anar a l’escola, encara que per a molts sigui mentida, no és el mateix fer feines a casa que en un col·legi. I si tens un WIFI com el meu les conseqüències són les següents: el Classroom no funciona correctament, les vídeo trucades es tallen ràpidament, s’escolten pitjor… No tenim més remei, és el que hi ha. Al migdia el meu pare havia d’anar a comprar alguns aliments que ens faltaven a casa, però no estava d’acord. Perquè estimo molt al meu pare, i no vull que li passi res, i menys contagiar-se.  Ell ja té una edat, és un home gran, que té algunes dificultats. I no em perdonaria mai deixar de cuidar-lo com ell ho fa cada dia per nosaltres. Finalment, va haver d’anar-se’n. Al tornar, la meva mare va agafar tot el que portava i el va desinfectar tot. Últimament, està molt espantada amb el tema. Són les cinc de la matinada. No he pogut dormir en tota la nit! Això em comença a preocupar. He intentat de tot i durant totes aquestes setmanes no he pogut dormir.

Dia 5:

M’he llevat aviat pensant que teníem una vídeo trucada amb la Marta. Però, m’he adonat que al final es feia a les quatre de la tarda i amb més profesores l’Elisabet i la Roser. Així que he tornat  al llit. Un cop despertada, he fet un cartell, seguidament la trucada. Com que no tenia gaires feines a fer, he decidit ajudar una mica a casa, he netejat els plats i he escombrat. M’he passat tota la tarda veient sèries. Necessitava una mica de relax, perquè em sentia una mica apagada sense ganes de res. Així que he decidit donar-me un bon bany amb aigua freda i tombar-me al llit a veure uns vídeos d’ASMR, que em semblen  molt satisfactoris. Estic molt cansada, estic segura que avui dormiré molt bé.

Florencia Polibio 3r d’ESO

Bon dia, mentre dura el confinament per culpa del coronavirus, el que faig és majoritàriament estar amb el mòbil amb les xarxes socials etc, jugant a la play o fent els deures. Encara que sigui difícil de creure, tinc ganes de tornar a l’escola,  per veure els amics i sobretot per tenir una mica d’ordre a la vida, sobretot els horaris. Normalment no he d’organitzar res, la meva vida ara mateix és: jugar, fer deures i dormir. Quan m’avorreixo miro Netflix o jugo a la play. El que penso és que la persona que diu què s’ha de fer amb el país és una mica tonto, perquè s’haurien d’haver tancat les fronteres des de que es va decretar l’estat d’alarma a Xina per no haver d’arribar a aquest punt, ho visc bé, perquè quan m’avorreixo sempre tinc alguna cosa a fer.

El meu dia de confinament és molt curt, com he dit abans, estic escrivint això a les 2:10 de la nit, i ara mateix estic somiant i em sento molt bé.

 

Víctor 3r d’ESO

 

• Dilluns 30/03

Avui m’he aixecat a les 9 del matí per esmorzar un got de llet i galetes. A les 11h tinc classe de tutoria amb tota la meva classe, estic una mica nerviós perquè mai he fet una classe online. Prefereixo les classes a l’escola. Avui em sento molt agobiat perquè m’han posat molts deures i, a més, plou i sembla que el dia és més trist. A la tarda em posaré a jugar una estona a la play amb els amics, i després farem videotrucada. I a la nit, veure una pel·lícula al Netflix amb la meva família. 

• Dimarts 31/03

Avui dimarts, m’he aixecat a la mateixa hora d’ahir. Tinc classe a les 10h amb la professora d’anglès. A la classe d’anglès ens ha  preguntat la professora quines coses feiem per practicar l’anglès a casa. Jo li he dit que practico anglès jugant als videojocs, la veritat és que m’agrada aprendre anglès d’aquesta manera. A la tarda, he convertit la taula del menjador en una taula de ping-pong i he jugat amb el meu pare, ha estat molt divertit. Després he fet deures que m’han posat per divendres. Avui el dia se m’ha passat ràpid perquè he fet moltes coses divertides. 

• Dimecres 01/04

Avui dimecres, he fet una videotrucada de matemàtiques i experimentals. Ha sigut interessant, les videotrucades es fan molt curtes, però prefereixo l’escola. Avui he menjat macarrons de la mare que m’agraden molt. Després de dinar he fet una migdiada i he fet videotrucada amb un amic. Més tard he jugat a escacs amb el meu pare, he guanyat dues vegades. 

• Dijous 02/04

Avui dijous, he fet una videotrucada de socials i castella. Ha sigut interessant, les videotrucades es fan molt curtes, però prefereixo l’escola. Avui he menjat pizza de barbacoa. Després de dinar he fet una videotrucada amb un amic per jugar junts al Brawl Stars. Més tard he jugat a la ps4 amb els meus amics de l’atletisme i hem fet un torneig de fifa ,i vaig quedar segon.

• Divendres 03/04

Avui divendres, he fet una videotrucada de tecnologia. Ha sigut interessant, les videotrucades es fan molt curtes, però prefereixo l’escola. Avui he menjat canelons. Després de dinar he fet una videotrucada amb un amic per jugar junts al Brawl Stars. Més tard he jugat a les cartes amb la meva família i ens ho vam passar molt bé. 

 

Àlex C 3r d’ESO

Dia 30 de març

Estem visquent una època estranya, la veritat és que no sé ni com ni quan acabarà això. No podem sortir al carrer, estem aïllats, només podem sortir a comprar l’imprescindible i només el

personal involucrat en la sanitat i l’alimentació pot sortir a treballar, ja que cada dia hi ha més persones afectades i tan sols a Espanya hi ha 85.000 casos aproximats i 723.000 són les

persones afectades mundialment pel nou virus: el coronavirus. 

Aquesta pandèmia ha afectat més de 177 països i per descomptat ens afecta i m’afecta a mi, perquè com he dit estem aïllats, estem confinats fins a nova ordre.

Aquests dies són molt diferents i és perquè tots som novells: adults, nens, alumnes, professors, sanitaris entre d’altres. Suposo que cadascú porta això com pot, alguns dies de frustració i

avorriment i altres plens d’alegria, mil sentiments ens envaeixen durant aquest confinament o almenys, és el meu cas. Potser perquè estem més que mai en contacte amb la nostra família i,

no tots ens entenem a la primera.

Avui és un dia qualsevol, en un univers relativament normal, normalment a la nostra realitat, ens llevaríem i ens prepararíem d’hora per anar a l’escola. La rutina que teníem, que jo tenia

s’ha m’anat de les mans.

La veritat és que jo visc el dia normal, nou horari, nova rutina. M’he llevat i he esmorzat com dies anteriors faig una mica d’exercici, com que no podem sortir s’ha de moure una mica el

cos. Hi ha una estona pels deures, encara que a vegades o millor dit: sempre, fan una mica de mandra, però tots o almenys jo, ens feiem a l’idea que per més que no tinguem la rutina a la

que estem acostumats, sabia que no estaríem sense fer res, sense fer deures.

Dia 31 de març

Dia x de confinement. Tinc el pressentiment que avui serà un bon dia, estic positiva i ni avui, ni cap dels dies anteriors he estat preocupada per la situació actual. Sí que estic una mica més

sensible i angoixada, potser per l’entorn monòton d’aquests dies i també per les persones que desgraciadament estan en risc de patir la malaltia o pitjor: que l’estan patint.

La veritat és que aquest matí he fet una marató de sèries, d’una sèrie la qual sabia de la seva existència, però mai m’havia animat a veure-la. És una sèrie de metges i vaig començar a

veure-la ja que a mi sempre m’ha agradat el món de la medicina i en un futur somio en dedicar-m’hi. I aquests dies m’he posat a investigar les diferents maneres i els diferents camins

per poder aconseguir-ho.

Aquesta tarda hem fet una videotrucada amb la meva família. Els meus pares, la meva germana i jo hem parlat amb les nostres cosines i cosins, àvia i tiets, ens hem posat al dia i em

rigut molt.

Aquest dia ha sigut estrany, en el bon sentit. 

Dia 1 d’abril

Ha estat una nit dolenta, ha plogut i fa un dia horrible. La meva germana i jo ens hem barallat, sempre ho fem, ella té 11 anys, ens portem de diferència 3 anys, tampoc és tant, però suposo

que tots els germans es barallen i més si tenim en compte que estem en etapes diferents: ella encara està a la infantesa i jo doncs, com diuen, a l’edat més difícil: l’adolescència.

Després de fer els nostres respectius deures hem extret records i ens hem divertit jugant a jocs com la nintendo i la wii, la veritat és que he passat una bona estona amb ella.

He fet una videotrucada amb les meves amigues, les trobo molt a faltar, m’han ajudat moltíssim i me les estimo. A vegades sento que no encaixo, no només amb elles, si no a casa meva, amb

els meus pares. Suposo que l’estar confinats, ens fa pensar. Per una part l’estar confinat tampoc és tan dolent, s’està bé, però sí que m’agradaria anar al centre a berenar amb les meves amigues, les nenes de classe, com fem alguns divendres.

Ha estat un dia raro, un ambient pesat, suposo que per la pluja.

Dia 2 d’abril

La veritat és que estic molt cansada, tinc son. Sé que no ho hauria de dir perquè és el que hi ha, no es pot escollir l’horari de les videotrucades per fer classes, és el que hi ha.

Crec que m’hi he acostumat a això, podria estar així sempre. Portem dues setmanes confinats, dues setmanes sense sortir.

He cuinat. Ja havia fet una vegada anteriorment galetes de xocolata i avui les he tornat a fer, ja que tenia gust d’allò.

Estava una mica agobiada, volia sortir, no ens decidíem sobre quina pel·lícula veure, però encara que ens ha costat, al final ho hem decidit. Hem fet crispetes i al principi la pel·lícula, era

avorrida, molt avorrida, però no he dit res perquè ens havia costat molt escollir una. Al final ha estat bé, una mica estranya, imprevesible i desconcertant, ningú s’esparàva aquell final, però

ha estat bé.

El dia 7 retiren la meva sèrie preferida, d’amazon prime, no sé on la tornaré a veure ja que no està en cap altre plataforma, no sé que faré 🙁

Dia 3 d’abril

Estic buscant aplicacions i plataformes d’internet per poder veure la sèrie, porto unes hores buscant i no hi trobo res.

M’he llevat tard, avui no tinc videotrucada al matí, així que he aprofitat per dormir una mica més. A les 9:00 han estrenat la 4ta temporada d’una nova sèrie, crec que després la veurem 

tots al sofà. He estat tot el matí fent deures, ja estic cansada,però em passa per no organitzar-me bé, com sempre.

Acabo de penjar la trucada de les 4:00, no he entès molt la veritat, però faré els deures com pugui i si no, preguntaré.

Les nenes ens hem trucat i hem parlat, ens hem tornat a posar al dia, però cap de nosaltres teniem res interessant que explicar.

Ja he trobat l’aplicació on veure la sèrie, la veritat és que m’he posat molt contenta i després hem vist 3 capítols de la nova temporada.

No sé com estic avui, realment penso que ningú distingeix les emocions que sent durant aquests dies, ja que ningú sap què està passant, ni què passarà, només sé que tothom ho viu

com pot i que tothom ho viu de la millor manera possible.

 

-Blue.

30 de març
Aquestes dues setmanes les he passat fent diferents activitats, com podria ser veure
algunes pel·lícules que no havia vist abans, sèries sense acabar, llibres pendents…Vaig
començar a veure la saga de pel·lícules de Harry Potter per avorriment, ja que mai
m’havia cridat l’atenció, però ara podria dir que sóc una gran fan d’aquesta saga i quan
acabi la quarantena començaré a llegir els llibres. Només vaig sortir unes 3 o 4
vegades al carrer per anar a comprar o anar a treure la meva gosseta. El carrer hi havia
un silenci sepulcral, semblava una pel·lícula, i això m’espantava. En els supermercats
havies de fer cues allunyat un metre de la persona que tens davant. El més trist
d’aquesta quarantena és que he passat el meu aniversari a casa, encara que gràcies a
la meva mare i els meus germans, van fer d’aquell dia el millor que van poder, em van
preparar un esmorzar sorpresa i em van donar els regals. Després vam fer el pastis i el
meu menjar preferit, i encara que soni una mica ilògic, jo em vaig preparar el pastís i el
dinar, el que fa l’avorriment. Aquestes dues setmanes a les cinc de la tarda,
engegavem la televisió, posàvem youtube i començàvem tots a fer esport, encara que
després tenia moltes agulletes, per ara ja no ne’n tinc perquè m’he acostumat. I aquest
ha sigut un breu resum de tot el que he fet aquestes dues setmanes.
31 de març
Avui hem fet una videotrucada amb la professora d’anglès per aclarir tots els nostres
dubtes. La veritat és que m’agraden aquestes videotrucades perquè si tinc algun dubte
que no ho puc trobar per internet o simplement no ho entenc, ells m’ho poden explicar,
l’únic que no m’agrada és despertar-me tant aviat, sóc una persona a qui li encanta
dormir i es pot estar fins a les dotze del matí. Després d’aquesta videotrucada he
començat a fer deures encara que avui no en tinc tants i he acabat més d’hora. He
esmorzat algo i he començat a veure alguna sèrie de Netflix, que és el que faig la
majoria del temps. La situació a casa és millor del que em pensava, però no tot el que
jo voldria, els meus germans es passen tot el dia jugant als videojocs i en comptes d’
estar en silenci comencen a cridar i jo m’acabo estressant, encara que he après a
acceptar-ho, però tot i això a vegades em molesten. Personalment, a mi no em
desagrada quedar-me a casa, estic menys estressada i m’organitzo millor els deures i
tinc més temps per mi, però hi ha gent que li està afectant molt com podria ser als
meus germans i el meu avi. Crec que el millor és quedar-se a casa i buscar activitats
per distreure’s. Deixant això a part, quedar-se a casa tancat tampoc és bo, per exemple

a mi, com estic que tancada a casa crec que és inevitable que començar a pensar en
coses que t’angoixa i deprimir-te, encara que sempre intento treure bons pensaments
però és inevitable no estar angoixats amb tot el que està passant. I fins aquí el dia
d’avui, encara que el de demà serà exactament igual.
1 d’abril
Estic cansada de parlar del meu dia a dia que és tot el mateix i avui parlaré del que
opino del coronavirus. Aquest virus, al principi només era una petita broma, no li
donàvem importància, quan va començar a créixer i a tenir més importància, va ser
quan l’economia va començar a baixar i va començar la discriminació cap els asiàtics,
però tot va acabar quan va arribar al nostre país i van començar a haver tantes mort, i
la gent va prendre consciència del que estava succeint. La quarentena va tenir tant
aspectes negatius com de positius, els negatius sería l’estrés de totes les persones que
estan tancades a casa seva, més les famílies que tenen nens petits, també afecta l’
aspecte de l’economia, ja que si ningú va a treballar per evitar el contagi, l’economia
baixa bruscament. Els aspectes positius és com ha baixat la contaminació, i això crec
que és el més important, sé que amb el coronavirus estan morint moltes persones, que
si estigués en les meves mans les salvaria a totes, però si això no hagués parat, hauria
mort molta més gent. També sé l’estrés que suposa pels metges encarregar-se de
totes les persones malaltes, arriesgant-se ells a agafar a aquest virus, tot pel simple fet
de que volen salvar aquelles vides, en aquest moment, Superman no li arriba ni a la
planta del peus a tots aquests metges. Quan acabi tot això trobaré molt a faltar els
aplaudiments a les vuit de la nit, m’emociona molt que tothom aplaudeix i per una
causa i no hi hagi disputes entre ells.
2 d’abril
Aquest dia ha sigut igual als altres, pel matí hem fet una videotrucada amb l’Ana, la
professora de socials i ens ha explicat una mica el que estem estudiant. Aquest dia ha
sigut com qualsevol altre. Buscant per internet he trobat una sèrie per veure a Netflix,
es diu Our planet i la recomano molt, és un documental on explica una mica del nostre
planeta, els animals que viuen dins, i algunes curiositats. Si algun dia estás estressat o
vols relaxar-te has de veure aquest documental, t’ajudarà molt. Pel matí he fet el dibuix
per plàstica, la frase que he posat l’he tret d’una cançó que es diu Resistiré, que es veu
que té molt d’èxit aquestes setmanes perquè les posen a tot arreu, per exemple en els
aplaudiment de les vuit de la nit, que a més l’acompanyen llums de discoteca que
il·lumina el carrer. La frase és “ el verdadero valor consiste en superar las dificultades”.

La resta del dia l’he passat veien sèries o llegint un llibre que he començat que es diu
Asfixia.

3 d’abril
Avui he pogut dormir més perquè la videotrucada és a la tarda. M’he despertat cap a
les dotze i he esmorzat mentre veia la primera pel·licula de Harry Potter una altra
vegada, però aquest cas en anglès, amb subtítols clar, perquè sinó no entendria res.
Després he començat a fer els deures de mates, però després he tingut un problema
amb el mòbil per enviar els deures i aquesta tarda em compraré un mòbil per internet,
ja que fa dies que no em funciona gaire bé. A les quatre de la tarda hem fet la
videotrucada amb les professores de tecnologia, català i educació física.
I fins aquí arriba el final d’aquest diari de la quarantena. Espero que això s’acabi aviat i
la gent prengui consciència del que està passant i no s’exposi a agafar a aquest virus.
Fins una altra i espero no tornar escriure un diari en una situació similar a aquesta.

 

Black 3r d’ESO

Ara per ara estem passant una situació nova per a tots amb aquest tema tan important a nivell mundial, i el fet d’estar a casa pot ser que ens estigui afectant a tots una mica. Avui en aquest treball de l’assignatura de català vaig a explicar com és el meu dia a dia de dilluns a divendres. Comencem.

Dilluns

Els dilluns, abans eren el pitjor dia de la setmana, ja que era el dia després del cap de setmana en què ens havíem relaxat una mica llavors el dilluns tocava tornar a la rutina, a aixecar-se a les set del matí arreglar etc i anar a classe. Ara, la situació és molt més diferent ja que a causa d’aquest virus nou ens han manat quedar-nos a casa. Aquest dilluns m’he aixecat com si fos un dia qualsevol més, amb la mentalitat d’estar de vacances però no és així, estem en confinament esperant que se solucioni tot. Bé aquest dilluns em vaig despertar somnolent ja que no vaig dormir prou. Només aixecar-me, vaig baixar a esmorzar el meu bol de cereals amb llet, i un cop vaig acabar vaig tornar a pujar a fer trucades de vídeo amb tota la classe, una gran novetat i canvi per a tots. Un cop finalitzada la trucada de vídeo em vaig posar a fer deures sobre les onze i poc del matí. Vaig acabar bastants treballs, i un cop arribades les dues la meva mare em va venir a avisar que era l’hora de dinar.

A la taula vam estar parlant de com anirà a partir d’ara tot, fins quan creiem que estarem a casa etc. En general a casa meva amb la meva mare, el meu pare i el meu germà ens portem tots com de costum. Un cop acabat de menjar vaig decidir tornar a la feina i seguir fent deures, però no els feia sol, els feia i faig amb les meves dues companyes de classe Fàtima i Natalia les quals em cauen molt bé. Llavors el treball es feia més amè i un cop complíem l’objectiu diari de deures i treball vam decidir tallar la trucada i deixar-ho fins demà. Quan vam acabar solien ser les sis o set de la tarda, llavors en aquest moment em decideixo per jugar una mica a la videoconsola amb els meus amics i a l’acabar la meva estona solia ser l’hora de sopar, llavors sopàvem amb total normalitat. Passada l’hora de sopar solo anar-me’n a fer trucada amb els amics que vaig d’estiu per rapejar i és una forma molt divertida de passar el temps. A l’acabar me’n solc anar a dormir per al dia següent estar bé de son, però en el moment en què estàs al llit t’adones de tot el que trobes a faltar com sortir al carrer veure, als teus amics, etc. Esperem que tot això passi aviat.

 

Dimarts

Repeteixo, ara cada dia sembla el mateix repetides vegades ja que sempre és la mateixa rutina i ni tan sols anem a classe. En fi, el dimarts al matí vaig haver de matinar una hora més de l’hora que solc aixecar-me. Em va suposar un gran esforç ja que no podia ni obrir els ulls, però tal qual em vaig aixecar vaig anar directe a esmorzar, i un cop vaig acabar a les deu menys cinc vaig anar directe a unir-me a la videotrucada de classe, en la qual ens van explicar un parell de coses sobre anglès. A l’acabar cap a les onze, em vaig posar com sempre a fer deures fins l’hora de dinar. A casa la convivència va perfectament, això afavoreix el confinament. Després de dinar com cada dia vam fer el nostre objectiu diari de deures jo, la Fátima i la Natalia, i com sempre un cop acabat l’objectiu, vaig agafar i vaig anar a jugar a la videoconsola amb els amics per desconnectar una mica. Si no jugo a la videoconsola solc posar-me a jugar a futbol o bàsquet al meu pati, però no puc estar molt temps ja que molesta als veïns. El meu problema és que no trobo més formes de distreure’m, sinó de tant en tant veig una sèrie o una pel·lícula encara que no m’agrada molt el cinema, qualsevol cosa per tal de distreure’m, en fi, un cop arribada l’hora de sopar, vaig sopar i vaig anar a fer trucada amb els meus amics com cada dia. Després me’n vaig anar a dormir pensant en la sensació que sento ara d’haver desaprofitat el temps quan es podia sortir, per això quan es pugui sortir sortiré el màxim que pugui.

 

Dimecres

Com tots els dies he hagut de matinar per poder assistir a la videotrucada de classe, però cada dia tinc més son.

Un cop acabada la videotrucada em vaig posar de nou a fer deures, en aquest tercer dia vaig començar a sentir el cansament d’estar cada dia fent el mateix, però és el que hi ha i hi haurà per un temps. Un cop arribada l’hora de dinar, vaig a dinar amb la meva família i a l’acabar, com que no hi havia molts deures vaig decidir dormir unes horetes i tirar-me una migdiada. Em vaig despertar força tard cap a les set de la tarda o més. Al despertar vaig veure que tenia una mica de temps per jugar a la videoconsola i em vaig posar a passar l’estona amb els meus amics en línia. A l’acabar de jugar, vam sopar i després me’n vaig anar a dormir sense fer trucada amb ningú perquè si hi ha alguna cosa que m’agrada més que res en aquest món és dormir.

 

Dijous

Un altre dia més que comença com de costum, aixecant-me aviat per per assistir puntual a la videotrucada de classe. Com sempre a l’acabar la classe em vaig posar amb la feina, vaig menjar més tard, i un cop vaig acabar, vaig quedar amb les meves companyes Fàtima i Natàlia per fer trucada i fer deures junts. És una forma entretinguda de fer els deures ja que t’ho passes millor fent els deures amb algú que no només tu, un cop ens vam acomiadar per ara vaig anar a jugar com sempre a la videoconsola, però cada vegada m’ho passava menys bé ja que sempre fer el mateix em començava a cansar. No sentia el sentiment de no saber que m’anava a oferir el dia d’avui, però ara és diferent ja que sempre és el mateix però és el que hi ha i caldrà esperar que tot passi, vaig acabar de sopar i com de costum me’n vaig anar a dormir.

 

Divendres

Avui divendres com a últim dia de la setmana estic una mica més tranquil ja que sabem que tindrem el cap de setmana per descansar una mica però tampoc relaxar-nos de més. Divendres va ser un dia com qualsevol altre em vaig llevar d’hora per fer la videotrucada amb la classe i més tard vaig fer deures fins l’hora de dinar. A l’hora de dinar vaig pensar en tot el que podria fer si no estigués a casa. Al acabar com sempre vaig fer trucada per fer deures amb les meves amigues Natàlia i Fàtima i un cop vam acabar l’objectiu diari vaig decidir posar-me a jugar a la videoconsola amb els meus amics online fins l’hora de sopar. A l’hora de sopar el bo dels divendres és que sempre tinc pizza i m’encanta. Un cop sopat normalment em poso a veure una sèrie fins que me’n vaig a dormir.

Yuri 3r d’ESO

1-¿ Cuántas personas estáis en casa?

En mi casa somos 4 personas, mi padre, mi madre, mi hermano y yo aunque mi madre no está siempre ya que sigue trabajando.

2-¿ Con qué actividades os entreteneis después de acabar los deberes?

Cuando acabo los deberes normalmente miro películas, llamo a mis abuelos,  juego a algún juego de mesa con mi familia, cocino con mi madre o hago videollamada con mis amigos y amigas.

3-¿Qué sentimientos  y emociones estáis experimentando?

Esta situación me está haciendo pensar en todo lo bonito que tengo en mi vida y de las personas y situaciones que hacen que mis días valgan la pena. Aunque también siento agobio a veces.

También me he dado cuenta de lo mucho que necesito a otras personas, porque ellas me han hecho crecer como persona, y las quiero muchísimo.

4-¿Qué ambiente tenéis en casa? ¿ Estáis notando cambios en vuestro carácter?

En mi casa tenemos un ambiente como el de siempre, jugamos juntos, hablamos, cocinamos… Aunque a veces, alguno de los 4 está agobiado y sin querer lo pagamos con los demás, pero siempre intento no hacerlo, ya que ni ellos ni nadie tienen la culpa y no tengo porqué pagar mi agobio con ellos. 

A veces también siento que mis padres pagan cosas conmigo que no deberían, pero bueno, es normal.

5- Si tenéis hermanos,  ¿qué tal va la convivencia con ellos y con vuestros padres?

Jugamos todos juntos a juegos y nos lo pasamos bien, la verdad es que ahora hablo mucho más con mi hermano y nos contamos más cosas.

Yo la verdad, no tengo ningún problema en estar tanto tiempo con mi familia ya que siempre nos hemos entendido y nos hemos llevado bien.

Nunca habíamos tenido tanto tiempo para estar todos juntos, ya que siempre cada uno hacía sus planes, pero ahora estamos teniendo tiempo para ello.

6- ¿Qué echáis de menos estos días? 

Me he dado cuenta de que echo de menos muchísimas cosas, para empezar, la rutina de cada día, ver las caras de mis compañeros cada mañana, y sus abrazos que me hacían que cada día fuese un poquito mejor.

Echo de menos las broncas y las risas en clase de cada día, el cariño de las profesoras… por qué al fin y al cabo mi clase, para mí es como si fuese una família.

También echo de menos a mis amigos de fuera, echo de menos el llegar el fin de semana y tener esa ilusión de que voy a estar con ellos y me lo voy a pasar genial, de que voy a estar toda la tarde riendo con ellos sin parar.

Básicamente lo que más echo de menos es estar con la gente que aprecio.

7- ¿Creéis que valoraréis algunas cosas más a partir de ahora?, ¿Cuáles?

Yo creo que a partir de ahora no me quejaré tanto de que no tengo tiempo de nada o de que quiero descansar, porque me he dado cuenta de que la vida está para vivir cada segundo al máximo y que la tenemos que disfrutar siempre.

También valoraré mucho más a mis amigos, a esos que echo tanto de menos, esto también me ha hecho darme cuenta de lo mucho que los necesito a mi lado, apoyándonos mutuamente, haciéndonos reír y pasándolo bien.

Sinceramente espero que esto acabe pronto para poder salir y disfrutar todo igual que antes o más.

 

Noa 2n d’ESO

A día de hoy, todo el mundo está viviendo una situación complicada. Estamos en cuarentena por una pandemia a nivel mundial causada por un virus (coronavirus).

En mi casa estamos viviendo 5 personas, mi hermano, mis padres, mi abuela y yo.

En el día a día hago deberes, ejercicio, juego a la play con los amigos, hago videollamadas con amigos y familiares e incluso con profesores para dar clases online.

En esta situación me siento extraña, sobretodo por el hecho de no poder salir de casa, no poder ver a la familia, amigos, ir al colegio a entrenar… por no seguir una rutina en general.

También me siento extraña por las medidas de seguridad que estamos tomando en casa, ja que mi madre tiene riesgo de contagio al estar trabajando en el hospital. Desinfectamos todo, no puedo hacer el simple gesto de darle un abrazo por miedo a que se haya contagiado trabajando;; intentamos no hacer contacto con los mismos objetos, por ejemplo siempre usamos mantas distintas para estar en el sofá, lleva mascarilla, desinfectamos la suela de los zapatos…

Pero también estoy orgullosa de ella porque está ayudando a la gente que más lo necesita en estos momentos, que son los infectados que tienen complicaciones y por ello están en el hospital.

En estos días también he sentido tristeza y miedo, cuando subieron a mi abuelo al hospital una vez sabíamos que estaba infectado porque tenía dificultades al respirar. Sabía que era por eso pero no con qué gravedad, pero afortunadamente solo fue un susto y en menos de una semana pudo volver a casa y seguir igual que antes (aislado y viviendo en la misma casa que mi abuela pero sin contacto alguno).

 

En estas semanas que llevamos confinados, la sociedad me está sorprendiendo para bien y para mal.

La gente que me está sorprendiendo para bien, es mucha; que son la gente que solo sale de casa para cosas esenciales para hacer la compra de unos cuantos días, los infectando de poca gravedad que se quedan en casa para no colapsar hospitales, personal sanitario, personal de los supermercados, gente trabajando desde casa…

La gente que me está sorprendiendo para mal, no es tanta como la que me está sorprendiendo para bien, pero demasiada, no debería ser nadie. Esas personas, son las que sacan al perro en pareja, lo sacan mas veces de las que hace falta, van al supermercado a comprar una tontería con el hecho de salir… En resumen, la gente que se aprovecha de cualquier cosa para poder  salir. Esto me genera mucha impotencia, porque si ellos vivieran una situación donde vieran que los hospitales están colapsados y hay gente que no tiene la oportunidad de poder ir a UCI por falta de respiradores, al personal sanitario corriendo el riesgo de contagiarse o contagiar a familiares, a las familias rotas por el dolor porque se les ha muerto un familiar solo y no pueden verlo ni hacerle un funeral; si vieran todo eso, yo creo que no saldrían.

 

Pero también hay que sacar cosas en positivo. De este virus, hemos aprendido que hay que disfrutar la vida al máximo, que no tienes que quedarte nunca con las ganas porque no sabes que puede pasar mañana, que hay que estar con familiares y amigos y demostrarles siempre lo mucho que los quieres día a día, porque no sabes si hoy será el último día que los verás.

 

Pero si de algo estoy segura, es de que con más tiempo o menos, esto lo acabaremos superando todos juntos y volveremos a la rutina.

Maria Peral 2n d’ESO

A día de hoy estamos viviendo una situación difícil, que ha llegado nueva y que nadie esperaba.

En mi casa estamos viviendo 5 personas, mis dos hermanos, mis padres y yo.

En el día a día hago deberes, hago ejercicio con mi madre, juegos a juegos de mesa con mi familia, cocino,hago videollamadas con amigos y familiares que por desgracia no puedo ver, incluso con profesores.

En esta situación me siento extraña, al principio no pensaba que sería tan grave, básicamente pensaba que era una simple gripe, pero no es así. Me paro a pensar muchas veces en todo lo que está causando este virus y la gente que están muriéndose porque no podemos evitar-lo.  Me enorgullece que “todos” estemos participando para frenar este virus, sobretodo los sanitarios que están haciendo lo posible para salvar a las personas enfermas y también toda la gente que se está quedando en casa para evitar contagios.  

Me cuesta no poder salir a la calle, a veces me agobio porque ya no sé qué hacer, pero solo pienso en que esto pasará y todo volverá  a la normalidad.

En mi casa también colaboramos, quedándonos  en casa y haciendo lo posible para que esta situación no sea tan estresante.

La relación con mis hermanos y mis padres es muy buena, ya que entre todos nos ayudamos para poder pasar de la mejor manera estos días tan tristes. 

Estos días echo de menos a mi familia y amigos que no puedo ver en persona, sino que las veo a través de una pantalla. También echo de menos ir de compras, bailar , ir a campos de fútbol, en resumen, echo de menos salir a la calle.

Incluso echo de menos la escuela ya que aunque a veces me agobie, también disfruto mucho de ella.

De este virus también estoy aprendiendo, ya que me he dado cuenta que la vida hay que vivirla al máximo, hacer lo que quieras y no quedarte con las ganas nunca, estar con tus familiares y demostrarles que les quieres día a día porque nunca sabrás si se interpondrá un virus, que como en este caso y nunca más poder hacer nada de esto.

En conclusión, sé que esto lo superaremos juntos y pronto volveremos a la normalidad.

Ainara 2n d’ESO

Ja portem més d’una setmana confinats a casa i la veritat és que mai havia desitjat tant tornar a l’escola, perquè m’agradaria que tot tornés a la normalitat, però cada cosa porta el seu temps i ara hem d’estar tots a casa per poder parar-lo.

Jo a casa m’avorreixo molt però durant aquests dies el que he estat fent ha sigut: mirar la tele, fer deures, veure Netflix, fer videoconferències amb els meus amics,fer karaoke amb les meves germanes, estar amb el mòbil i jugar a jocs de taula amb la família a més a més, com que a la meva mare la van operar de hallux valgus més conegut com a “juanetes” li van dir que no podria recolzar el peu fins al cap d’uns quants mesos i jo i les meves germanes l’estem ajudant en tot el que podem, com per exemple treure el gos, fer el menjar, parar la taula, etc…

Jo estic una mica espantada perquè és una situació molt greu i sembla que hi hagi gent que no ho veu que és molt greu, però si tothom fem cas als metges, el president i tot aquesta gent que entenen més que nosaltres del Covid 19 al final el podrem parar-lo com ha fet ja la Xina, i tot podrà tornar a la normalitat.

I per acabar, les coses a casa van bé però hi ha vegades que al ser cinc a la família uns caràcters amb els altres xoquen, i jo sobretot em barallo amb el meu pare perquè ell té un caràcter molt fort i jo també i xoquem molt, però de seguida se’ns passa.

Noelia 1r d’ESO

El que faig normalment cada dia es llevar-me anar a esmorzar i després em dutxo i torno a la meva habitació i miro la tele, el netflix, jugo al mòbil i faig deures. Després és l’hora de dinar i quan ja he acabat a vegades juga amb la família a jocs de taula o acabo de fer els deures i si ja els he acabat torno a l’habitació.

A les  sis i quart haig d’entrenar amb el meu germà i fem una videotrucada amb els companys i l’entrenador.

Després és l’hora de dinar i quan ja he acabat me’n vaig a l’habitació i a dormir.

Tinc ganes de tornar a l’escola perquè ja m’he cansat de estar a casa i ja  m’he avorrit bastant i per veure als companys però a la normalitat del tot no.

Conclusió

La conclusió es que el coronavirus és un timo i no serveix per res i per això no podem fer vida normal.

Andrea M 1r d’ESO