Estimat diari virtual,

29 d’abril de 2021,un dia més, un dia que sembla ser normal. Sembla, ja que el meu cervell està formulant un pressentiment molt desenvolupat que mai havia sentit.Estic de camí cap a casa després d’un llarg i pesat dia de treball. Em poso el turbo, en 2 minuts passa el bus i encara no he arribat a la parada. 

Tinc tan mala sort i sóc tan maldestre, que acabo de caure dins d’un forat que hi ha al costat d’un arbre.Això és una demostració que les presses no són bones.Estic demanant auxili,ningú em sent ni m’ajuda.Ara mateix sento desesperació.Jo només volia arribar a casa i descansar.Tot és molt peculiar aquí sota.Sembla com si hagués baixat a una planta subterrània del món.Em sento com si estigués en una pel·lícula de comèdia.Qui s’ho creuria això?

Tot és gegant i veig coses que mai havia vist.Cotxes que van sols, trens que volen pel cel, persones d’estils molt estranys, gossos que parlen amb els seus amos, robots que es comuniquen…

Segueixo caminant  i veig un ascensor gegant, hiperlluminós.Acabo de pujar, vull veure si pot ser una sortida.Una veu comença a parlar-me, ve de dins de l’ascensor.Em diu que he sigut l’escollida.L’escollida per visitar el futur que ens donarà la vida.Ara t’he de deixar, estimat diari, gràcies per acompanyar-me en el passat, en el present i en el futur.

Continuaré explicant-te més tard…

E.A.

Segons el model cineticocorpuscular tota la matèria està formada per partícules en moviment. Si les partícules tenen més temperatura, el seu moviment augmenta, llavors això fa que la força d’atracció disminueixi i que la cohesió també disminueixi. Això seria l’exemple d’un gas.

En aquest cas es tracta d’una bombona de butà. La bombona de butà pesa molt i sona com si hi hagués un líquid perquè dins d’ella hi ha moltes partícules comprimides que és per això que sona com un líquid, però quan l’obrim es converteix en gas. La seva força d’atracció no existeix i el seu moviment és poc perquè estan tan comprimides que una part sembla líquid, però  tornant a la pregunta “per què quan obrim una bombona de butà sona molt?” és degut al fet que les partícules estan comprimides i en obrir la bombona surten moltes partícules de cop, la seva força d’atracció segueix sense existir i sona molt perquè surten moltes partícules de cop.

I. Corcobado

Alguna vegada en la nostra vida hem fet alguna maionesa, i segurament ens podem fer preguntes com:  Com és que agafa aquesta consistència? Es veuen les partícules en un microscopi?

La maionesa es fa amb ingredients molt fàcils d’aconseguir  com: l’ou, l’oli, all, sal i li pots donar un toc afegint vinagre.

Però com agafa aquesta consistència? 

L’ou emulsiona en afegir un greix, l’oli en aquest cas.  L’emulsió es talla convertint-se en una barreja líquida i grumosa amb boletes de greix. Això dona lloc a un col·loide (mescla heterogènia), ja que les partícules no es mesclen partícula en partícula i es pot veure perfectament en un microscopi que les partícules no estan ben ajuntades sinó que formen uns grumolls anomenats micel·les.

A.Laalej                                                                   

24/1/2022

El que hem de saber per entendre el fenomen és que el que entela el vidre és el vapor d’aigua que ve de l’aigua de la dutxa. Aquest es queda en l’aire del bany i es condensa en la superfície de les parets i el vidre. El que passa és que com la superfície de les parets i del vidre està més freda que el vapor d’aigua,  es condensa  i es queden gotes molt petites d’aigua a la seva superfície. 

L’explicació científica segons el model cinético corpuscular és que les partícules de l’aigua s’evaporen perquè guanyen energia cinètica i es desprenen de les altres partícules, això fa que les partícules es transformin vapor d’aigua, després, quan les partícules de vapor d’aigua entren en contacte amb una superfície sòlida i freda, les partícules es condensen en la superfície, és a dir les partícules en la superfície freda, tornen a perdre energia cinètica i guanyen cohesió entre les partícules que formen la substància, així es formen petites gotes d’aigua en la superfície dels vidres quan ens dutxem. 

A. Jodar