Estimat diari virtual,
29 d’abril de 2021,un dia més, un dia que sembla ser normal. Sembla, ja que el meu cervell està formulant un pressentiment molt desenvolupat que mai havia sentit.Estic de camí cap a casa després d’un llarg i pesat dia de treball. Em poso el turbo, en 2 minuts passa el bus i encara no he arribat a la parada.
Tinc tan mala sort i sóc tan maldestre, que acabo de caure dins d’un forat que hi ha al costat d’un arbre.Això és una demostració que les presses no són bones.Estic demanant auxili,ningú em sent ni m’ajuda.Ara mateix sento desesperació.Jo només volia arribar a casa i descansar.Tot és molt peculiar aquí sota.Sembla com si hagués baixat a una planta subterrània del món.Em sento com si estigués en una pel·lícula de comèdia.Qui s’ho creuria això?
Tot és gegant i veig coses que mai havia vist.Cotxes que van sols, trens que volen pel cel, persones d’estils molt estranys, gossos que parlen amb els seus amos, robots que es comuniquen…
Segueixo caminant i veig un ascensor gegant, hiperlluminós.Acabo de pujar, vull veure si pot ser una sortida.Una veu comença a parlar-me, ve de dins de l’ascensor.Em diu que he sigut l’escollida.L’escollida per visitar el futur que ens donarà la vida.Ara t’he de deixar, estimat diari, gràcies per acompanyar-me en el passat, en el present i en el futur.
Continuaré explicant-te més tard…
E.A.
