Fa uns dies que, a partir de la curiositat d’un alumine de P5, s’ha despertat l’interès d’uns quants infants pels nombres que apareixen als contes.
Tot va començar un dia quan va preguntar:
-Quin número és aquest?
-El 1995, l’any que es va escriure aquest conte. – vaig respondre. I vaig afegir – Jo tenia 11 anys.
-A si?
I a partir d’aquí va començar a mirar molts contes, a preguntar quin número era i quants anys tenia jo, la mestra, quan es va escriure el conte. D’altres infants s’hi van fixar i també van començar a fer el mateix, adonant-se que hi havia contes que s’havien fet el mateix any.
I encara duren les preguntes i l’interès!
Un altre dia, tot mirant contes, sento que algunes criatures compten en veu alta i m’acosto a observar.
Aquí us deixo el vídeo d’un petit fragment de l’escena.
Quin gust veure’ls comptar pel plaer de comptar. I no pas poc, fins a 50! Com una cantarella, sí, però amb la intenció d’enumerar i saber quants n’hi ha.
Felicitats, fantàstics!!!
Continuarà… (això segur)
